El llarg camí de les dones astrònomes

Llarg ha estat el camí de les dones per obrir-se pas en el món de l’astronomia. A part de casos més aviat anecdòtics, no és fins el començament del segle XVIII que la dona comença a tenir algun paper rellevant a l’astronomia, quan Maria Winkelmann, astrònoma alemanya, descobreix un cometa, el primer descobert per una dona, el 1702. Abans, Hipàtia d’Alexandria, segles IV-V, matemàtica i astrònoma, va escriure tractats sobre l’Almagest de Ptolemeu i va construir instruments d’observació i Fàtima de Madrid, segles X-XI, astrònoma musulmana, va treballar i publicar taules astronòmiques amb el seu pare, l’astrònom Maslama al-Magriti.

Hi ha vàries figures rellevants des del segle XVII fins els nostres dies, però parlarem de dos especialment importants, Caroline Herschel i Henrietta Leavitt. Acabarem referint els casos d’astrònomes actuals, com Jocelyn Bell o Pilar Ruiz-Lapuente i Victoria Kaspi, de les que hem parlat aquesta temporada.
(1)

Caroline Herschel
Caroline Lucretia Herschel (1750-1848), es pot considerar la primera astrònoma professional de la història, per el salari de 50 lliures anuals que li va concedir George III, rei de Gran Bretanya i Irlanda, el 1787, com ajudant del seu germà William (2). Per arribar a tenir la «plaça», Caroline no va tenir un camí fàcil, per el fet de ser dona.

Caroline Herschel, any 1829. Imatge Wikimedia Commons

Caroline Herschel, any 1829. Imatge Wikimedia Commons

Filla de Isaac Herschel i Anna Ilse Moritzen, va néixer a Hanover, Alemanya. El seu pare es va esforçar en donar una bona educació als seus quatre fills i dues filles. Caroline recorda haver sortit amb el seu pare al carrer en una freda nit per observar les constel·lacions i un cometa visible en aquell moment. Després de l’ocupació francesa de Hanover el 1757, el pare, Isaac, va estar fora de casa, lluitant contra els francesos i el seu germà William va marxar a Anglaterra, on va començar com professor de música. Caroline va quedar amb la seva mare, qui la va fer aprendre a teixir i la va mantenir ocupada amb les feines de la casa. Isaac va retornar a casa malalt, el 1760 i Caroline es va dedicar bàsicament a cuidar-lo fins a la seva mort, el 1767. La mort del pare va donar l’oportunitat a Caroline d’anar a Anglaterra amb el seu germà William, que aleshores era organista a Bath. Així, el 1772, a pesar de l’oposició de la seva mare, Caroline es va instal·lar a Bath, on es va formar com cantant amb el seu germà.

William Herschel s’havia dedicat a estudiar matemàtiques i astronomia i també li va ensenyar aquestes matèries. Quan William va ser contractat com astrònom per el rei George III, el 1782, es van traslladar a Datchet, al costat de Windsor, en les proximitats de Londres. Tant William com Caroline van abandonar la música i es van dedicar plenament a l’astronomia, fent Caroline d’ajudant del seu germà, executant els càlculs referents a les observacions. El 1786 es van traslladar de nou, aquesta vegada a Slough, també en les proximitats de Windsor, a una nova casa que ells deien l’Observatori. Allà Caroline va tenir l’oportunitat de dedicar-se a les seves pròpies observacions, descobrint un cometa. L’any següent, 1787, el rei George III li va concedir el salari de 50 lliures anuals com ajudant del seu germà. Després del casament de William amb Mary Pitt el 1788, Caroline va anar a viure a Upton, encara que continuava treballant amb el seu germà, a pesar de la seva mala relació amb Mary. Amb el temps les relacions van millorar i fins i tot Caroline va col·laborar en la formació de John Herschel, fill de William i Mary i també astrònom.

Entre 1786 i 1797, Caroline Herschel va descobrir vuit cometes i el 1798 va enviar a la Royal Society de Londres una correcció al catàleg d’estrelles amb 560 que s’havien omès. Aquesta publicació marca el final temporal de les seves observacions. Va continuar com ajudant del seu germà, però ara amb un estatus amb molt més reconeixement que al principi: va ser convidada de l’astrònom Nevil Maskeline i de membres de la família real en diferents èpoques entre 1799 i 1818. Després de la mort de William el 1822, Caroline va retornar a Hanover, encara que va continuar col·laborant a distància amb el seu nebot John. Va completar un catàleg de 2.500 nebuloses per el que la Royal Astronomical Society li va donar la medalla d’or el 1828. Al final de la seva vida va rebre més reconeixements: membre honorari de la Royal Society el 1835, membre de la Royal Irish Academy el 1838 i també Medalla d’Or de la Ciència, concedida per el rei de Prússia.
(3)

Henrietta Leavitt  (aquest mateix blog (4))
Henrietta Swan Leavitt (1868, Lancaster, Massachusetts, 1921, Cambridge, Mass.) Filla d’un pastor protestant, va estudiar al Radcliffe College obtenint el títol, bachelor’s degree, el 1892. A l’últim curs del college va fer un curs d’astronomia, el que li va permetre començar a treballar l’any següent a l’observatori de Harvard. Tota la seva vida va tenir el títol professional d’ajudant. Al poc de començar a treballar va patir una sordesa, que es va agreujar amb els anys. El 1921, als 53 anys, va morir de càncer.
Henrietta Leavitt va començar a treballar a l’Observatori de Harvard com a “computer” el 1893. Les dones no podien, no els era permès, manipular els telescopis i es dedicaven a la feina de càlcul i catalogació. Per això les anomenaven “computers”, res que tingui a veure amb els ordenadors actuals . El 1912 es va dedicar a estudiar sistemàticament centenars de variables cefeides del Núvol Petit de Magallanes trobant que hi havia una relació entre la brillantor d’una cefeida i el període de la seva pulsació: quant més brillantor, més gran era el període. Com que totes les estrelles eren del Núvol Petit de Magallanes, es podien considerar totes a la mateixa distància. Així que, en aquest cas, la diferència de brillantor estava relacionada només amb el període i no amb la major o menor llunyania. Leavitt va determinar aquesta relació i va pensar que si totes les cefeides del Núvol Petit de Magallanes la seguien, totes les cefeides de qualsevol altre constel·lació la seguirien també. Això és un procediment habitual a la ciència que consisteix en que, trobada una llei, es considera que s’ha de complir universalment. Si es troba algun cas en que no es compleix, aleshores la llei deixa de ser vàlida, almenys amb caràcter general.

L'anomenat "Harem de Pickering" grup de dones «computers» en el Harvard College Observatory, treballant per l'astrònom Edward Charles Pickering. El grup inclou Henrietta Leavitt, Annie Jump Cannon, Williamina Fleming i Antonia Maury. Imatge Wikimedia Commons

L’anomenat “Harem de Pickering” grup de dones «computers» en el Harvard College Observatory, treballant per l’astrònom Edward Charles Pickering. El grup inclou Henrietta Leavitt, Annie Jump Cannon, Williamina Fleming i Antonia Maury. Imatge Wikimedia Commons

Aquesta llei de la relació entre la brillantor i el període d’una estrella variable, descoberta per Leavitt, permetia establir relacions de distàncies entre estrelles llunyanes: si observem dues estrelles, cefeides, amb el mateix període, però amb diferent lluminositat aparent, voldrà dir que, en realitat, es troben una lluny de l’altra i això fa que les veiem amb diferent lluminositat. Tenint en compte que la lluminositat disminueix en funció inversa del quadrat de la distància, sabent la relació de lluminositats podem deduir la relació de distàncies.
És clar que per poder establir la relació de distàncies entre estrelles havien de ser cefeides, però semblava que cefeides hi havia per tot arreu. En tot cas es tractava de trobar una cefeida al costat de l’estrella que ens interessés, per exemple estant dins de la mateixa galàxia o nebulosa.
El descobriment d’ Henrietta Leavitt va ser fonamental per a mesurar la distància d’estrelles llunyanes. Tot i això, cal dir que no estava solucionat el problema de la distància ja que el seu descobriment només permetia establir relacions de distàncies i no distàncies absolutes. El pas definitiu el va donar l’astrònom danès Ejnar Hertzsprung el 1913, quan va ser capaç de determinar la distància absoluta d’una cefeida, a través de mesures de velocitat.
(4)

Astrònomes actuals
Jocelyn Bell
Jocelyn Bell Burnell, va néixer el 15 de juliol de 1943 a Lugan, Armag, Irlanda del Nord. Es va graduar a la universitat de Glasgow el 1965. Estava fent el doctorat a la universitat de Cambridge amb Antony Hewish, director de tesi, quan utilitzant un radiotelescopi dissenyat per Hewish, va trobar un senyal de ràdio polsant, que provenia d’un tipus d’estrella de neutrons desconegut fins aleshores, havia descobert el primer púlsar. El descobriment va suposar la concessió del Premi Nobel de Física de 1974 a Antony Hewish, juntament amb Martin Ryle, també astrònom britànic. El fet de no ser premiada ella també amb el Nobel, va ser argumentat per l’Acadèmia Sueca dient que Hewish era el primer signant de l’article que referia el descobriment, a més de ser el director de tesi i qui havia dissenyat el radiotelescopi i ella era només estudiant de doctorat. En aquest cas crec que no es pot relacionar el fet de ser dona amb no haver-li estat concedit el Nobel, ja que d’haver estar home, la raó per no concedir-li el premi hauria estat la mateixa. Cal dir a més, que ella va estar d’acord amb la decisió.

Jocelyn Bell ha tingut una dilatada carrera com astrofísica a diferents universitats, Southampton, College London, Bath a Gran Bretanya, Princeton als Estats Units, també ha treballat al Real Observatori d’Edinburgh i ha estat presidenta de la Royal Astronomical Society entre 2002 i 2004 i de l’Institut de Física entre 2008 l 2010. És clar que no ha tingut cap altre descobriment de la categoria del púlsar de 1967, ja que ningú nega que ella va ser la descobridora, tot i no haver-se emportat el Nobel.

Recentment, el 2015, va ser guardonada amb la Medalla d’Or del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) d’Espanya. En la seva visita a Madrid, va comentar que el fet de no rebre el Nobel va crear un moviment de simpatia envers la seva persona, que ha fet que sigui actualment molt més coneguda mundialment que Antony Hewish. Respecte la situació actual de les dones a la ciència diu que, almenys en el Regne Unit, les coses estan canviant molt ràpidament, ja que els centres d’investigació només reben fons públics si tenen polítiques que afavoreixen a les dones (women friendly).
(5) (6) (7) (8) (9)

Pilar Ruiz-Lapuente i Victoria Kaspi, han estat objecte d’alguna de les sessions d’aquest any d’aquest mateix blog (veure referències 10 i 11) i per això no les tractarem extensament ara. Ruiz-Lapuente, sent professora d’astronomia i astrofísica de la universitat de Barcelona, va participar en el projecte internacional dirigit per Saul Perlmutter que va descobrir l’acceleració de l’expansió de l’univers el 1999 i que va suposar, per els directors del projecte, el Premi Nobel de Física 2011. Pot ser un exemple de que la forma en que es desenvolupa la investigació científica actualment pot permetre, a dones o homes, participar en grans projectes punters. No vol dir això que les dones estiguin en les mateixes condicions que els homes per desenvolupar una carrera científica, degut als condicionants que es troben en general les dones que desenvolupen una professió i que volen compaginar-la amb la seva vida familiar. Victoria Kaspi no només ha desenvolupat una reeixida carrera científica com especialista en estrelles de neutrons i ara és directora de l’Institut de l’Espai de la universitat McGill de Montreal, Canadà, sinó que també és mare de tres fills dels que te cura, segurament amb grans esforços. No és el cas més habitual i ella mateixa reconeix que s’ha de facilitar molt més encara que les dones no es vegin forçades a escollir entre la seva vida familiar i professional.
(10) (11)

 Audio de la xerrada

Emissió de Ràdio Banyoles, dins del programa d’Astrobanyoles
Sopa d’estrelles” de l’15 de juny de 2016“.

Fonts d’informació utilitzades
(1) Calendari de dones astrònomes 2009.  http://www.sea-astronomia.es/drupal/sites/default/files/archivos/exposiciones/Calendario_Astronomas_Catalan_alta-resolucion.pdf
(2) El Sistema Solar i més enllà. William Herschel  http://www.deciencia.net/descobriment/?p=242
(3) School of Mathematics and Statistics. University of St. Andrews. Scotland. July 1999.
http://www-history.mcs.st-andrews.ac.uk/Biographies/Herschel_Caroline.html
(4) Henrietta Leavitt i les estrelles llunyanes  http://www.deciencia.net/descobriment/?p=259
(5) Antony Hewish i Jocelyn Bell, descobridors dels púlsars
http://www.deciencia.net/descobriment/?p=112
(6) https://en.wikipedia.org/wiki/Jocelyn_Bell_Burnell
(7) Jocelyn Bell Burnell, Medalla d’or del CSIC 2015
http://www.sea-astronomia.es/drupal/content/la-sea-celebra-la-concesi%C3%B3n-de-la-medalla-de-oro-del-csic-jocelyn-bell-descubridora-de-los
(8) Teresa Guerrero. «Muchas científicas tienen que comportarse como un hombre para sobrevivir» El Mundo 15.06.2015.
http://www.elmundo.es/ciencia/2015/06/12/5579c42922601df53d8b45da.html
(9) Daniel Mediavilla «La mujer no siempre quiere ser tan competitiva como el hombre». El País. 12.06.2015.  http://elpais.com/elpais/2015/06/12/ciencia/1434105921_292020.html
(10) Pilar Ruiz Lapuente   http://www.deciencia.net/descobriment/?p=952
(11) Victoria Kaspi   http://www.deciencia.net/descobriment/?p=1022

 

Aquesta entrada ha esta publicada en cosmologia, Dones astrònomes, Dones científiques. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.