El Nobel de Química 2019 per els creadors de la bateria de liti

El 9 de octubre (2019) la Real Acadèmia de Ciències de Suècia anuncià la concessió del Premi Nobel de Química per John B. Goodenough (Texas University, Austin, USA), M. Stanley Whittingham (Binghamton University, New York, USA) i Akira Yoshino (Asahi Kasei Corporation, Tokyo, Meijo University, Nagoya, Japó), per el desenvolupament de les bateries d’ió liti.

Durant la crisi del petroli dels anys 1970, Whittingham va desenvolupar una bateria amb un càtode (pol positiu) de disulfur de titani amb ions liti intercalats a nivell molecular. L’ànode (pol negatiu) era de liti metall, que te una gran facilitat per deixar anar electrons i produir per tant, un corrent elèctric. Aquesta bateria subministrava una diferència de potencial de 2 volts, però el liti és un metall molt reactiu, quasi explosiu, el que la feia inviable per un us generalitzat.

Goodenough va modificar el càtode, fent-lo d’òxid de cobalt amb ions liti intercalats, el que donava una diferència de potencial de 4 volts, que feia possible bateries més potents. Yoshino continuà la investigació i, en 1985, va crear la primera bateria d’ió liti viable comercialment, canviant el liti reactiu de l’ànode per coc de petroli, un tipus de carbó que pot tenir intercalats ions liti com el càtode. Els pols, ànode i càtode, de la nova bateria no es deterioraven apreciablement amb el temps, ja que el seu funcionament es basava en la circulació dels ions liti d’ànode a càtode i no en la reacció química d’un metall, com és el cas de molts altres tipus de bateries. Des de l’any 1991, la bateria d’ions liti està present en tota mena d’aparells electrònics d’ús comú, com ordinadors, telèfons mòbils, rellotges, reproductors de música, fonts de llum, joguines, . . .

Informació i imatges tretes de:
https://www.nobelprize.org/prizes/chemistry/2019/summary/
https://www.nobelprize.org/uploads/2019/10/press-chemistry-2019-2.pdf
https://www.nobelprize.org/uploads/2019/10/fig5_ke_en_YoshinosBattery.pdf

Aquesta entrada ha esta publicada en premis nobel, química. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.