Les tretze del Mercury

Avui acabem la sèrie de xerrades dedicada al començament de l’astronàutica moderna. El proper dijous parlarem d’un altre tema: els descobriments científics en que va ser discutit l’autor, perquè no es van reconéixer els mèrits d’algú. Per exemple, els diaris han portat dies passats el cas de Jules Hoffmann, premi Nobel de química 2011, acusat pel seu col·laborador Bruno Lemaitre, d’haver-li robat el descobriment sobre els mecanismes de la immunitat innata.

Dijous passat, dia 8 de març, va ser el dia de la dona treballadora. Així que avui, afegint-nos als actes de reconeixement de les dones treballadores, parlarem de les que es coneixen com “Les tretze del Mercury”, 13 dones que van ser inicialment triades per ser astronautes, però que finalment no van ser incloses dins del projecte Mercury.
Museu de la Tècnica d’Estocolm. JL. Diez.

Recordem la cronologia dels esdeveniments astronàutics de l’època:
– 3 de novembre de 1957, goseta Laika
– 12 d’abril de 1961, Iuri Gagarin
– 5 de maig de 1961, Alan Shepard va ser el primer americà a l’espai, en un vol suborbital de 15 minuts, va ser un salt més que un vol, segons Khruschev,
– 20 de febrer de 1962, John Glenn, primer americà que va orbitar la Terra 3 vegades (en quasi 5 hores) a bord de la nau Friendship 7 (Amistad 7) dins de la missió Mercury Atlas 6.
– 16 de juny de 1963, Valentina Tereshkova
– 1983 Sally Ride a bord del Challenger

L’abril de 1959, NASA seleccionà 7 de 69 candidats a pilotar les càpsules Mercury de l’incipient programa espacial americà. El 1960, Randolph Lovelace, investigador independent que havia col·laborat en desenvolupar els tests de la NASA pels astronautes, es demanava com respondrien les dones a les mateixes proves.
Va convidar Geraldyn “Jerrie” Cobb, pilot experimentada, que volava des dels 12 anys, a passar-les i, juntament amb Jacqueline Cochran, primera dona americana en travessar la barrera del so, es van proposar demostrar que les dones estaven igual de qualificades que els homes per ser astronautes.

Amb el finançament de Cochram, Lovelace i Cobb van revisar l’historial d’unes 700 dones pilot, fins a seleccionar 19, totes amb més de 1000 hores de vol, que juntament amb Jerrie Cobb, es van sotmetre a les mateixes proves que havien passat els astronautes fins aleshores.

Les proves, fetes durant l’any 1961, van consistir en anàlisis mèdiques i proves físiques de vertigen, equilibri, resistència i altres, donant com a resultat tretze candidates:
Myrtle Cagle
Jerrie Cobb
Janet Dietrich[1]
Marion Dietrich[1]
Wally Funk
Sarah Gorelick (later Ratley)
Janey Hart (née Briggs)
Jean Hixson
Rhea Hurrle (later Allison, then Woltman)
Gene Nora Stumbough (later Jessen)
Irene Leverton
Jerri Sloan (née Hamilton, later Truhill)
Bernice Steadman (née Trimble)

Jerrie Cobb i dues més es van sotmetre a Oklahoma a tests addicionals (la fase II de les proves), d’aïllament i proves psicològiques. No totes podien seguir aquesta fase de proves per raons familiars o de feina. Només Jerrie Cobb va passar la tercera fase de les proves, consistent en nous exàmens mèdics utilitzant equipament militar i avions a reacció. Quan dues dones més havien deixat els seus treballs i pensaven anar a Pensacola, a l’Escola Naval de Medecina d’Aviació, a passar els últims tests, la Marina va cancel·lar les proves. Demanava una petició oficial de la NASA per a continuar.

Malgrat haver passat els tests, NASA mantenia la seva posició de que els astronautes havien de ser homes blancs. Una de les tretze dones, Janey Hart (Briggs de soltera), casada amb el senador Philip Hart va aconseguir organitzar diferents audiències al Congrés el juliol de 1962. Però malgrat la publicitat, NASA no va voler posar-les en el programa oficial. Aquestes audiències es van fer dos anys abans de la llei de drets civils “Civils Rights Act of 1964”, que declarava ilegal la discriminació de gènere i la segregació racial.

El maig de 1962, Kamanin (cap dels astronautes rursos) i Titov (substitut de Gagarin en cas que aquest fallés) van visitar EE. UU. i, parlant amb John Glenn van saber que 13 dones es preparaven per sortir a l’espai a finals de 1962, dins el projecte Mercury. La obsessió dels russos de ser els primers a l’espai, va portar al vol de Valentina Thereskova el 16 de juny de 1963. En canvi, de les 13 dones americanes, no va sortir cap a l’espai.

El 1978 sis dones van ser les primeres candidates a astronautes seleccionades per la NASA, 16 anys després de la negativa a l’intent del Dr. Lovelace.

El 1983, Sally Ride, una de les seleccionades el 1978, va ser la primera dona americana en sortir a l’espai a bord del Challenger i el 1984 va tornar a anar, un altre cop a bord del Challenger. Va ser seleccionada per un tercer vol, però aleshores, el 1986 va passar l’accident amb la nau, que va explotar 73 segons després del llençament, morint els 7 tripulants.

Fonts d’informació:
http://womenshistory.about.com/od/aviationspace/a/timeline_space.htm
http://www.mercury13.com/
http://en.wikipedia.org/wiki/Mercury_13
http://www.astronautix.com/astros/cobb.htm
http://greathistory.com/the-forgotten-mercury-thirteen.htm
http://en.wikipedia.org/wiki/Civil_Rights_Act_of_1964
http://womenshistory.about.com/od/aviationspace/a/timeline_space.htm
http://www.nasa.gov/offices/hsf/members/ride-bio.html

Audio de la xerrada.

Emissió de Ràdio Banyoles, dins del programa d’Astrobanyoles “Sopa d’estrelles· del 15 de març de 2012.

Aquesta entrada ha esta publicada en astronàutica. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari