Lina Badimón Maestro

Lina Badimón Maestro (Barcelona, 1953), doctora en farmàcia, investigadora cardiovascular experta en arterioesclerosi, trombosi i lesions vasculars reconeguda internacionalment.

Biografia
Va fer la llicenciatura en farmàcia a la universitat de Barcelona. Després es va doctorar en farmacologia i fisiologia. El 1980, un any després d’acabar el doctorat, se’n va anar amb el seu marit (Carlos Mendieta, actualment professor de periodòncia a la univ. De Barcelona) a la Clínica Mayo, Rochester, Minnesota, Estats Units, on hi era Valentí Fuster (1). Dos anys després, Lina i el seu marit es traslladen a Nova York, ella a l’Hospital Mount Sinaí, on havia anat Fuster i ell a la universitat de Columbia. El 1991, el marit retorna a Barcelona i ella va a l’Hospital General de Massachusetts, Boston amb Fuster. Entre 1991 i 1995 alterna estades de 6 mesos a Boston i 6 mesos a Barcelona, on posa en marxa el Centre d’Investigació Cardiovascular. El 1995 retorna definitivament a Barcelona, reconeixent que els quatre anys anteriors havien estat molt durs per ella. Te dos fills.
(1) (2) (3)

Lina Badimón. Imatge treta de (6)

Carrera científica
Ha estat dedicada a les patologies vasculars i cardíaques. Ha treballat durant 15 anys als Estats Units, on va anar el 1980 amb una beca Fulbright a treballar amb Valentí Fuster a la Clínica Mayo, Divisió de Malalties Cardiovasculars. Entre 1983 i 1991 va ser directora de recerca en cardiologia bàsica i professora de Medicina a l’Hospital Mount Sinaí de Nova York. De 1991 a 1994 va ser professora de Medicina a l’Escola de Medicina de Harvard i consultora a la Unitat Cardíaca de l’Hospital General de Massachusetts, a Boston. Des de 1995 és directora del Centre d’Investigació Cardiovascular de Barcelona, a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, depenent del Consejo Superior de Investigaciones Científiques (CSIC) i de l’Institut Català de Ciències Cardiovasculars (ICCC). Continua però lligada als Estats Units com professora associada de l’Escola Mount Sinaí de Medicina de Nova York.

Forma part de la Societat Espanyola i de la Societat Europea de Cardiologia i d’altres societats científiques. Entre els premis rebuts estan el de la Fundació Lilly a la Investigació Biomèdica Preclínica 2008 i el premi Jaume I a la Investigació Mèdica 104 de la Generalitat Valenciana.
(2) (4) (5)

Investigacions
Lina Badimón ha centrat les seves investigacions en l’estudi de l’aterosclerosi, trombosi, patologia vascular i síndromes isquèmics. A continuació es detallen alguns aspectes de les seves investigacions.

Cambra Badimón
Durant l’estada a la Clínica Mayo, el 1986, va desenvolupar un reactor de flux per estudiar les interaccions de les cèl·lules de la sang amb la paret dels vasos sanguinis, la formació de coàguls a l’interior dels vasos i la prova de fàrmacs per la prevenció de la trombosi.

L’adhesió i agregació de les plaquetes sobre la paret del vas sanguini danyat i els components de la placa ateroscleròtica juguen un paper fonamental en la detenció d’hemorràgies, en la trombosi i en el desenvolupament d’aterosclerosi. El flux sanguini i el tipus de lesió condicionen la interacció de les plaquetes amb la paret del vas.

La cambra Badimón és un sistema extracorporal de circulació sanguínia, desenvolupat per investigar la dinàmica de la deposició plaquetària i la trombosi a:
– diferents superfícies, biològiques i sintètiques,
– sota diferents condicions de fluxos sanguinis i diferents graus d’estrenyiment dels vasos i
– amb diferents tractaments de la sang.

Aquest aparell ha servit per millorar el coneixement de les malalties coronàries, permetent provar compostos inhibidors de la trombosi o les condicions de formació de coàguls en diferents superfícies i amb diferents nivells de components del plasma sanguini com colesterol o glucosa.
(6) (7)

Activació plaquetària, ateroesclerosi i trombosi
La formació d’un coàgul a l’interior d’una artèria sembla ser un factor important en la conversió d’una aterosclerosi coronària de crònica a aguda. Lina Badimón, Valentí Fuster (cardiòleg del Mount Sinaí Medical Center, New York, reconegut mundialment) i Juan José Badimón (Mount Sinaí Medical Center, New York), germà de Lina i també cardiòleg expliquen, en un llibre editat per el propi Valentí Fuster, els estudis actuals sobre el mecanisme d’activació plaquetària, la interacció de les plaquetes amb les parets del vasos sanguinis i la presència de determinades proteïnes. Aquests estudis, juntament amb els del procés que desencadena la formació del coàgul i el manté a l’interior del vas, permetran establir estratègies per reduir la mortalitat associada a la trombosi.
(8)

