Maria Blasco Marhuenda

María Blasco Marhuenda, (Verdegás, Alicante, 1965), bioquímica reconeguda internacionalment, especialista en telòmers, que són unes parts del nucli cel·lular que tenen un paper clau en els processos cancerosos i en l’envelliment.

Dades biogràfiques
Va nèixer a Verdegàs, zona rural d’Alacant, en el sí d’una família humil, sense tradició científica. Li agradava estudiar de tot i no va ser fins que va sentir una classe d’orientació universitària sobre enginyeria genètica, que se li va despertar la passió per la ciència, segons explica ella mateixa (12). Entre 1983 i 1988 estudia ciències biològiques a la Universidad Autónoma de Madrid (UAM) i l’any 1993 obté el doctorat en bioquímica i biologia molecular al Centro de Biología Molecular Severo Ochoa (UAM-CSIC), sota la direcció de Margarita Salas (2). Va fer una estada de quatre anys a Nova York i després va tornar a Madrid. Te un fill de 10 anys.
(1) (2) (3) (4)

Carrera científica
Entre 1993 i 1997 va treballar al Cold Spring Harbor Laboratory, New York (USA), amb Carol Greider, que després seria premi Nobel de Medicina 2009 per la descripció dels telòmers i el descobriment de la telomerasa. L’any 1997 va tornar a Espanya, al Centro Nacional de Biotecnología de Madrid, per dirigir el seu propi grup d’investigació. L’any 2003 va anar al Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO) com a directora del programa d’oncologia molecular i cap del grup Telòmers i Telomerasa i el 2005 va ser nomenada vice-directora d’investigació bàsica. Des del 22.06.2011 és directora del CNIO. Va ser nomenada per el Patronat del Centre del que formava part, entre d’altres Joan Massagué. En el mateix dia, es va decidir incorporar al comitè científic Josep Baselga. Massagué i Baselga són dos reconeguts oncòlegs que treballen a Nova York (2). Amb aquest nomenament, María Blasco substituïa Mariano Barbacid, oncòleg de prestigi mundial, que havia presentat la seva dimissió per discrepàncies amb el ministeri de Ciència i Tecnologia dos anys abans.

Maria Blasco a la universitat d’Alacant. 2012

Forma part de l’Organització Europea de Biologia Molecular (EMBO) i de nombrosos comitès científics. Ha rebut diferents premis, com el Josef Steiner d’Investigació del Càncer, el Rei Jaume I, el Körber de Ciència Europea, l’Alberto Sols, el de la Fundació Lilly d’Investigació Preclínica, el Santiago Ramón y Cajal d’Investigació en Biologia o la medalla d’or de l’EMBO.

María Blasco és cofundadora de l’empresa Life Lenght, dedicada a explotar comercialment, sota llicència del CNIO, la tecnologia de longitud de telòmers associada a l’esperança de vida dels individus.
(3) (6) (7) (8)

Investigacions
María Blasco i el seu grup estudien els mecanismes a través dels quals les cèl·lules tumorals són immortals i, en canvi, les cèl·lules normals moren desprès d’un cert nombre de divisions. L’enzim telomerasa és present en més del 95% de tots els tipus de càncer en humans i absent en les cèl·lules normal del cos. D’altra banda, l’escurçament dels telòmers està associat al procés d’envelliment.

Els objectius del grup són: generar models de ratolins modificats genèticament per provar estratègies anticàncer i antienvelliment basades en els telòmers i la telomerasa, desxifrar la relació entre els telòmers i les vies de reparació de l’ADN, estudiar el paper de l’ARN no codificant dels telòmers, provar teràpies gèniques basades en la telomerasa i aclarir el paper dels telòmers i la telomerasa en les estratègies basades en cèl·lules mare.
(7) (9)

A continuació es detallen algunes de les investigacions més rellevants de Maria Blasco.

Telòmers i telomerasa
Entre 1993 i 1997, durant la seva estada al Cold Spring Harbor, va descobrir el mecanisme de l’acció de l’enzim telomerasa en el manteniment de la longitud dels telòmers. Segons ella mateixa declara, va ser el descobriment més emocionant de la seva vida, el seu moment eureka (4). A l’any 1993 encara no havia estat descoberta cap molècula responsable d’aquesta acció. María Blasco va identificar com a responsable el component ARN (gen) de la telomerasa i el 1995 va publicar el descobriment a la revista Science. Després, mitjançant l’enginyeria genètica, va generar un ratolí sense el gen de la telomerasa i va demostrar que era aquest gen el responsable de la fabricació de la telomerasa. Aquest descobriment va obrir un nou camp en el tractament del càncer i en el coneixement dels processos d’envelliment. Si la telomerasa era la responsable de mantenir la longitud dels telòmers de les cèl·lules canceroses i per tant, de que aquestes es dividissin molt més que les cèl·lules normals, fent créixer el tumor, es podia provar d’eliminar el gen de la telomerasa o reduir la seva presència a la cèl·lula com estratègia anticancerígena. Quant als processos d’envelliment, introduir la telomerasa a les cèl·lules facilitaria el manteniment de la longitud dels telòmers, detenint l’envelliment cel·lular i allargant la vida de l’individu. Cal dir que, tot i que s’han fet progressos, la complexitat del càncer i dels processos d’envelliment no ha permès arribar a resultats definitius per aquesta via.
(4) (7)

Tractament del càncer de pulmó
En un article publicat el 2015 (10bis), María Blasco i altres expliquen una nova estratègia per atacar el càncer de pulmó. Fins aleshores s’havia seguit la tècnica d’inhibició de la telomerasa en cèl·lules canceroses, explicada en el paràgraf anterior. Aquesta tècnica estava en fase d’assaigs clínics per alguns tipus de càncer. En aquesta ocasió, el grup de Maria Blasco del CNIO en col·laboració amb altres centres d’investigació van provar d’actuar sobre els telòmers, però sense alterar la telomerasa. Van seleccionar una de les sis proteïnes anomenades shelterines (de l’anglès shelter, refugi) que protegeixen els telòmers, la TRF1. Bloquejant aquesta proteïna en les cèl·lules canceroses, van eliminar la protecció dels telòmers i van trobar que les cèl·lules morien o entraven en senescència de forma immediata. Aquest procediment, provat en ratolins, frena el creixement del tumor, però té efectes tòxics, encara que tolerables. María Blasco diu que han trobat «un nou taló d’Aquiles del càncer» (5). Després de més de quatre anys de treballs, que han donat resultats, la fase següent és trobar socis a la indústria farmacèutica per desenvolupar els fàrmacs i fer les proves clíniques
(5) (10) (11)

Glosari (Wikipèdia)
Telòmers
Els telòmers són l’extrem dels cromosomes de les cèl·lules eucariotes, cèl·lules amb nucli, les de la gran majoria d’éssers vius. En els cromosomes hi ha dos tipus d’ADN, el codificant, que conté el codi genètic i el no codificant, una part del qual forma els telòmers. Els telòmers mantenen la integritat de les terminacions dels cromosomes i ajuden a la correcta divisió cel·lular.

Es creu que els telòmers estan relacionats amb l’envelliment i la carcinogènesi. L’ADN que forma els telòmers no es duplica completament en cada divisió cel·lular de forma que, amb cada divisió, es fa una mica més curt. Quan la longitud del telòmer es redueix fins a cert punt, s’interromp el cicle de divisions de la cèl·lula. En els humans, es calcula que aquest punt límit arriba després d’unes 2.000 divisions. La reducció de la longitud dels telòmers no només provoca que la cèl·lula no es pugui duplicar, sinó que fa que esdevingui inviable, amb el que es posa en marxa el procés d’apoptosi o mort cel·lular programada.

Quant a la carcinogènesi, se sap que en cèl·lules canceroses és present l’enzim telomerasa, que després de cada divisió cel·lular reinstaura la longitud dels telòmers i fa que aquestes cèl·lules puguin continuar dividint-se moltes més vegades que les cèl·lules sanes, fent créixer el tumor.

Telomerasa
La telomerasa és un enzim format per un complex proteïna – àcid ribonucleic, present en cèl·lules germinals, en teixits fetals i en cèl·lules mare poc diferenciades. Replica l’ADN dels extrems dels cromosomes de les cèl·lules eucariotes i permet l’allargament dels telòmers. La telomerasa és reprimida en les cèl·lules dels organismes madurs després del naixement, fet que provoca l’escurçament dels telòmers en cada divisió cel·lular.

Es podria pensar que un tractament amb telomerasa allargaria la vida de les cèl·lules i dels individus, que seria com un fàrmac d’immortalitat. Però també se sap que l’agressivitat de les cèl·lules tumorals està relacionada amb el seu nivell de telomerasa de forma que, quant més alt és el nivell de telomerasa més ràpidament es desenvolupa el tumor. Així, la telomerasa podria evitar la mort cel·lular i, com a conseqüència, l’envelliment de l’organisme, però no evitaria altres malalties i acabaria provocant la mort per càncer.

Fonts d’informació utilitzades
(1) María Blasco Marhuenda. https://es.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Blasco_Marhuenda
(2) En aquest mateix blog:
Margarita Salas,  http://www.deciencia.net/descobriment/?p=1114
Joan Massagué,  http://www.deciencia.net/descobriment/?p=719
Josep Baselga,  http://www.deciencia.net/descobriment/?p=764
(3) CNIO. Biosketch: María A. Blasco
https://www.cnio.es/es/grupos/plantillas/curriculum.asp?pag=39
(4)  José Luis Barbería. Entrevista a Maria Blasco. El País. 13.10.2016.
http://elpaissemanal.elpais.com/documentos/cientifica-maria-blasco-entrevista/
(5) «El equipo de María Blasco logra destruir las células cancerígenas» Diario Información. 14 de mayo de 2015.
http://www.diarioinformacion.com/cultura/2015/05/14/equipo-maria-blasco-logra-destruir/1632347.html
(6) «La investigadora María Blasco sustituye a Barbacid al frente del CNIO». El País. 22.06.2011.  http://sociedad.elpais.com/sociedad/2011/06/22/actualidad/1308693601_850215.html
(7) María Blasco Marhuenda. Premio FL de Investigación Biomédica Preclínica 2010
http://www.fundacionlilly.com/es/cvs/premios-de-investigacion-biomedica/maria-blasco-marhuenda.aspx
(8) Life Length. http://www.lifelength.com
(9) CNIO. Telomeres and telomerasa group
https://www.cnio.es/ing/grupos/plantillas/presentacion.asp?grupo=50004259
(10) CNIO. Research highlights.
https://www.cnio.es/ing/grupos/plantillas/investigacion.asp?pag=37
(11) María García-Beccaria,…Maria Blasco…i altres. «Therapeutic inhibition of TRF1 impairs the growth of p53-deficient K-RasG12V- induced lung cancer by induction of telomeric DNA damage». EMBO Molecular Medicine, Volume 7, Issue 7, July 2015, pages 930-949.
http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.15252/emmm.201404497/full

Aquesta entrada ha esta publicada en biologia, Dones científiques. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.