Descobriments disputats: activació de la immunitat innata

Avui comencem una sèrie de xerrades sobre descobriments que han tingut una certa polèmica quant a la seva autoria.
El premi Nobel 2011 va ser donat a Bruce  Beutler i Jules Hoffmann per els seus descobriments sobre l’activació de la immunitat innata i a Ralph Steinman pel descobriment del paper de les cel·lules dendrítiques en la immunitat adaptativa. Però Bruno Lemaitre, investigador de l’equip de Jules Hoffmann acusa aquest d’haver-se apropiat del seu treball.
L’articulista de El País Javier Sampedro, el 6 de març de 2012 comença dient que tot apunta a que l’Acadèmia Sueca va cometre un error, però la informació que dona, de diferents fonts, crec que no permet extreure aquesta conclusió. Les principals opinions, les de Bruno Lemaitre i Jules Hoffmann són obviament parcials i una tercera opinió, del director d’una empresa farmacèutica és favorable a Hoffmann.
Bruno Lemaitre, actualment professor i cap d’un grup d’investigació a l’Escola Politècnica de Lausana (Suïssa), diu que no és que fes el treball sota la supervisió de Hoffmann, sinò que Hoffmann no tenia idea del que ell (Lemaitre) feia i tampoc va mostrar cap interès fins el moment de signar l’article per la revista Cell.
Jules Hoffmann, ara i abans cap d’un grup d’investigació del CNRS i de la universitat d’Estrasburg (França), entrevistat per telefon per l’articulista diu que Lemaitre és un tipus formidable, que va fer un gran treball i que està mol decepcionat per les acusacions. No vol entrar en la polèmica però diu que ell ja va fer la seva tesi doctoral sobre el tema, que molts altres investigadors l’han treballat també i que Lemaitre va treballar a Estrasburg només 5 anys, quan ell dirigeix el laboratori des del 1978. El comité de 50 professors de l’institut Karolinska d’Estocolm va estudiar el descobriment i el va escollir a ell com autor i la seva decisió és inapelable.
Alan Ezekowitz, director de l’empresa farmacèutica Abide Therapeutics, en defensa de Hoffmann diu que els comitès que avaluen els premis científics són molt exigents i rigorosos i que li consta que van avaluar la contribució de Lemaitre. Opina que treure ara aquesta polèmica només serveix per confondre a la gent.

El dia 11 de març, El País insisteix en la idea de que a la investigació científica és habitual que el mèrit del descobriment se l’emporti el cap i no l’investigador i recull el cas de Selman Waksman, premi Nobel fa 60 anys pel descobriment de l’estreptomicina (antibiòtic), també polèmic en el seu dia per una raó similar. Considera que donar suport a una mentida i premiar-la amb un Nobel danya la imatge de la ciència.

Un article de Times Higher Education, lider de les publicacions educatives superiors del Regne Unit, el 15 de desembre de 2011, es fa ressò dels comentaris de Lemaitre i diu que malauradament el comitè Nobel ha escollit només els dos que ha considerat més importants. Parla d’investigadors que opinen que havia consens en que altres persones havien fet contribucions almenys tan importants com les de Hoffmann. Lemaitre parla de dues d’aquestes persones, una de les quals Pat Simpson, actualment professora de la universitat de Cambridge, era a Estrasburg en el temps de Lemaitre. Pat Simpson diu que Hoffmann era més un administrador i comunicador que un científic de laboratori i que hauria hagut de ressaltar el paper de Lemaitre i d’altres en la investigació.

Aquesta última opinió és per mi la clau: no és el cas de que li donin el Nobel, ja que si figurava en els articles del descobriment i era el cap del grup, pel comitè Nobel era el que s’ho mereixia. La clau és si havia de signar o no uns treballs en els que potser no havia fet prou o res veritablement.

El sistema immunitari innat és el conjunt de cèl·lules i mecanismes que defensen un hoste de les infeccions per part d’altres organismes, de manera no específica. Això significa que les cèl·lules del sistema innat reconeixen i responen a patògens d’una manera genèrica, però a diferència del sistema immunitari adaptatiu, no confereix una immunitat permanent o protectora a l’hoste.[1] El sistema immunitari innat ofereix una defensa immediata contra les infeccions, i es troba en totes les classes de vida vegetal i animal.

