Ramon Llull

Escriptor, místic, teòleg, filòsof amb pensament científic. Primer autor literari rellevant en català i primer autor medieval en utilitzar una llengua romànica, per a transmetre coneixements. Va escriure en català, occità, llatí i àrab.

343px-Ramon_Llull

Ramon Llull. Imatge de Wikimedia Commons

La seva família va acompanyar el rei Jaume I en la conquesta de l’illa de Mallorca. Ell va viure a la cort i es va casar amb Blanca Picany, amb qui va tenir dos fills. El 1263, als 31 anys, arran d’unes experiències místiques, va decidir donar un tomb a la seva  vida. Segons l’obra autobiogràfica dictada als seus deixebles a París, el 1311, “Vita coetanea”, una nit, quan estava escrivint una cançó per una dona a la que amava, se li va aparèixer Jesucrist a la creu. Aquesta aparició es va repetir per cinc vegades, amb alguns dies entremig. La cinquena vegada va passar tota la nit sense dormir intentant esbrinar el significat d’aquelles aparicions i va entendre que la seva vida havia estat indigna fins aleshores i que Deu volia que li servis de tot cor. Va deixar la seva família i la seva posició a la cort i es va marcar un objectiu: la conversió dels infidels musulmans, jueus i gentils a la fe cristiana. Durant nou anys es va dedicar a l’estudi de les llengües i cultures llatina i àrab. Entre 1273 i 1274 va fer “Llibre de contemplació en Déu”, finançada pel rei de Mallorca, escrita en àrab i traduïda després al català i al llatí. Aquest mateix any es va lliurar a la meditació i la contemplació al puig de Randa (Mallorca), on va rebre la “il·luminació” que ell creia d’origen diví i que li va permetre escriure el llibre “Art abreujada d’atrobar veritat”, primer de la sèrie de llibres sobre l’Art o Ars Magna, procediment lògic per convertir els infidels. (1) (2) (3)

500px-Viatges_llull-ca.svg

Viatges de Ramon Llull. Imatge de Wikimedia Commons.

Un petit opuscle, “Fantàstic”, que en el seu temps voldria dir boig, escrit entre setembre i octubre de 1311 resumeix la seva vida:
“Jo era un home casat, amb fills, bastant ric, dissolut i mundà. Tot això ho vaig deixar lliurement, a fi de poder procurar l’honor de Déu i el bé públic, i exaltar la santa fe. Vaig aprendre l’àrab; diverses vegades vaig anar a predicar als sarraïns; per la causa de la fe he estat arrestat, empresonat i ferit. Durant quaranta-cinc anys he intentat moure l’Església i els prínceps cristians a actuar pel bé públic. Ara sóc vell i pobre, però continuo en el mateix propòsit, i en el mateix propòsit continuaré fins a la mort, si Déu voldrà.” (4)

Però el que ens interessa en aquest espai és la seva contribució a la ciència i ens referirem a tres aspectes: la cosmologia, la gravetat i la intel·ligència artificial.

Cosmologia:
En primer lloc s’ha de dir que els coneixements astronòmics de Llull no arriben als dels astrònoms principals de l’Edat Mitjana, per exemple, àrabs com Al-Battani (Harran, Mesopotàmia), Al-Biruni (Pèrsia), Al-Zarquali (Toledo i Córdoba). La seva cosmologia te interès com aplicació de l’Ars Magna a la ciència.
En el “Tractatus novus de astronomia” escrit a París el 1297, explica que el firmament se sosté perquè està en un perpetu moviment circular. En ell hi ha els 12 signes del zodíac i els 7 planetes (Mercuri, Venus, Mars, Júpiter, Saturn, Lluna, Sol) que tenen les qualitats apropiades: calor, humitat, fred, sequedat. Totes les coses estan formades per les quatre essències, creades per Déu: foc, aire, aigua i terra, que poden estar en forma (acció) o en matèria (passió, passiu).
El firmament està en sí mateix, no hi ha res fora d’ell i no és infinit, acaba a l’esfera de les estrelles fixes, més enllà de la qual hi ha el paradís.
Els signes del zodíac estan a l’esfera de les estrelles fixes i es relacionen amb els planetes, els elements, els metalls, les parts del cos, les regions geogràfiques. Per exemple :

400px-Codex_St_Peter_Perg_92_05r

Pàgina del manuscrit “Ars magna generalis”. Imatge Wikimedia Commons.

Aries , Mart, foc, ferro
Taure, Venus, terra, coure
Géminis , Mercuri, aire, plata
Cranc , Lluna, aigua, plata
Lleó , Sol, foc, or
Verge , Mercuri, terra, plata
Balança , Venus, aire, coure
Escorpí , Saturn, aigua, ferro
Sagitari, Júpiter, foc, estany
Capricorn , Saturn, terra, plom
Aquari , Saturn, aire, plom
Peixos, Júpiter, aigua, estany

Déu dona al cel el moviment circular en el moment de la creació. El Motor Immòbil, que seria Déu, no està en contacte amb les estrelles fixes. Al cel no hi ha res que no es mogui, res que no sigui mogut i res que no mogui a una altra cosa. Els planetes tenen dos moviments, el propi de va d’est a oest i el que els marca l’esfera dels signes del Zodíac, que va d’oest a est. (5)

Al Centre de documentació Ramon Llull de la UB, es pot veure un comentari sobre “L’Arbre de ciència” escrit a Roma entre 1295 i 1296. L’Arbre de la Ciència és una versió de l’Art o procediment de raonament, aplicat a tot el saber de l’època. Està dividit en setze arbres, catorze dels quals ofereixen una visió de la realitat: l’Arbre Celestial explica els principis divins i com aquests influeixen sobre les coses del món sublunar, l’Arbre Elemental descriu la naturalesa de la matèria, que en aquella època es creia formada pels quatre elements, aire, aigua, terra i foc i així la resta d’Arbres, Vegetal, Humanal, Imperial, Apostolical, …

Tots els Arbres tenen la mateixa estructura de set parts: arrels, tronc, branques, rams, fulles, flors i fruits. Per exemple, a l’Arbre Celestial, les arrels són els atributs de Déu, el tronc és el Motor, les branques els dotze signes del Zodíac, els rams són els planetes, les fulles són les qualitats que els tenia assignades, les flors són les accions, per exemple, l’or (forma) és la flor del Sol, els fruits són les coses que contenen.
La resta d’Arbres segueix la mateixa estructura lògica. (6)

Gravetat:
Al “Llibre de l’ascens i descens de l’enteniment”, escrit el 1304 a Montpellier, parla de la gravetat com el moviment natural dels cossos quan descendeixen un cop han estat llançats a l’aire (7)
Algunes referències volen veure en aquest llibre una anticipació en 361 anys del concepte de gravetat de Newton. La idea és llaminera, però el llibre parla del procés de l’adquisició del coneixement, passant del que es percep pels sentits al coneixement intel·lectual, o del coneixement particular al general o universal, utilitzant fins i tot unes certes “escales” místiques que ajudarien en l’ascens. En tot cas ja té merit l’intent d’analitzar el moviment dels cossos en un sentit que recorda el de Newton o de la ciència actual. Cal pensar que és molt difícil canviar una forma de pensar ben arrelada. Per exemple, el concepte d’inèrcia de Newton trenca amb la interpretació aristotèlica que implicava que si un cos es movia, sempre havia d’haver alguna causa que li proporcionés l’impuls per el seu moviment. La genialitat justament resideix en ser capaç de canviar la forma de pensar, d’anar a contracorrent i potser se li hauria de reconèixer a Llull en aquest cas.

Intel·ligència artificial:
L’Art o Ars Magna de Llull pot ser considerat com un precursor del raonament automàtic. Era una màquina lògica de naturalesa mecànica. Els elements dels raonaments s’organitzaven seguint figures geomètriques com cercles, quadrats i triangles. Les diferents proposicions que s’anaven construint es movien mitjançant palanques i guies fins que arribaven a dos possibles posicions que determinaven si la proposició era vertadera o falsa.
La màquina tenia un alfabet propi de nou lletres i uns discs de pergamí que representaven la memòria: deu a la dreta per a les preguntes i deu més a l’esquerra per a les respostes. La gestió del coneixement es feia a partir de les “arrels”, sèrie de 54 tipus d’idees bàsiques, un terç de les quals eren vinculades a la religió cristiana.
Assignant conceptes universals com bondat, saviesa, eternitat, poder, veritat, … a les lletres del seu alfabet, construint figures geomètriques en les que es combinen les diferents possibilitats, aplicant una sèrie de principis (arrels), s’arriba a formar una sèrie de taules amb conclusions com: la bondat és gran, la saviesa és bona, la veritat és intel·ligible,…
L’Ars Magna era el que avui s’anomena un autòmata finit, no excessivament complicat, que podem dir que no tenia un plantejament correcte i que la quantitat d’informació que manipulava era molt limitada. Però és molt remarcable l’intent, per primera vegada, d’utilitzar mitjans lògics per a produir coneixement d’una forma automàtica, 600 anys abans que Turing inventés la seva màquina que simula la lògica de qualsevol algorisme de computació.

Font d’informació utilitzades:
(1) Centre de documentació Ramon Llull. Universitat de Barcelona.
http://quisestlullus.narpan.net/1_intro.html
(2) Biografia de Ramon Llull, de l’Associació d’escriptors en llengua catalana.
http://www.escriptors.cat/autors/llullr/pagina.php?id_sec=2850
(3) Vita coetanea. Textos d’editorial UOC.
http://www.editorialuoc.com/extra_content/84-7306-864-5//web/main/m2/llu/12llu.html
(4) Fantàstic. Opuscle escrit per Ramon Llull entre setembre i octubre de 1311.
http://www.editorialuoc.com/extra_content/84-7306-864-5//web/main/m2/llu/14llu.html
(5) Marc Egea i Ger. La Cosmología de Ramón Llull. 2000. Universitat de Barcelona.
http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=62248
(6) Arbre de ciència. Centre de documentació Ramon Llull. Universitat de Barcelona.
http://quisestlullus.narpan.net/713_arbre.html
(7) http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull
(8) Fernando Cuartero. “Ramon Llull, el Ars Magna y la Informática”, Blogs El País. 2012.
http://blogs.elpais.com/turing/2012/10/ramon-llull-el-ars-magna-y-la-informatica.html

 Audio de la xerrada

Emissió de Ràdio Banyoles, dins del programa d’Astrobanyoles
“Sopa d’estrelles” del 17 d’octubre de 2013.

Aquesta entrada ha esta publicada en Científics propers, cosmologia, intel·ligència artificial. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.