Lourdes Vega Fernández

Lourdes Vega, física, actualment professora de l’Institut del Petroli d’Abu Dhabi, premi 2013 de la Fundació BBVA i la Societat Espanyola de Física per la seva contribució a la recerca d’usos sostenibles del CO2.

Biografia
Lourdes Vega Fernández (Villanueva del Fresno, Badajoz, 1965), va estudiar física a la universitat de Sevilla: llicenciatura (1983-1988), master de mecànica estadística (1988-1990) i doctorat (1988-1992), aquest en col·laboració amb el departament d’Enginyeria Química de la universitat Southern California. Casada, amb 3 fills. Ha treballat des de 1995 fins a 2016 a Tarragona i Barcelona i des de març d’aquest any treballa a Abu Dhabi, Emirats Arabs Units.
(1) (2)

Lourdes Vega. Imatge de (1)

Lourdes Vega. Imatge de (1)

Carrera científica
Ha desenvolupat la seva carrera entre Europa i Estats Units i ha treballat a la universitat i l’empresa. Te més de 150 publicacions científiques, tres patents i ha liderat més de 40 projectes, nacionals i internacionals, entre els que destaca els projecte SOST-CO2, sobre les aplicacions industrials i sostenibles del CO2, de més de 26 milions d’euros. Les seves dedicacions professionals més importants han estat:
– De 1995 a 2003 va ser professora del departament d’enginyeria química de la universitat Rovira i Virgili de Tarragona on va crear el grup de Models Moleculars.
– De 2003 a 2011 treballa al Institut de Ciència de Materials (ICMAB), depenent de la universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) on crea el grup de Simulació Molecular, que desenvolupa equacions d’estat de diferents tipus de fluids.
– Des de 2007 i fins a 2015, és directora de Recerca i Desenvolupament de Carburos Metálicos, des d’on lidera la creació del consorci SOST-CO2, per la captura i utilització del CO2, format per 14 empreses i 31 centres d’investigació.
– Al mateix temps (2007-2015), treballa a MATGAS, Barcelona, primer com directora de Centres de Tecnologia Global i després com directora general. MATGAS és una agrupació formada per l’empresa Carburos Metálicos, CSIC i UAB, que desenvolupa projectes de processos i productes sostenibles en diferents camps com alimentació, aigua, energia o aplicacions del CO2, combinant modelització i experimentació.
– L’octubre de 2015 crea, amb un grup d’enginyers i científics, l’empresa ALYA TECHNOLOGY & INNOVATION dedicada a qüestions de sostenibilitat i medi ambient. En aquesta empresa continua ara com sòcia i consultora.
– Des de març de 2016 és professora de l’Institut del Petroli d’Abu Dhabi i també aquest any ha estat nomenada membre de la Junta Directiva de l’empresa Ercros.
La Sociedad Española de Física i la Fundació BBVA li van atorgar el premi de Física, Innovació i Tecnologia 2013 per haver sabut portar la investigació teòrica i computacional en física estadística al món industrial.
(1) (2) (3) (4)

Investigació de les aplicacions del CO2
Lourdes Vega acaba de publicar un llibre (5), actuant com coordinadora d’un grup de científics, en el que es detalla la utilització actual i els projectes de futur per el CO2. Volen donar a conèixer les grans possibilitats del CO2 i canviar la imatge negativa que te com principal substància responsable del canvi climàtic. A més, descobrir processos eficaços i rendibles basats en el CO2, evitarà l’abocament a l’atmosfera. Usos actuals del CO2 són:

Diagrama de fases del CO2. Imatge Wikimedia Commons.

Diagrama de fases del CO2. Imatge Wikimedia Commons.