La pàgina oficial dels premis Nobel explica que durant el segle XX s’han fet grans avenços en la comprensió del sistema immune. S’han descobert dues entitats diferenciades que combaten la invasió de microorganismes de diferent manera, però que cooperen entre elles: el sistema immunitari innat i el sistema d’immunitat adaptativa. El sistema immunitari innat és la resposta immediata, que no canvia al llarg de la vida, que provoca per exemple una inflamació que mata molts microorganismes o posa una barrera de pèptids que trenquen les parets cel·lulars dels bacteris. El sistema d’immunitat adaptativa es desenvolupa al llarg de tota la vida, tarda més en actuar però és més eficaç i queda a l’organisme com memòria cel·lular.

El sistema innat va set el primer desenvolupat durant l’evolució. Especies primitives tenen només aquest sistema. Es va començar a investigar fa uns 20 anys i la primera pregunta era, ¿com s’activa?
La majoria de científics pensaven que les cèl·lules del sistema innat no podien diferenciar entre diferents tipus d’agents agressius i que la resposta no era deguda a un factor específic. Per això el sistema innat era considerat una sistema immune no específic.

Jules Hoffmann i els seus col·laboradors van refutar aquest punt de vista el 1996 amb els estudis sobre la mosca de la fruita. Interessant-se per com la mosca de la fruita supera infeccions, va estudiar mosques amb mutacions en diferents gens, incloent-hi el gen Toll que actua en el desenvolupament embrionari. Quan va exposar a una infecció de fongs a mosques amb el gen Toll mutant, aquestes morien, mentre que les altres lluitaven amb èxit amb la infecció.

El descobriment d’un sistema de sensors a la mosca de la fruita va ser un gran descobriment però, ¿seria el mateix en mamífers? La resposta la va donar dos anys més tard Bruce Beitler. Ell i col·laboradors estudiaven el “shock sèptic” que és una reacció del sistema immune a la presència a la sang d’una substància, lipopolisacàrid (LPS) que generen molts bacteris patògens. En petites quantitats l’LPS provoca una reacció immune de protecció, però en grans quantitats causa una perillosa sobrereacció del sistema immune. Beitler i el seu equip van estudiar el mecanisme pel qual l’LPS dispara el sistema immune. Pensaven que l’organisme ha de tenir un receptor específic que és activat per l’LPS, però, ¿quin era? Van investigar sistemàticament un grup de gens de ratolins que no tenien la capacitat de reaccionar a l’LPS i van trobar una mutació en un gen molt similar al gen Toll. Aquest gen similar al Toll resultava ser el receptor de l’LPS que buscaven. Quan el receptor s’uneix a l’LPS s’activa el senyal que inicia la inflamació o el “shock sèptic”, segons sigui la dosi de LPS.

Mamífers i insectes utilitzen el mateix tipus de molècules per detectar microorganismes invasors i mobilitzar el contraatac. Aquests descobriments han desfermat un gran desenvolupament de la investigació de la immunitat innata. Fins ara, una dotzena de receptors del tipus Toll han estat identificats en humans i ratolins. Cadascun d’aquests receptors reconeix un tipus de molècula que es troba en microorganismes que causen malalties. Individus amb certes mutacions d’aquests receptors són molt susceptibles de patir infeccions, altres mutacions augmenten el risc de malalties inflamatòries cròniques.

Sembla ser doncs que el principal interès es troba en identificar aquestes substàncies que són reconegudes pels receptors per tal de poder controlar a voluntat l’actuació del sistema d’immunitat innata.

Fonts d’informació:
“Un investigador acusa al Nobel de Medicina de usurpar su trabajo”, Javier Sampedro, Miguel Mora, El País. 06.03.2012.
“Mentir no es ciencia”, El País. 10.03.2012.
http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/2011/
http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/2011/popular.html
http://www.timeshighereducation.co.uk/story.asp?storycode=418440
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_immunitari_innat
http://en.wikipedia.org/wiki/Jules_A._Hoffmann
http://lemaitrelab.epfl.ch/
http://www.behinddiscoveries.com/
http://www.publico.es/ciencias/413071/un-cientifico-acusa-a-otro-de-ganar-el-nobel-apropiandose-de-su-trabajo
http://news.sciencemag.org/scienceinsider/2011/12/nobel-prize-for-immunologists.html
http://www.elsevier.es/es/revistas/vacunas-investigacion-practica-72/el-papel-inmunidad-innata-las-infecciones-gripales-13150864-revisiones-2010
http://www.intramed.net/contenidover.asp?contenidoID=71090
http://pathmicro.med.sc.edu/ghaffar/innate.htm

Audio de la xerrada.

Emissió de Ràdio Banyoles, dins del programa d’Astrobanyoles “Sopa d’estrelles· del 29 de març de 2012.

Aquesta entrada ha esta publicada en medicina, premis nobel. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari