Continu o altern? Edison versus Tesla.

Tomas Alva Edison, Estats Units, 1847 – 1931, va treballar de telegrafista a la Western Union, inventà el fonògraf, perfeccionà la bombeta d’incandescència, utilitzant com a filament un bambú carbonatat que va durar 48 hores seguides, i descubrí l’efecte Edison, o pas dels electrons des d’un filament calent a una placa metàl·lica, dins d’una cambra de buit (vàlvula electrònica). Va patentar més de 1000 invents. Juntament amb J.P. Morgan va fundar la companyia Edison Electric Light Co., més tard General Electric.
No tenia una formació acadèmica, sinó pràctica. Feia invents i els provava fins que funcionaven. Deia que no li calia ser matemàtic, perquè si li feien falta matemàtics, els contractava. Reconeixia la importància dels seus invents pels diners que li feien guanyar.

Nikola Tesla, Imperi Austríac, actual Croàcia, 1856 – Estats Units 1943, enginyer elèctric i mecànic, va treballar a la Edison Co. de París i el 1884 va anar als Estats Units. Va desenvolupar els sistemes actuals de generació i distribució de corrent altern i el funcionament dels motors elèctrics, en contra de les idees d’Edison dels motors de corrent continu. Va ser reconegut com un dels més grans enginyers elèctrics dels Estats Units. La unitat de camp magnètic porta el  seu nom. Va investigar també els raigs X i la transmissió d’energia elèctrica sense cables.
La premsa va publicar que Tesla i Edison compartirien el Premi Nobel de física de 1915, però Edison es va negar a compartir el premi amb Tesla. El cas és que al final no els va ser atorgat a cap.

Un dia de juny de 1884 es van trobar Edison i Tesla. Nikola Tesla acabava d’arribar als Estats Units, on Edison ja tenia la seva companyia que donava llum a les famílies que la podien pagar a Nova York. L’electricitat s’estava començant a estendre, hi havia poques universitats que tinguessin departaments d’enginyeria elèctrica i els empresaris no dubtaven en contractar professionals estrangers. Tesla arriba amb una carta de recomanació per Edison del cap de l’empresa del propi Edison a París, Batchelor, en la que deia: “Conec a dos grans homes, vostè és un i l’altre és el jove portador d’aquesta carta”.
Tesla va començar a explicar el seus treballs fins aleshores incloent-hi la generació de corrent altern (AC) amb un camp magnètic giratori. Edison el va tallar dient que el CA era molt perillós i que els Estats Units s’havien decantat pel corrent continu (DC). Tot i això li va oferir la possibilitat de que treballés per solucionar el problema d’enllumenat d’un vaixell que feia dies tenia avariats els generadors. Tesla va treballar tota la nit, ajudat per la tripulació i al matí següent havia solucionat l’avaria. Edison el va contractar i, reconeixent la seva vàlua, li va donar carta blanca per investigar i resoldre els problemes que es presentaven al laboratori. Treballava de 10:30 del matí fins a la 5:00 de la matinada. Tant Tesla com Edison eren capaços de treballar 2 o 3 dies seguits sense dormir, esgotant a la resta de treballadors.
Tesla va proposar Edison que podia redissenyar les dinamos amb les que la companyia produïa DC per millorar-ne l’eficiència i Edison li va prometre que li pagaria 50.000 dolars si era capaç d’aconseguir-lo. Tesla va treballar durant mesos, quasi sense dormir, patentant un nou sistema de controls automàtics. Quasi un any després, acabada amb èxit la feina, Tesla va reclamar Edison el premi promès, però aquest se’l va mirar dient: “Tesla, què poc ha après vostè de l’humor americà”.
Enfurismat, Tesla presentà la dimissió. Edison va intentar retenir-lo oferint-li una pujada de sou de 10 dolars sobre els 18 que li pagava a la setmana, un sou magnífic en aquell temps. Però Tesla no va acceptar i va marxar.
La versió d’Edison de l’incident és que Tesla li va voler vendre les seves patents de AC per 50.000 dolars i que a Edison no li ven interessar, advertint al jove enginyer del seu error de dedicar-se al AC.

Tesla s’havia creat una reputació, així que un grup d’inversors li va oferir crear una empresa, la Tesla Electric Light Co per fabricar làmpades d’arc patentades per ell, més eficients i segures que les que hi havia fins aleshores. Tesla no tindria sou sinó que tindria accions de l’empresa. El projecte va funcionar però, al cap de poc temps, degut a les turbulències financeres de 1884, Tesla es va trobar que les accions que tenia apenes tenien valor. Les turbulències es van convertir en depressió i entre la primavera 1886 i la de 1887, sense feina, van ser els pitjors mesos de la seva vida.

A finals de 1987 la vida de Tesla va fer un nou tomb. A. K. Brown, director de la Western Union Telegraph Co, en la que havia treballat Edison, va veure el futur que representava el AC i va ajudar Tesla a fundar una nova empresa Tesla Electric Co per desenvolupar-la. Havia començat le guerra dels corrents.

