Margarita Salas Falgueras

Margarita Salas Falgueras, (Canero, Asturias, 30.11.1938), bioquímica d’anomenada internacional. Va descobrir un procediment de duplicació de l’ADN utilitzat ara arreu del món.

Dades biogràfiques
Nascuda en plena guerra civil a Canero, un petit poble de la costa d’Asturias, el seu pare era metge psiquiatra i la seva mare mestra. La família es va traslladar a Gijón quan Margarita tenia 1 any, tot just acabada la guerra. El 1954 va acabar el batxillerat i un any després, fet el curs preuniversitary, es va traslladar a Madrid per estudiar el primer curs de ciències, que es deia «selectiu» i servia per diferents carreres de ciències. Margarita dubtava entre medicina i química i es va decidir finalment per la química, atès que li agradava el treball de laboratori.
Quan va acabar el 3r any de carrera va tenir l’oportunitat que va marcar la seva vida. Durant l’estiu va conèixer Severo Ochoa, bioquímic que havia estat guardonat amb el Premi Nobel de medicina 1959 per el descobriment dels mecanismes de la síntesi dels àcids nucleics, ADN i ARN. Severo Ochoa, cosí del pare de Margarita, era nascut a Luarca, Asturias i s’havia exiliat als Estats Units al començar la guerra civil. Havia anat a la seva terra a donar una conferència sobre els seus descobriments, que va encantar Margarita. Severo Ochoa, donat l’interès mostrat per Margarita, li va enviar un llibre de bioquímica des dels Estats Units.
Acabada la carrera de química va decidir dedicar-se a la bioquímica i va seguir el consell de Severo Ochoa, amb el que seguia en contacte, de fer una tesi doctoral amb Alberto Sols, bioquímic de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) format en Estats Units. Margarita Salas diu que Alberto Sols era molt bon científic però molt masclista, que no l’hauria agafat si no hagués anat recomanada per Ochoa (4)
Es va casar el 1963 amb Eladio Viñuela, bioquímic que també feia el doctorat amb Alberto Sols. L’agost de 1964, un cop acabades les seves tesis, van decidir marxar junts a Nova York al laboratori de Severo Ochoa, on van romandre 3 anys. De tornada a Espanya el 1968 va ser professora de la UCM i 6 anys després també investigadora del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Té una filla.
(1) (2)

Margarita Salas. Imatge Wikimedia Commons.

Carrera científica
Durant la seva estada a Nova York, va determinar la direcció de lectura del codi genètic i va descobrir els mecanismes d’iniciació de la síntesi de proteïnes. Entre 1967 i 1977 va treballar al CSIC estudiant el comportament del bacteriòfag Phi 29, tant el seu aspecte i desenvolupament (morfogènesi) com els mecanismes de transcripció genètica. A partir de 1977 el Phi29 ha estat la seva principal línia d’investigació, al Centro de Biología Molecular «Severo Ochoa» de Madrid. Ha estudiat la duplicació de la cadena d’ADN i el paper de la proteïna unida covalentment (l’enllaç covalent és un tipus d’enllaç entre àtoms) a un punt de l’ADN en el començament de la duplicació.

Ha format part del comitè científic assessor del Max-Planck Institute für Molekulare Genetik de Berlín (1989-1996) i de l’Institut Pasteur (2001). Des de 1997 és presidenta de la Fundación Severo Ochoa. Ha tingut nombrosos premis i reconeixements a la seva carrera científica,com el Premi Rey Jaume I d’Investigació 1994 o el Premio Nacional de Investigación Ramón y Cajal 1999. L’any 2007 va ingressar a l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, sent la primera espanyola en aconseguir-ho. Forma part també d’altres societats científiques europees i americanes.
(3) (4) (5) (6)

Investigacions
Amb Severo Ochoa a Nova York
Els 3 anys, de 1964 a 1967, que Margarita Salas va passar a Nova York va ser els millors de la seva vida científica. No només per el que ella i el seu marit van aprendre de biologia molecular al costat d’Ochoa, que va ser el fonament del seu treball i docència a la tornada a Espanya, sinó també per el rigor experimental i l’entusiasme per la recerca que els va transmetre.
Cal pensar que Francis Watson i James Crick, de la universitat de Cambridge, Regne Unit, havien descobert el 1953 l’estructura de doble hèlix de l’ADN, per el que van rebre el premi Nobel de medicina de 1962 i que el mateix Severo Ochoa havia rebut el Nobel de 1959, com ja s’ha comentat. Eren els anys en els que s’estava descobrint el «misteri de la vida» i s’especulava amb la possibilitat de crear vida al laboratori. En aquest ambient, Margarita Salas i el seu marit comencen a treballar amb un dels protagonistes de l’avantguarda de la ciència del moment. Severo Ochoa va decidir que Margarita i el seu marit treballessin en grups separats, per donar a cadascú ple protagonisme sobre el seu treball. Cal pensar que aleshores encara era menys reconegut que ara el treball de les dones.
En aquells tres anys, Margarita va col·laborar en el coneixement de l’ADN com a portador del codi genètic. Aquest codi es pot desxifrar llegint la seqüència en la que estan col·locades les peces que constitueixen l’ADN, anomenades nucleòtids. Margarita va descobrir la direcció de lectura dels nucleòtids de la cadena d’ADN. També va descobrir dues proteïnes de les que va demostrar que eren involucrades en la iniciació de la síntesi de proteïnes.
(6) (7)

Bacillus subtilis bacteriòfag Phi29
Després de la seva estada a Nova York, Margarita Salas i el seu marit van tornar a Espanya el 1967. Es van trobar amb un desert científic i volien posar en pràctica el que havien après. Eladio Viñuela, el seu marit, va decidir deixar per ella el tema del bacteriòfag Phi29 que havien començat junts i dedicar-se a un nou camp, la pesta porcina africana. Margarita reconeix que, portar ella sola la investigació, era una manera de deixar de ser la dona d’Eladio Viñuela i ser reconeguda per el seu treball.

Va començar a estudiar el procediment de transcripció de la informació de l’ADN del bacteriòfag i va trobar una proteïna lligada per enllaç covalent a un punt de la cadena d’ADN, el que es coneix com final «5’ (5 prima) del nucleòtid». Més tard va poder demostrar que aquesta proteïna actuava com iniciadora del procés de duplicació de l’ADN.

El treball amb el bacteriòfag Phi29 li ha donat molts interessants resultats, fins al punt de fer una patent que ha reportat grans beneficis econòmics. La patent està relacionada amb la reacció en cadena de la ADN polimerasa que multiplica el nombre de còpies d’ADN d’una mostra. Margarita Salas va descobrir que quan el virus Phi29 infecta el bacteri Bacillus subtilis, produeix entre d’altres proteïnes, l’enzim ADN polimerasa viral. Aquest enzim, conegut comercialment com «Phi29 pol», té propietats ideals per fer còpies d’ADN i en particular, per produir cadenes d’ADN extremadament llargues. L’explotació de la patent d’aquest procediment de duplicació de l’ADN, adquirida per l’empresa americana Amersham Biosciences, ha produït bons ingressos al CSIC des de l’any 2003 fins el 2009 en que va expirar.

L’any 1993, Kary Mullis va guanyar el premi Nobel de química per la invenció del mètode de la reacció en cadena de la polimerasa, conegut com el mètode PCR, basat en part en el treball de Margarita Salas. El mètode PCR permet produir milions de còpies de qualsevol fragment d’ADN.
(1) (6) (8) (9)

 Audio de la xerrada

Emissió de Ràdio Banyoles, dins del programa d’Astrobanyoles
Sopa d’estrelles” del 8 de març de 2017“.

Fonts d’informació utilitzades

Fonts d’informació utilitzades
(1) Margarita Salas. Agenda Ciudadana de Ciencia e Innovación.
http://www.reto2030.eu/export/download/descargas_web_agenda_ciudadana/MARGARITA_SALAS_ES.pdf
(2) César Coca. Margarita Salas: La muerte me asusta. Diario Sur. 8 de junio de 2015.
http://www.diariosur.es/sociedad/201506/01/margarita-salas-muerte-asusta-20150601201511.html
(3) Centro de biologia molecular Severo Ochoa. CSIC. Madrid.
http://web4.cbm.uam.es/joomla-rl/index.php/es/index.php?option=com_content&view=article&id=401
(4) Margarita Salas. Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales.
http://www.rac.es/2/2_ficha.php?id=175&idN3=6&idN4=40
(5) Real Academia Española. http://www.rae.es/academicos/margarita-salas-falgueras
(6) Margarita Salas. «My life with bacteriophage phi29». The Journal of Biological Chemistry. November 2, 2012.   http://www.jbc.org/content/early/2012/11/02/jbc.X112.433458.full.pdf
(7) «La doble hèlix de l’ADN» en aquest mateix blog
http://www.deciencia.net/descobriment/?p=117
(8) Benito Garrido. «Margarita Salas: La financiación de la investigación ha ido a peor». Forbes, 27.10.2016.
http://forbes.es/actualizacion/6567/margarita-salas-la-financiacion-de-la-investigacion-ha-ido-a-peor
(9) Patentes históricas: La Polimerasa. Patentes y Marcas. 24.02.2014,
http://www.madrimasd.org/blogs/patentesymarcas/2014/patentes-historicas-la-polimerasa/

Aquesta entrada ha esta publicada en biologia, Dones científiques. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.