En un article publicat el 31 d’agost d’aquest any (2016), Lina Badimón i col·laboradors donen referències del descobriment durant la darrera dècada d’unes microvesícules (petites bufetes) que s’alliberen durant l’activació de les plaquetes, que poden jugar un paper a l’ateroesclerosi i la trombosi. S’han trobat en pacients amb aterosclerosi, síndromes vasculars aguts i/o diabetis i s’ha suggerit una correlació entre la quantitat de microvesícules i la severitat de la malaltia. Les microvesícules són considerades com a marcadors de la malaltia cardiovascular i promotores de processos involucrats en la mateixa, com hemostàsia (capacitat per aturar una hemorràgia), inflamacions, supervivència o apoptosi (mort programada) de les cèl·lules. Els autors ressalten el potencial ús de les vesícules com agent terapèutic en el futur.
(9)

Glosari (de Wikipèdia):
Trombosi: és la formació d’un coàgul sanguini a l’interior d’un vas sanguini (una vena o una artèria) i que creix a la paret d’aquest vas.
Arteriosclerosi: és un engruiximent i enduriment de les parets de les artèries, així com una disminució de la seva elasticitat
Aterosclerosi: és la condició en què s’engruixeix la paret de l’artèria, com a resultat d’una acumulació de materials grassos com el colesterol. L’aterosclerosi és el tipus més freqüent d’arterioesclerosi.
Activació plaquetària: quan un vas sanguini es trenca es produeix l’activació de les plaquetes, que passen a tenir una forma estrellada per afavorir la unió d’unes amb d’altres. L’agregació de moltes plaquetes a la paret del vas permet tancar el forat del vas sanguini.
Síndrome isquèmic: és la supressió de l’aportació sanguínia a una part del cos per l’obstrucció d’una o més artèries.

Emissió de Ràdio Banyoles, dins del programa d’Astrobanyoles
Sopa d’estrelles” del 14 de desembre de 2016“.

Fonts d’informació utilitzades
(1) Valentí Fuster en aquest blog: http://www.deciencia.net/descobriment/?p=773
(2) Centre d’Investigació Cardiovascular de Barcelona. Pàgina personal Lina Badimón
http://www.csic-iccc.org/personal/curriculum.jsp?id=3
(3) Gonzalo San Segundo. Entrevista a Lina Badimón Maestro. De Cerca (Medical Economics). 11.02.2011.   lina_badimon_01deCerca.pdf
(4)  Premi Jaume I en Investigació Mèdica 2014  http://www.iccc.cat/actualidad/noticia.jsp?id=193
(5) http://www.fundacionlilly.com/es/cvs/premios-de-investigacion-biomedica/lina-badimon-maestro.aspx    Premi Fundació Lilly d’Investigació Biomèdica Preclínica 2008
(6) Sociedad Española de Cardiologia. 02.07.2013.
http://secardiologia.es/comunicacion/entrevistas/5634-lina-badimon-que-espana-regale-cientifi-cos-es-muy-grave-porque-formarlos-cuesta-mucho-tiempo-y-dinero
(7) Methods Mol Biol. 2012;788:43-57. doi: 10.1007/978-1-61779-307-3_4.
«Extracorporeal assays of thrombosis». Badimon L1, Padro T, Vilahur G.
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22130699
(8) Lina Badimon, Valentín Fuster i Juan José Badimon. «Interaction of Platelet Activation and Thrombosis». Capítol (pàg. 583) del llibre editat per Valentin Fuster i altres «Atherothrombosis and coronary artery disease». Philadelphia. USA. 2005.
https://books.google.es/books?id=1WifwPEsKQMC&pg=PA583&lpg=PA583&dq=lina+badimon&source=bl&ots=nzFLr6cZ_L&sig=7Gt_RU-0I5b7KajsPAsSIcpNCow&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwi744jXjOrQAhVDtxQKHSKxDZs4FBDoAQgZMAA#v=onepage&q=lina%20badimon&f=false
(9) Lina Badimon i altres. «Role of Platelet-Derived Microvesicles As Crosstalk Mediators in Atherothrombosis and Future Pharmacology Targets: A Link between Inflammation, Atherosclerosis, and Thrombosis» Frontiers in Pharmacology. 31.08.2016.
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5005978/

Aquesta entrada ha esta publicada en Científics propers, Dones científiques, medicina. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.