Nobel per el descobriment del rellotge intern del cos

Jeffrey C. Hall, Michael Rosbash, Michael W. Young han rebut el Nobel de Medicina 2017 per “el descobriment dels mecanismes moleculars que controlen el ritme circadià”. Ritme circadià és l’oscil·lació de les variables biològiques d’un ésser viu per adaptar-se a la successió del dia i la nit, l’anomenat rellotge intern. Des de fa molt temps es coneix que la fisiologia dels éssers vius s’adapta al cicle diari marcat per la rotació del planeta. Tothom que ha viatjat a través de diferents fusos horaris ha patit, en major o menor mesura, les conseqüències del »jet lag». No ha estat però, fins els resultats dels treballs dels premiats, que s’ha pogut explicar com les plantes, els animals i els mateixos humans, ens adaptem al moviment diari de la Terra.

Durant els anys 1970 , Seymour Benzer i Ronald Konopka van demostrar que les mutacions d’un gen desconegut, que van anomenar període (period en anglès) alteraven el ritme circadià de les mosques. El 1984, Hall i Rosbash, van aïllar el gen període i van descobrir que la proteïna PER, codificada per el gen període s’acumulava durant la nit i es degradava durant el dia. Els nivells de PER oscil·laven en un cicle de 24 hores, d’acord amb el ritme circadià. El pas següent era comprendre el mecanisme per el qual es produïen les oscil·lacions. Hall i Rosbash van comprovar que, en un cicle de 24 hores, la proteïna PER, era sintetitzada en el cito-plasma de la cèl·lula durant el dia i s’acumulava al nucli durant la nit, bloquejant l’activitat del gen període. Però, com era transportada la proteïna PER fins el nucli?

El 1994, Young va descobrir un segon gen, que va anomenar atemporal (timeless, en anglès), que codificava una altra proteïna, TIM. Quan les dues proteïnes TIM i PER s’unien, eren capaces d’entrar en el nucli per bloquejar l’activitat del gen període. Young encara va descobrir un tercer gen, anomenat doble temps (doubletime, en anglès), que codificava una nova proteïna, DBT, que retardava l’acumulació de la PER, per tal d’ajustar la freqüència de les oscil·lacions a les 24 hores del dia.

Des dels primers descobriments del rellotge biològic intern fins a les darreres investigacions dels tres premiats, l’estudi dels ritmes circadians ajuden a regular els patrons de la son, la influència de l’alimentació, l’alliberament d’hormones, la pressió sanguínia i la temperatura corporal.

Notícia a la pàgina del Nobel:
https://www.nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/2017/press.html

Aquesta entrada ha esta publicada en medicina, premis nobel. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.