– CO2 supercrític, és el CO2 a altes pressions i temperatures en un estat en el que no es distingeix entre l’estat líquid i vapor. En aquestes condicions el CO2 te gran capacitat de dissoldre productes químics i substàncies naturals, podent substituir amb avantatge als dissolvents orgànics habituals, ja que no és inflamable ni tòxic i el cost és assequible. Per exemple, s’utilitza per processar aliments i medicaments, evitant el contacte d’aquests amb substàncies que, com els dissolvents citats, podrien ser perilloses per la salut. Una altre avantatge en aquest camp és que el CO2 supercrític provoca la desactivació de microorganismes com bacteris, fongs o espores, donant la possibilitat de pasteuritzar o incús esterilitzar aliments, fàrmacs, cosmètics i dispositius mèdics. També s’utilitza en la síntesi de plàstics per l’envasat d’aliments.
– Carbonatació accelerada de residus, utilitzant CO2 que surt del mateix procés. A escala de laboratori els resultats són satisfactoris (projecte SOST CO2) i ara s’està avaluant l’aplicació a escala industrial en plantes de ciment, incineradores de residus urbans, centrals tèrmiques, industries de fabricació d’acer, d’alumini, de paper i ceràmiques. No cal dir l’interès que tindria reduir les emissions de CO2 a l’atmosfera i alhora millorar les propietats del residu.
– Tractament d’aigües residuals. Quan les aigües són alcalines, un pas previ a qualsevol altre tractament és la reducció del pH, que pot ser feta utilitzant àcids com el sulfúric o el clorhídric, productes costosos i perillosos de manipular, o alternativament, utilitzant CO2, més econòmic i fàcil de manipular. S’utilitza CO2 per tractament d’aigües en plantes embotelladores, fabricació de detergents, tèxtils i tints i a diferents indústries.
– Remineralització d’aigües potables molt toves amb CO2 i cal, tractament d’aigües de piscines amb CO2 enlloc de amb compostos clorats, són altres exemples d’aplicacions del CO2 a les aigües.
– Alimentació i begudes. Ha estat utilitzat des de fa molts anys en la fabricació de begudes carbòniques. Però es pot afegir també CO2 a begudes com la cervesa, que ja te una part de CO2 natural generat en el procés de fermentació, per refredar-la i per mantenir la pressió per que surti per l’aixeta.
– Envasat en atmosferes modificades o protectores. Per exemple, conservació d’amanides, en atmosfera protectora, que permet fins i tot triplicar la vida útil del producte envasat. Es recomana utilitzar un mínim de 20% de CO2 per evitar la proliferació de bacteris i floridures.
– Netejar d’insectes els aliments. El CO2 és un mètode alternatiu a l’ús de plaguicides, com el bromur de metil, altament tòxic, contra la presència d’insectes i àcars en els magatzems d’aliments.
– Conrear algues com a font d’energia renovable. Les algues necessiten per créixer aigua, nutrients, llum del Sol i CO2. Un cop assecades, es converteixen en combustible renovable. Diferents projectes utilitzen microalgues, que fan la fotosíntesi amb millor rendiment que les plantes superiors. Es podria utilitzar el CO2 provinent de plantes tèrmiques o fàbriques de ciment. Dos problemes que te aquest projecte són que es requereix una gran superfície de conreu i que per assecar-les es consumeix molta energia.
– Fabricació de combustibles. Una de les formes d’obtenir combustibles a partir de CO2 és mitjançant la reacció de es diu de reducció, utilitzant hidrogen o electricitat (reducció electrolítica). Aquesta darrera pot ser especialment interessant perquè pot convertir-se en una forma d’emmagatzemar energia renovable (solar), que per la seva naturalesa és discontínua. El combustible obtingut es converteix en el “magatzem” d’energia solar.
– Fabricació de productes d’alt valor afegit. Fent reaccionar fenòxid sòdic (fenol amb l’hidrogen funcional substituït per sodi) amb CO2 a 125 ºC de temperatura i altes pressions, s’obté àcid salicílic, producte amb el que se sintetitza l’aspirina. Fent reaccionar amoníac amb CO2 s’obtè urea, producte industrial molt important i que s’utilitza com adob.

Projectes de futur del CO2
De tot el CO2 que es genera com a conseqüència de l’activitat humana, 31,2 Gt/any, s’utilitza només l’1%. El desenvolupament de processos que permetin la utilització d’aquest CO2 per a generar combustibles i productes de valor és un dels grans reptes socio-econòmics i mediambientals del segle.

La investigació de noves aplicacions del CO2 se centren en l’ús del CO2 supercrític, en la fabricació de productes químics o en els usos biològics, principalment creixement d’algues per síntesi de combustibles. La utilització del CO2 supercrític segueix la línia ja explicada anteriorment. Quant a la fabricació de productes químics, es poden citar els fertilitzants, l’obtenció de magnetita per fixació de CO2 sobre esponges de ferro (projecte CENIT-CO2), la millora dels ciments incorporant CO2 en forma de carbonat precipitat per acció bacteriana i la fabricació de policarbonats, seguint, per exemple, alguna de les línies iniciades en el  projecte CENIT-CO2.

Menció a part mereix la fabricació de combustibles a partir del CO2. És clàssica la reacció del metà amb vapor d’aigua que genera hidrogen i CO (reformat de vapor), però ara s’estudia la reacció del metà amb CO2 (reformat sec), que produeix igualment hidrogen i CO, mitjançant catalitzadors.
(5) (6) (7)

 Audio de la xerrada

Emissió de Ràdio Banyoles, dins del programa d’Astrobanyoles
Sopa d’estrelles” del 16 de novembre de 2016“.

Fonts d’informació utilitzades
(1)     https://www.linkedin.com/in/lourdesvega    Currículum complet
(2)    http://www.pi.ac.ae/PI_ACA/ce/faculty_staff/lvega.php    The petroleum Institute Abu Dabi
(3) MATGAS  http://www.uab.cat/web/entitats-agregades/instituts-i-centres-de-recerca/institut-/-centre-de-recerca/matgas-1345467950506.html?param1=1345659475750
(4) Premios Física 2013. Fundación BBVA.
http://www.fbbva.es/TLFU/tlfu/esp/noticias/fichanoticia/index.jsp?codigo=1176
(5) Lourdes Vega i altres. “Usos del CO2: un camino hacia la sostenibilidad”. Plataforma Tecnológica española del CO2. 2014.
Es pot descarregar de http://www.pteco2.es/publicacion.asp?id_cat=15&pub=11
(6) Manuel Ansede. Llibre de Lourdes Vega: “10 cosas que hacer con el CO2 en vez de tirarlo a la atmósfera” Materia. 31.05.2014.
http://esmateria.com/2014/05/31/10-cosas-que-hacer-con-el-co2-en-vez-de-tirarlo-la-atmosfera/
(7) El projecte CENIT SOST CO2. Carburos metálicos. 2012. Madrid.
http://www.airproducts.com/Company/news-center/2012/12/1205-carburos-metalicos-logra-reutilizar-el-co2-como-fuente-de-energia-sostenible.aspx

Aquesta entrada ha esta publicada en Científics propers, Dones científiques, química, tecnologia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.