Miguel Servet

Miguel Servet (Villanueva de Sigena, 1509, Ginebra, 1553), va ser teòleg i metge, encara que es va dedicar a l’estudi d’altres ciències com l’astronomia, meteorologia, geografia, física o matemàtiques.

Michael_Servetus

Michael Servetus. Imatge Wikimedia Commons.

El seu nom era Miguel Serveto, fill d’Anton Serveto, notari del monestir de Sigena. Villanueva de Sigena es troba a la província de Huesca, a 10 km de la Franja, territori aragonès de parla catalana. Per aquesta proximitat i per la seva importància l’he inclòs entre els científics propers que estem comentant aquest any en aquest espai.

El que ens interessa sobretot és el seu descobriment i publicació de la circulació pulmonar o doble circulació de la sang. Com molts altres homes del Renaixement, els seus coneixements van abastar molts aspectes humanístics i científics i justament aquest descobriment el va publicar en un llibre de teologia “La restitució del cristianisme”. Per tant, com que no es poden separar els seus coneixements científics, tal com ho diríem avui, dels humanístics o teològics, ens referirem a a seva vida i les seves obres per posar en context el seu descobriment.

Vida.
Sembla que va començar de molt jove els estudis de teologia i amb 16 o 17 anys va anar a Toulouse per a estudiar lleis, on entra en contacte amb els ambients intel·lectuals de la Reforma (protestant). El 1529 assisteix a la coronació de l’emperador Carlos V, a Bolonya, on va quedar impressionat per la pompa i ostentació de la cerimònia. Després viu en diferents ciutats: Basilea, on expressa el seu pensament crític amb el dogma de la Santíssima Trinitat i ha de marxar precipitadament. El 1531 va a Estrasburg i el 1532 torna a Basilea. En aquest temps publica dos llibres sobre la Trinitat, que no agraden ni als reformadors ni als inquisidors. El seu pensament xocava frontalment tant amb l’església catòlica com amb la protestant ja que rebutjava el paper de l’església com a mitjancera per a la salvació de l’home.
Viu després a París i Lió, on comença a interessar-se per la medecina i el 1537 torna a París per a estudiar medecina. S’estableix després a Viena del Delfinat (actual Vienne, dept. D’Isèra, regió de Roine-Alps) on exerceix la medecina durant 12 anys, protegit per l’arquebisbe Pierre Palmier. Aquí és on escriu la seva obra cabdal, “La restitució del cristianisme”, on exposa les seves idees teològiques i fa la primera descripció a Occident de la circulació pulmonar de la sang. Durant aquest temps va mantenir una intensa correspondència amb Joan Calví, un dels reformadors més importants juntament amb Martí Luter.
Miguel Servet havia enviat el seu llibre “La restitució del cristianisme” a Calví abans que fos imprès i aquest va decidir denunciar-lo a les autoritats per les seves idees herètiques. El 1553 va ser processat i empresonat, però va aconseguir fugir i anar a Ginebra. Una altra vegada per instigació de Calví, és detingut a Ginebra i, sense assistència lletrada, és processat i condemnat a morir a la foguera. El caràcter de Servet, cregut, obstinat, fanàtic, ofensiu i exasperant (2) no li va facilitar les coses. La sentència va ser executada el 27 d’octubre de 1553.

La circulació pulmonar de la sang
Segons la tradició bíblica, l’anima es troba a la sang. Amb aquesta idea, Servet es va dedicar a estudiar la circulació de la sang per comprendre millor la naturalesa de l’ànima. Així va descobrir que, contràriament a el que es pensava a la medecina galènica, la sang no passava del ventricle dret a l’esquerre a través d’uns porus a la paret del cor, sinó que anava fins els pulmons per a oxigenar-se i tornava després al ventricle esquerre. En el llibre “La restitució del cristianisme” va explicar que als pulmons te lloc la mescla de l’aire amb la sang i aquesta mescla s’envia al cor. Al cor per tant no té lloc l’oxigenació de la sang i tampoc passa la sang d’un ventricle a l’altre, ja que no hi ha orificis que permetin el pas.
Un altre punt de la tradició galènica era el paper del fetge, que era considerat com el centre de la circulació de la sang, on es formava aquesta a partir dels aliments. Servet va descobrir que el fetge tenia un paper important, el que ara diem que fan l’artèria Hepàtica i la vena Porta, però no era el paper principal, que té lloc al sistema cor-pulmons.

Tota aquesta nova teoria científica forma part de la seva explicació més elaborada sobre l’anima o esperit diví, que té tres formes o elements: l’esperit natural, que es troba a les venes i el fetge, l’esperit vital, que es troba a les arteries i al cor i l’esperit animal, que està al cervell i als nervis. L’esperit vital va de les artèries a les venes, on passa a ser l’esperit natural. L’esperit diví (ànima) no es troba al cor, el fetge o el cervell, sinó que resideix a la sang, com es diu a la Bíblia.

El fet de ser considerades herètiques les idees de Servet no només li va costar la vida, sinó que quasi totes les còpies dels seus llibres van ser destruïdes i no van tenir el ressò que van merèixer dècades més tard. En tot cas, el descobriment de la circulació de la sang per tot el cos, va ser feta per William Harvey 63 anys després de la seva mort.

William Harvey (Folkestone, Kent, Anglaterra, 1578 – Roehampton, Anglaterra 1657), va ser un metge anglès educat a Cambridge i Pàdua, les escoles de medecina més importants de l’època. Utilitzant la tècnica de dissecció d’animals vius i morts va observar el 1616 que les venes portaven la sang en direcció al cor i les artèries en sentit contrari. Això xocava contra la idea admesa en aquella època, que venia de les teories de Galè, de que la sang es produïa al fetge i anava fins els teixits on era absorbida. Una altre prova era l’obstrucció d’una vena de l’avantbraç: es comprovava que la sang deixava de fluir cap al colze i no cap a la mà. La teoria completa sobre la circulació de la sang va ser publicada el 1628.

Cal entendre que, encara que només 63 anys van separar la mort de Servet del descobriment de Harvey, els temps estaven canviant molt ràpidament. Galileu Galilei (Pisa, 1564 – Arcetri, 1642), contemporani de Harvey, utilitzava nous mètodes d’investigació científica, l’observació i l’experimentació, que donarien lloc a una manera d’entendre la ciència tal com la coneixem avui.
Harvey de fet va seguir el mateix procediment: en lloc de reconèixer l’autoritat de les antigues teories, va experimentar per conèixer com es comportava realment la sang dins del cos.

Fonts d’informació utilitzades:

(1) Instituto de Estudios Sijenenses Miguel Servet
http://www.miguelservet.org/serveto.htm
(2) Servetus International Society
http://www.servetus.org/es/miguel-servet.html
(3) Diccionario Enciclopédico Hispano Americano. Montaner y Simón Ed. 1896.
(4) http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~29701428/salud/wharvey.htm

 Audio de la xerrada

Emissió de Ràdio Banyoles, dins del programa d’Astrobanyoles
Sopa d’estrelles” del 14 de novembre de 2013.

Aquesta entrada ha esta publicada en Científics propers, medicina. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.