Energia i medi ambient: el que ens espera vist fa 56 milions d’anys

La utilització dels combustibles fòssils, petroli, gas natural i carbó, com a fonts d’energia, ha provocat i continua provocant l’augment de la concentració de CO2 a l’aire. Quines conseqüències té això? Ens fixarem en les dues potser més importants:
– mitjançant el conegut efecte hivernacle, l’augment de CO2 a l’aire provoca l’augment de la temperatura mitjana de l’atmosfera, que implica canvi climàtic, desglaçament de masses de gel dels pols i les glaceres, augment del nivell del mar,…
– els mars i oceans absorbeixen una part del CO2, provocant l’acidificació de les aigües que afecta a les poblacions de peixos i els organismes amb parts calcàries.

Com pot afectar això a la vida sobre el planeta?

Es pot intentar respondre la pregunta amb el testimoni fòssil d’un canvi sobtat que es va produir a l’atmosfera fa 56 milions d’anys, 9 milions d’anys després de la desaparició dels dinosaures.

Philip Gingerich (1), paleontòleg de la universitat de Michigan i altres, descobreixen que fa 56 milions d’anys hi ha una gran abundància de mamífers a la conca de Bighorn (Wyoming), a l’est del Parc Nacional de Yellowstone.
Segons el seu propi article, Gingerich comença als anys 70 com a professor a la universitat de Michigan i estudia la transició entre dues èpoques geològiques, el paleocè i l’eocè. El paleocè és l’època que transcorre entre l’extinció dels dinosaures i l’aparició dels cavalls i l’eocè és l’època en la que apareixen la majoria dels mamífers moderns.

Localització de fòssils a Polecat Bech,, Wyoming. Universitat de Michigan. Foto de Phillip Gingerich. 2006.

Estudiant la conca de Bighorn al nord-oest de Wyoming, li va cridar l’atenció:
– una estreta franja, uns 30 m de gruix, d’estrats vermells ben sedimentats,
– en la que apareixien junts els fòssils de mols tipus de mamífers, entre ells els primats,
– incloent-hi especies del final del paleocè i principi de l’eocè i
– amb espècies, de cavalls per exemple, que tenien individus més petits, nans, com si s’haguessin empetitit sobtadament.

Durant 20 anys, la majoria de científics no va donar importància al fet, considerant-lo simplement com un canvi en les poblacions fruit del canvi d’època del paleocè a l’eocè.

National Geographic España de maig 2012 es fa ressò d’aquest descobriment i també està publicat a la web de National Geographic (2).

James Kennett i Lowell Stott, oceanògrafs, 1991: Per estudis de la proporció d’isòtops de carboni en uns petits organismes anomenats foraminifers, se sap que fa 56 milions d’anys, una quantitat de carboni similar al contingut en el total de les reserves mundials de combustibles fòssils, entrà a l’atmosfera. La causa no es coneix encara amb certesa, encara que es barallen diverses possibilitats: erupcions volcàniques, combustió de grans dipòsits de turba, col·lisió d’un cometa contra roques carbonatades (calcita, per exemple). Però la hipòtesi més acceptada és que es van alliberar grans quantitats d’hidrats de metà (que poden existir a temperatures baixes i pressions altes), com les que ara existeixen sota la tundra àrtica i el fons marí.
Anys 1990: Paul Koch, Carnegie Institution i James Zachos, universitat de Michigan: La proporció de C a l’atmosfera, expressada com CO2, va passar en pocs milers d’anys de 1000 a 1500 ppm, amb un augment d’uns 5 ºC de mitjana de la temperatura i es va produir una remodelació a gran escala de totes les formes de vida, espècies tropicals van pujar cap els pols i espècies animals i vegetals de tots els continents es van barrejar. Els oceans i els boscos van tardar 150.000 anys en absorbir l’excés de carboni i refredar el planeta. Mark Pagani, universitat de Yale: “si cremem totes les reserves de combustibles fòssils al ritme actual, els efectes seran semblants”.

El descobriment de Philip Gingerich ara s’explicava com un canvi sobtat i no com l’evolució pròpia d’un canvi d’era.

Scott Wing, paleobotànic de la Smithsonian Institution: A la conca del Bighorn, Wyoming, es va reduir la precipitació pluvial en un 40%, el sol es va assecar una vegada a l’any i es va tornar vermell, per l’oxidació del ferro. Després, en el moment de màxima concentració de CO2, les pluges van ser més concentrades, com passa ara als monsons, i les inundacions arrossegaven els sols abans no s’havien format. Als Pirineus orientals s’ha trobat també el màxim de carboni a les roques corresponent a l’època esmentada i hi ha pedres de 1/2 de diàmetre que van ser arrossegades per les inundacions fins les planures al·luvials.

