Victoria Kaspi

Victoria Kaspi, astrofísica americana-canadenca, especialista en estrelles de neutrons, directora de l’Institut de l’Espai de la universitat McGill de Montreal. Ha rebut en 2016 la medalla d’or Gerhard Herzberg, màxim premi científic de Canada, dotat amb 1 milió de dolars.

Biografia
Victoria «Vicky» Kaspi, va néixer el 30 de juny de 1967 in Austin, Texas, Estats Units, on el seu pare estava completant una tesi doctoral en literatura hebrea. Fins els set anys va viure entre Estats Units i Israel. Als set anys la família va anar a viure a la ciutat de la seva mare, Montreal, Canada. Li agradava el hockey i els puzzles lògics i matemàtics i no tenia especial interès en l’espai o l’astronomia. Però quan, sent adolescent, va fer el primer curs d’informàtica, va quedar enganxada.
Va estudiar física a la universitat McGill de Montreal, on es va llicenciar el 1989 i pensava treballar en partícules, però va anar a Princeton, Estats Units, a fer el doctorat en astrofísica, que va acabar en 1993. Després d’uns anys als Estats Units va tornar a Montreal, a la universitat McGill.

Victoria Kaspi. Imatge de http://publications.mcgill.ca/mcgillnews/2015/11/18/ready-to-tackle-the-cosmos/

Victoria Kaspi. Imatge de http://publications.mcgill.ca/mcgillnews/2015/11/18/ready-to-tackle-the-cosmos/

Durant la seva època de doctorat a Princeton, sota la direcció de Joseph Taylor, va rebre d’ell un gran suport en el seu treball i projectes i va aprendre a compaginar la vida laboral i familiar. Ell era un home que procurava deixar la feina cada dia a les 5 de la tarda. Ara Victoria Kaspi, intenta fer el mateix amb els seus estudiants graduats. A la seva pizza setmanal amb ells, es posa al corrent de plans i projectes i discuteix amb el grup les darreres observacions, en un ambient de dinar familiar. Casada amb David Langleben, cardiòleg, tenen tres fills en edat escolar. Admet que les universitats han de fer encara més per facilitar que les dones no es vegin forçades a escollir entre la seva vida professional i familiar.
(1) (2) (3)

Carrera científica
Quan va arribar a Princeton per fer el doctorat, es va interessar per el treball del astrofísic Joseph Taylor, que havia descobert el primer púlsar en un sistema binari, fet que li va permetre demostrar indirectament l’existència d’ones gravitacionals i que li va suposar guanyar el premi Nobel de 1993, juntament amb Russell Hulse. Entre 1993 i 1999 va treballar a diferents llocs de primera línia com la pròpia universitat de Princeton, l’Institut de Tecnologia de Califòrnia, NASA o l’Institut de Tecnologia de Massachusets (MIT), per tornar a Montreal, a la universitat McGill on és ara directora de l’Institut de l’Espai.

És un dels especialistes mundials en estrelles de neutrons, a l’estudi de les quals ha dedicat la seva carrera. Relació entre púlsars i supernoves, el púlsar de freqüència de gir més ràpida, púlsars dobles, han estat objectius dels seus treballs. El setembre de 2013 va publicar, juntament amb S.A. Olausen, un catàleg del 26 magnetars coneguts fins aleshores. Ara, a 2016, ja són 29. Els magnetars són púlsars alimentats amb un camp magnètic molt potent, que fan emissions quasi instantànies d’energia en forma de raigs X i gamma. L’any 2012 va estar a Madrid impartint una conferència dins del cicle «La ciencia del cosmos» de la Fundació BBVA.

És membre de la Royal Society de Londres i de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units entre d’altres. Aquest any, 2016, ha rebut la Gerhard Herzberg Gold Medal, el màxim premi científic de Canada, amb una dotació d’1 milió de dòlars. És la primera dona en rebre-la en els seus 25 anys d’història.
(1) (4) (5) (6) (7) (8)

Revisarem a continuació algunes de les seves contribucions al coneixement dels púlsars i les estrelles de neutrons.

Púlsar i supernova de l’any 386
L’11 de gener de 2001, el diari The New York Times donava la notícia de la trobada, per part d’un equip d’astrofísics de la universitat McGill, liderat per Victoria Kaspi, d’un púlsar format en l’explosió d’una supernova, registrada per astrònoms xinesos l’any 386. Aquest seria el segon púlsar relacionat amb una supernova, ja que el primer va ser detectat el 1968 a la nebulosa del Cranc, corresponent a la supernova de 1054. La freqüència del púlsar era de 14 Hz (pulsacions per segon), emetia flaixos de raigs X, es trobava a la constel·lació de Sagitari, a uns 15.000 anys-llum de la Terra. El púlsar va ser observat per primer cop el 1997, per un satèl·lit japonès de raigs X i l’any 2000 per el satèl·lit Chandra de la NASA.
(9) (10)

Observatori Chandra. Imatge NASA.

Observatori Chandra. Imatge NASA.

El púlsar de gir més ràpid
En un article publicat el 2006, Victoria Kaspi va col·laborar en el descobriment del radio púlsar binari eclipsant, PSR J1748-2446ad, de gir més ràpid conegut fins aleshores, situat al cúmul globular Terzan 5 de la constel·lació de Sagitari. Amb una massa inferior a dues vegades la del Sol, un radi inferior a 16 km i una freqüència de 716 Hz (pulsacions per segon), trencà el record anterior d’un altre púlsar de 642 Hz, descobert 23 anys abans. Els autors pensen que és possible que existeixin estrelles de neutrons amb freqüències de gir encara més altes, però que la possible emissió d’ones gravitacionals limitaria la freqüència màxima de gir a uns 800 Hz.
(6) (11)

El doble púlsar més llunyà
El 2006 va col·laborar en el descobriment d’un nou púlsar binari, PSR JO737-3039 A / B: un púlsar orbitant al voltant d’un altre púlsar, amb un període de rotació de tan sols 2,4 hores. És el sistema relativístic més important trobat fins ara i en el que els dos púlsars giren en el mateix pla, de forma que un eclipsa quasi exactament l’altre, durant 30 segons cada 2,4 hores, observats des de la Terra. Va ser estudiat per Renè Breton, col·laborador seu a la universitat MacGill de Montreal i és el sistema pulsar-pulsar més llunyà descobert fins aleshores.
(7) (12)

Intent de classificació de les estrelles de neutrons
En una publicació de 2010 (13), Victoria Kaspi fa una revisió de tot el que es coneix sobre les estrelles de neutrons, basada en deu anys d’observacions de l’observatori espacial Chandra de raigs X. Una primera idea és el canvi de denominació dels primers púlsars descoberts, anomenats PSR (Pulsating Source of Radio, Fonts de Radio Pulsants) al nom acceptat actualment de RPP (Rotation-Powered Pulsar, Púlsar Alimentat per Rotació), que fa referència a que l’energia de la radiació polsant l’obtenen de la pèrdua d’energia de rotació deguda a la frenada provocada per els camps magnètics. Així, Kaspi proposa la següent classificació dels diferents tipus d’estrelles de neutrons:
– RPP (Rotation-Powered Pulsars), o púlsars alimentats per la pèrdua d’energia de rotació, amb períodes de rotació d’ 1 ms fins a 8 s i camps magnètics entre 10⁴ i 9×10⁹ T (Tesla).
– RRAT (Rotating RAdio Transients, emissors rotacionals de ràdio transitoris), que emeten breus i transitòries senyals de ràdio, no periòdiques. La consideració d’aquest tipus d’emissors dona peu a pensar que pot haver una gran població d’estrelles de neutrons que no s’han descobert per haver estat atents només a senyals de ràdio periòdiques.
– Magnetars, alimentats per un camp magnètic extremadament potent, entre 10¹⁰ i 10¹¹ T, que poden ser de dues classes: AXP (Anomalous X-Ray Pulsars, púlsars de raigs X d’alta intensitat, amb lents períodes de rotació) i SGR (Soft-Gamma Repeaters, emissors de raigs X i raigs gamma suaus).
– High-B RPP, púlsars alimentats per rotació amb potents camps magnètics (B), majors de 4×10⁹ T.
– Estrelles de neutrons aïllades, caracteritzades per emissions de raigs X de baixa intensitat, relativa proximitat, menys de 500 pc (parsec, 1 parsec = 3,26 anys-llum), absència de senyals de ràdio i relativament llargs períodes de gir, entre 3 i 11 s.
– CCO (Central Compact Objects), objectes compactes similars a estrelles de neutrons, situats al centre dels residus d’una supernova, amb algunes de les propietats dels objectes citats anteriorment però sense nebulosa associada.
(10) (13)

 Audio de la xerrada

Emissió de Ràdio Banyoles, dins del programa d’Astrobanyoles
Sopa d’estrelles” de l’1 de juny de 2016“.

Fonts d’informació utilitzades
(1) Ivan Semeniuk. «McGill astrophysicist is first woman to win Canada’s top science award». The Globe and Mail. 16.02.2016.   http://www.theglobeandmail.com/news/national/mcgill-astrophysicist-is-first-woman-to-win-canadas-top-science-award/article28762732/
(2) https://en.wikipedia.org/wiki/Victoria_Kaspi
(3) Toula Drimonis. La investigadora de les «estrelles zombis» troba la motivació en els misteris de l’univers. Women in the World. 18.04.2016.
http://nytlive.nytimes.com/womenintheworld/2016/04/18/zombie-star-researcher-victoria-kaspi-finds-motivation-in-the-mysteries-of-the-universe/
(4) S.A. Olausen, V.M. Kaspi. The McGill Magnetar Catalog. Cornell University Library. Setembre 2013.  arXiv:1309.4167 [astro-ph.HE]    http://arxiv.org/abs/1309.4167
(5) Victoria Kaspi. McGill University. Montreal. Canada. http://www.physics.mcgill.ca/~vkaspi/
(6) Victoria Kaspi: «Si hubiera un púlsar cerca, impediría la vida en la Tierra». ABC 08/12/2012
http://www.abc.es/ciencia/20121208/abci-victoria-kaspi-pulsar-tierra-201212071308.html
(7) Conferència de Victoria Kaspi a la Fundació BBVA, Madrid, el 21.11.2012: «El regal còsmic de les estrelles de neutrons». https://www.youtube.com/watch?v=b2IdMORsZV0
(8) Emily Chung. «Victoria Kaspi, neutron star researcher at McGill, wins $1M Herzberg medal». CBC News. 16.02.2016.  http://www.cbc.ca/news/technology/herzberg-kaspi-1.3205517
(9) John Noble Wilford. «Scientists Find Second Pulsar and Link It to Ancient Supernova». The New York Times. 11.01.2001.
http://www.nytimes.com/2001/01/11/us/scientists-find-second-pulsar-and-link-it-to-ancient-supernova.html
(10) Chandra X-Ray Observatory  http://chandra.si.edu/
(11) Jason W.T. Hessels, . . Victoria M. Kaspi. «A Radio Pulsar Spinning at 716 Hz»
https://arxiv.org/abs/astro-ph/0601337
(12) R.P. Breton, V.M. Kaspi et al. «Eclipse Study of the Double Pulsar». Pulsar Group. McGill University. Montreal. Canada. 2006.  http://www2011.mpe.mpg.de/IAU_JD02/poster/JD02-33.pdf
(13) V. M. Kaspi, “Grand Unification of Neutron Stars,” Proc. Nat. Acad. Sci., vol. 107, pp. 7147-7152, 2010.  http://www.pnas.org/content/107/16/7147.full

Aquesta entrada ha esta publicada en cosmologia, Dones astrònomes, Dones científiques. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.