El 23 d’octubre serà el centenari del naixement de Joan Oró, el científic català més important del segle XX. L’any 2023 ha estat declarat l’any Joan Oró per la Generalitat de Catalunya. El Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat i la Fundació Joan Oró impulsen els actes de celebració.
La síntesi de l’adenina l’any 1959, a partir d’àcid cianhídric, aigua i amoníac va ser el seu gran descobriment. L’adenina és una de les quatre bases que donen suport físic al codi genètic contingut a l’ADN. El descobriment era un pas endavant, juntament amb el conegut experiment de Miller i Urey de síntesi d’aminoàcids a partir d’aigua, metà, amoníac i hidrogen, per demostrar que la vida es pot formar espontàniament a qualsevol lloc de l’univers quan es donen determinades condicions, teoria coneguda amb el nom de panspermia, de la qual Oró va ser un dels impulsors.
Els seus treballs per la NASA, entre 1963 i 1994, per determinar si hi havia vida a la Lluna o a Mart, que van donar negatiu, va ser un altre vessant de la vida científica de Joan Oró.
Però quan es mira la seva vida amb la perspectiva del temps, a mi em crida l’atenció sobretot la perseverança i determinació del jove universitari que, acabada la carrera de química l’any 1947, lluita per poder dedicar-se a la investigació de l’origen de la vida. Envia cartes de petició de beca per a fer el doctorat a més de 50 universitats americanes. Pensem en el que és fer això per correu postal, esperar una resposta que es podia demorar durant mesos o no arribar mai, respondre a la seva vegada i tornar a esperar nova resposta. Sis respostes van ser positives i ell es va decidir per el Rice Institut de Houston per fer un doctorat en enginyeria química. I cap als Estats Units se’n va anar el 1952, amb els seus rudimentaris coneixements d’anglès, deixant la seva dona i tres fills a Lleida.
El gener de 1953, un cop de sort li va fer canviar d’universitat i de tema de doctorat, començant a investigar la bioquímica de les cèl·lules intestinals a l’Escola de Medicina de Baylor. El 1957, ja com a professor a Houston, va poder fer anar la seva família, a la que no havia vist en 5 anys, als Estats Units. El desembre de 1959 va descobrir la síntesi de l’adenina a partir de l’àcid cianhídric. En set anys havia donat un tomb a la seva vida i s’havia convertit en un científic prestigiós. El jove talent havia fructificat en el país que va saber donar-li acollida.
Fonts d’informació utilitzades
- Departament de Recerca i Universitats. Generalitat de Catalunya.
https://recercaiuniversitats.gencat.cat/ca/03_ambits_dactuacio/commemoracions/any-joan-oro/inici/index.html - Fundació Joan Oró. https://www.fundaciojoanoro.org/
- Joan Oró i Florensa. https://www.deciencia.net/descobriment/?p=684 . En aquest mateix blog.