La Tesla Electric Co va començar l’abril de 1887 amb un capital de 500.000 dolars. Tesla tenia tot el projecte de AC dins del seu cap i es va posar ràpidament a desenvolupar els generadors, motors, transformadors i controls automàtics. Fins aleshores ja hi havia altres companyies que intentaven desenvolupar el AC, com per exemple la de George Westinghouse, que el 1887 disposava de 30 centrals operatives. A part de l’ Edison Electric Co que continuava desenvolupant el DC. Les noves patents presentades per Tesla van ser molt ben acceptades, fins al punt que va ser convidat a pronunciar una conferència al “American Institut of Electrical Engineers”. La xerrada va ser un gran èxit i va convèncer tant la formulació matemàtica com l’efectivitat del disseny experimental dels nous motors i transformadors de AC. Era justament el que Westinghouse estava esperant. Va anar a trobar Tesla i van acordar que li pagaria 5.000 dolars, 150 accions de l’empresa i 2,50 dolars per cada cavall de potència generat per l’electricitat AC que es produís. A més a més treballaria per Westinghouse amb un salari de 2.000 dolars mensuals, havent-se de traslladar a Pittsburg. Encara Tesla va haver de vèncer  un altre escull: els enginyers de Wstinghouse treballaven amb una freqüència de 133 Hz i Tesla proposava 60 Hz, com freqüència òptima pel seus dissenys. El 30 de juliol de 1891 Tesla es va fer ciutadà americà. Al cap d’uns quants mesos, acabada la feina a Pittsburg, física i mentalment esgotat, tornà a Nova York.  Després viatjà a París i a Croàcia, a veure la seva família.

Quant a Edison, en veure l’aliança entre Tesla i Westinghouse, va posar en marxa una maquinària propagandística per mostrar els perills que comportava el AC: preparava experiments en els que electrocutava amb AC gats i gossos, recollits del carrer. Fins i tot van promoure que les execucions que es farien a la presó de Sing Sing es fessin per electrocució amb AC. El 6 d’agost de 1890 va ser executat un tal William Kemmler. Els càlculs emprats per la potència del corrent havien estat fets sobre els experiments amb animals i el pres va tardar en morir, amb el que l’espectacle va anar encara més a favor dels interesos d’Edison. Westinghouse per la seva banda va fer discursos i articles per intentar explicar els avantatges del AC davant del DC i va intentar emportar-se els drets d’explotació de les catarates del Niàgara.

A pesar de la campanya d’Edison, els fets s’anaven imposant i el corrent AC va guanyar la batalla. Els propis socis d’Edison estaven convençuts de la superioritat de la AC sobre la DC, però Edison va tardar 20 anys en admetre que aquell va ser el gran error de la seva vida. Al cap i a la fi, una de les seves frases era: “No em preocupen tant els diners, sinó portar avantatge sobre els meus competidors”.

Les noves turbulències econòmiques van fer que la Edison Co s’hagués de fusionar amb una altra, Thomson-Houston Co, donant lloc a la General Electric, ja sense la presència executiva dels seus fundadors. D’altra banda Westinghouse passava per similars problemes econòmics, fins al punt de que es va valorar la possibilitat d’unir-se a la pròpia General Electric. El greu problema que veien els banquers de l’època a la Co Westinghouse eren els drets de tesla sobre els cavalls de potència produïts. En 4 anys de vigència del seu contracte, els drets de Tesla valien 12 milions de dolars.
Els banquers van recomenar Westinghouse que s’havia de desfer d’aquell contracte. No li va quedar més remei que anar a veure Tesla i, a contracor, exposar-li el problema. La resposta de Tesla va ser: si no rescindim el contracte que passarà? Que perdré l’empresa i vosté se les haurà de veure amb els banquers. Tesla va renunciar als seus drets, ja que, l’únic que l’interessava eren les seves investigacions i, si Westinghouse perdia l’empresa, tampoc podria continuar treballant. L’any 1987 Westinghouse va pagar a Tesla 216.000 dolars per les seves patents, com únic pagament i sense cap obligació posterior.

Tesla va morir el 1943, als 86 anys, pràcticament a la misèria.

El novembre de 2007 van acabar 125 anys de suministro de corrent continu, començat per la empresa Edison Electric Light Co. (General Electric) a la “Pearl Street power station” a Nova York el 4 de setembre de 1882.

Els sistemes DC d’Edison no podien distribuir potència més enllà d’una milla, degut a les caigudes de voltatge que es produïen per la resistència de les línies per les que passava molta quantitat de corrent (intensitat). Els sistemes AC de Tesla en canvi podien reduir la intensitat i augmentar el voltatge mitjançant un transformador, de forma que es minimitzaven les pèrdues per resistència de les línies.

Fonts d’informació:
“El genio al que le robaron la luz” de Margaret Cheney, E-kindle Amazon.
http://cityroom.blogs.nytimes.com/2007/11/14/off-goes-the-power-current-started-by-thomas-edison/
http://www.monografias.com/trabajos30/nikola-tesla-cientifico-sabio/nikola-tesla-cientifico-sabio.shtml

Audio de la xerrada.

Emissió de Ràdio Banyoles, dins del programa d’Astrobanyoles “Sopa d’estrelles· del 24 de maig de 2012.

Aquesta entrada ha esta publicada en energia, tecnologia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari