Anna Laromaine Sagué

Anna Laromaine Sagué (Cassà de la Selva, 1978), biotecnòloga especialitzada en nanopartícules. Llicenciada en química a la UdG, amb estades d’investigació a les millors universitats del món, ha rebut el 2016 una beca L’Òréal-Unesco For Women in Science.

Biografia
Va estudiar a l’institut de Cassà, on el seu professor de química, Climent Frigola, li va transmetre la seva passió per la ciència. Ella mateixa diu: «Él se divertía mucho explicándonos la asignatura y, como a mí se me daba bien, me quise divertir como él» (1). Va fer la llicenciatura en química a la UdG on es va llicenciar el 2000  i es va doctorar a l’Institut de Ciència dels Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) el 2005.
En els anys següents va fer diferents estades com investigadora postdoctoral:
– entre 2005 i 2008 a l’Imperial College de Londres,
– durant 8 mesos de 2008 al Massachusetts Institut of Technology (MIT), Estats Units,
– entre 2008 i 2011 va gaudir d’una beca Fulbright a la universitat de Harvard, Estats Units.

Durant l’estada a la universitat de Harvard va col·laborar en el curs «Science and Cooking» en el que grans chefs explicaven física als estudiants de 1r any a través de les receptes. En una de les classes va conèixer Joan Roca de «El Celler de Can Roca», «tot un somni», diu ella mateixa (1).

Des de 2011 fins l’actualitat és investigadora «Ramón y Cajal» al grup de nanopartícules i nanocompòsits de l’ICMAB-CSIC. El 2016 ha estat premiada amb una beca L’Oréal-Unesco «For Women in Science», destinada a un projecte per optimitzar les propietats dels nanomaterials aplicats a la biomedicina. (2)

L’any 2012 crea a Lausanne, Suïssa, juntament amb Elodie Dahan, l’empresa Osmo Blue, que aporta una tecnologia basada en la osmosi per produir electricitat a partir del calor residual de processos industrials.
(1) (2) (3) (4) (5)

Anna Laromaine. Muy interesante. Diciembre 2016 (6)

Carrera científica
Durant el seu doctorat a Barcelona a l’ICMAB-CSIC, amb la professora Clara Viñas, que es també de Cassà de la Selva, va treballar amb compostos de bor aplicats al tractament del càncer. A continuació, entre 2005 i 2008, a l’Imperial College de Londres, va treballar amb la professora Molly Stevens en el desenvolupament d’un sensor per la detecció precoç de tumors cancerígens, com per exemple el de próstata, basat en nanopartícules d’or i pèptids (components de les proteïnes). Anna L. confia en que el mètode no tardarà en arribar a les farmàcies. Mentrestant, el 2006 va fer una estada a l’Institut Coreà de Biomedicina i Bioenginyeria per investigar la interacció entre els nanotubs de carboni i les proteïnes.

El 2008 va participar al MIT, sota la direcció de Francesco Stellaci, en la creació de sensors per avaluar medicaments o localitzar dianes per atacar amb fàrmacs. Els sensors eren nanoestructures amb àtoms d’or sensibles a la interacció entre la molècula d’un medicament i una proteïna associada a una malaltia.

El mateix any 2008 va anar a la universitat de Harvard i va treballar amb el professor George Whitesides durant 3 anys. Aquí va inventar un sistema que permetia desenvolupar cultius tridimensionals de cèl·lules, enlloc dels tradicionals en superfícies planes com les plaques de Petri. El procediment es basava en superposar fulls de paper porós i afegir una gota amb les cèl·lules, que es distribuïen en les tres dimensions. Controlant el flux d’oxigen i nutrients, es podia reproduir més fidelment l’estructura del tumors i provar l’efectivitat dels medicaments en condicions més semblants a les de l’interior del cos humà. Un altre treball d’Anna L. va ser el desenvolupament de minilaboratoris de silicona, de la grandària d’una moneda de 50 cèntims, per experimentar l’acció de fàrmacs (nanopartícules) amb el cuc C-elegans (Caenorhabditis elegans, nematode d’1 mm de longitud, primer organisme multicel·lular en tenir el genoma enterament seqüenciat (2012)). En cada minilaboratori es poden encabir més de 30 cilindres i en cadascun d’ells situar un cuc. Així, es pot portar a terme una experimentació amb molts individus en un espai ben reduït i obtenir una important informació biològica.
(6)

Investigacions actuals
Compòsits basats en cel·lulosa bacteriana
El grup de nanopartícules i nanocompòsits de l’ICMAB-CSIC, on Anna Laromaine és investigadora, treballa en síntesi de nanopartícules i nanocompòsits inorgànics i híbrids (inorgànic-orgànic) amb aplicacions mèdiques i de tecnologia informàtica. Alguns dels mètodes de síntesi que utilitzen són química sol-gel (sol es refereix a una solució col·loidal i gel a una xarxa de partícules), fluids en estat supercrítics (el punt crític d’un fluid és aquell en el que no es distingeix entre l’estat líquid i gasós), descomposició tèrmica i microones. (7)

La cel·lulosa bacteriana, produïda per alguns fongs i bacteris, s’està convertint en un material bàsic per la creació de nanocompòsits híbrids. Presenta millors condicions de cristal·lització, de retenció d’aigua i propietats mecàniques que la cel·lulosa que s’obté de les plantes. La cel·lulosa bacteriana seca forma una membrana ultrafina, resistent, porosa i flexible. Se li poden afegir molècules orgàniques o inorgàniques per dotar-la de funcionalitat i conformar-la en 2D o 3D. El producte obtingut té un ampli ventall d’aplicacions en òptica, electrònica, medicina, fotònica o indústria alimentària. (8)

Avaluació de nanopartícules en diferents entorns
L’estudi de les interaccions de les nanopartícules amb el medi o les cèl·lules ha esdevingut molt important degut al desenvolupament de la nanociència, nanotecnologia i nanomedicina. El grup de nanopartícules i nanocompòsits de l’ICMAB-CSIC avalua l’adequació i la toxicitat de les nanopartícules en diferents sistemes, com cèl·lules o organismes com el C-elegans. També estudia les interaccions de les nanopartícules amb les proteïnes i les aplicacions mèdiques. (9)

Síntesi de nanopartícules i nanoestructures
El grup de nanopartícules i nanocompòsits de l’ICMAB-CSIC utilitza el mètode assistit per microones per sintetitzar diferents tipus de nanopartícules i nanoestructures. Les microones permeten treballar amb condicions més suaus i amb més baixos temps de reacció. Utilitzen materials com or, plata, coure, diòxid de titani, òxid de ferro, cadascun d’ells sol o combinat amb d’altres. (10)

Glosari:
Compòsits
Un material compost o compòsit (en anglès, composite) és un assemblatge d’almenys dos materials no miscibles de manera que formen un nou material a nivell macroscòpic però que continuen separats. El nou material així constituït posseeix propietats que els elements sols no posseïen pas. El material compost més primitiu fou segurament alguna barreja de palla i fang en forma de maons per a la construcció.

Nanotecnologia
És el camp de les ciències aplicades dedicat al control i manipulació de la matèria a una escala de rang entre 1 i 100 nm (nanòmetres). Tenint en compte que el diàmetre dels àtoms està entre 0,5 i 5 angstroms, unitat que es deu vegades més petita que el nm, es pot dir que la nanotecnologia treballa a escala d’uns pocs àtoms o molècules. Amb el prefix nano hi ha diferents termes com:
nanocompòsit, que és un compòsit en el que un dels materials que el formen te una, dues o les tres dimensions de menys de 100 nm.
nanopartícules, partícules de dimensions entre 1 i 100 nm.
nanoestructures, estructures que tenen entre 1 i 100 nm almenys en una dimensió.

 Audio de la xerrada

Emissió de Ràdio Banyoles, dins del programa d’Astrobanyoles
Sopa d’estrelles” del 11 de gener de 2017“.

Fonts d’informació utilitzades
(1) «Anna Laromaine, premiada con una beca del programa L’Oréal-Unesco». ICMAB-CSIC News.  30.09.2016.  http://icmab.es/news/awards/880-anna-laromaine-premiada-con-una-beca-del-programa-l-oreal-unesco
(2) Beca L’Oreal-Unesco per a la cassanenca Anna Laromaine. Cassà Digital. 06.10.2016.
http://www.cassadigital.cat/noticia/3930/beca-loreal-unesco-per-a-la-cassanenca-anna-laromaine
(3) Anna Laromaine. Linkedin.   https://es.linkedin.com/in/alaromaine
4) Osmo Blue Energy.  http://www.osmoblue.com/
(5) Anna Laromaine Sagué. Asociación de mujeres investigadoras i tecnólogas. Marzo 2015.
http://www.amit-es.org/cientificas/anna-laromaine-sague
(6) Esther Paniagua. «Anna Laromaine, biotecnòloga». Muy Interesante. Diciembre 2016.
http://icmab.es/images/pdf/press/AnnaLaromaine_MuyInteresante_Dec2016.pdf
(7) Grup de nanopartícules i nanocompòsits liderat per Anna Roig. ICMAB-CSIC.
http://departments.icmab.es/nn/
(8) Compòsits basats en cel·lulosa bacteriana amb 2 treballs d’Anna Laromaine. ICMAB-CSIC.
http://departments.icmab.es/nn/cellulose/
(9) Avaluació de nanopartícules en diferents entorns amb 6 treballs d’Anna Laromaine. ICMAB-CSIC. http://departments.icmab.es/nn/assessment/
(10) Síntesi de nanoestructures i nanopartícules amb 3 treballs d’Anna Laromaine. ICMAB-CSIC.
http://departments.icmab.es/nn/nanostructures/

Aquesta entrada ha esta publicada en Dones científiques, química, tecnologia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.