Matt Huber, expert en models climàtics (Purdue university), utilitzant un model dels menys sensibles al CO2 pronostica que, si es produís ara una entrada similar de carboni a l’atmosfera, regions on viu la meitat de la humanitat es tornarien quasi inhabitables. A gran part de Xina, Índia, Sud d’Europa i Estats Units, la temperatura mitjana d’estiu superaria els 37 ºC, dia i nit, any darrera any.

Es poden veure imatges a la web de National Geographic (3).

Respecte l’absorció del CO2 en les aigües de mars i oceans, l’acidificació va acabar amb moltes formes de vida, va dissoldre les closques calcàries de molts organismes, com les cloïsses i els esquelets del corals.

El País de 21.11.2012, publica una notícia que fa referència a l’informe de l’Organització Meteorològica Mundial de 20 de novembre 2012 (4):
El nivell actual de CO2 (per parlar només del principal gas d’efecte hivernacle) és superior en un 140% al de l’era preindustrial (1750). Els científics no poden assegurar que el planeta continuï tenint la capacitat d’absorbir les quantitats creixents de CO2, degut a l’acidificació dels mars. Aquesta acidificació té com efecte la disminució de la pesca, principal font de proteïnes de milions de persones. Si no s’aconsegueix l’objectiu de no sobrepassar els 2 ºC per sobre de la temperatura atmosfèrica de l’era preindustrial, les conseqüències seran catastròfiques. La responsable de canvi climàtic de Green Peace Espanya diu: “Es posible abastecer a una población con energías renovables. Y tendremos que hacerlo”.

Segons la OMM, el 2011 va registrar un màxim de la quantitat de gasos d’efecte hivernacle presents a l’atmosfera. Entre 1990 i 2011, el forçament radiatiu degut als gasos d’efecte hivernacle augmentà en un 30 %, del que el CO2 és responsable en un 80%.
Forçament radiatiu (5): Alteració del balanç radiatiu produït pel canvi (generalment antròpic) en un component atmosfèric o en les propietats de la superfície terrestre.

Planta geotèrmica de Reykjanes (Islàndia). Foto JL. Diez.

Reflexions finals:
– Utilitzar energies renovables no vol dir que solucioni el problema del CO2 immediatament ja que, per exemple, la utilització de plaques fotovoltaiques o molins eòlics no genera CO2, però sí que el genera la fabricació d’aquests enginys. Calen moltes hores d’utilització de les plaques o els molins per a compensar el CO2 generat en la seva fabricació.
– Hi ha països, com Islàndia, que han fet una aposta per les energies renovables i, el 2010, ja produïen tota l’electricitat a partir d’energia hidràulica o geotèrmica. Això després d’un procés de 70 anys d’anar eliminant el carbó i el petroli com a font d’energia primària
– Per últim cal parlar de l’efecte de variar els comportaments de consum energètic sobre el desenvolupament. Ara sembla que ja no sabríem viure sense tota la tecnologia que ens envolta i que és responsable directa del consum d’energia. Més que deixar de gastar, cal racionalitzar el consum i sobretot establir uns objectius clars que ens permetin canviar, en alguns anys, les energies primàries. La Generalitat, en el Pla energètic 2012-2020 fa seves les recomanacions de la Unió Europea i té com objectiu els tres 20: el 2020 hem d’haver reduït el 20% de les emissions de CO2 i hem d’utilitzar el 20% d’energies renovables. Hem d’exigir que aquest plan (almenys aquest) es compleixi. Tornant al cas del islandesos, fa pocs anys han començat a desenvolupar (no sense polèmica i amb opinions dividides de la població) la industria de l’alumini (Alcoa). Aquesta indústria pot ser molt contaminant si no es controlen molt bé els residus i consumeix gran quantitat d’electricitat. Els residus suposo que els controlen i, quant a l’electricitat, el 2010 el consum d’electricitat de la indústria de l’alumini representava el 73% del consum total, però es clar, tota produïda, a partir de renovables.

Fonts d’informació:
(1) Descobriment de Philip Gingerich:
http://www-personal.umich.edu/~gingeric/PDGwyoming/PEmammals.htm
(2) World without ice, article de National Geographic:
http://ngm.nationalgeographic.com/2011/10/hothouse-earth/kunzig-text
(3) Imatges:
http://ngm.nationalgeographic.com/2011/10/hothouse-earth/block-photography#/01-arctic-south-carolina-670.jpg
(4) Informe de l’Organització Meteorològica Mundial de 20 de novembre 2012:
http://www.wmo.int/pages/mediacentre/press_releases/index_es.html
(5) Forçament radiatiu
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0281332

Audio de la xerrada.

Emissió de Ràdio Banyoles, dins del programa d’Astrobanyoles “Sopa d’estrelles· del 29 de novembre de 2012.

Aquesta entrada ha esta publicada en energia, medi ambient. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari