Jeroni Munyós

Jeroni Munyós (València, c. 1515 – Salamanca, 1591) hebraista, astrònom i matemàtic. Va estudiar a València, després va viatjar per tota Europa per a completar la seva formació i va ser professor d’hebreu a la universitat d’Ancona (Itàlia). Tornà a València, a la universitat, com a catedràtic d’hebreu el 1563 i és nomenat catedràtic de matemàtiques el 1567. El 1579 va anar a Salamanca com a catedràtic d’ambdues matèries, segurament atret per el prestigi de la universitat i per la millora de sou que li suposaria.

Ens interessa la figura de Jeroni Munyós per dues raons principalment: la seva aportació a la interpretació de l’estrella apareguda el 1572, la coneguda posteriorment com “supernova de Tycho Brahe” i la seva participació en el gran debat de l’època, geocentrisme vs heliocentrisme.

Residuo de la supernova de 1572. Imatge de raigs X i infraroig. Imatge Wikimedia Commons.

Residuo de la supernova de 1572. Imatge de raigs X i infraroig. Imatge Wikimedia Commons.

La supernova de 1572.

Quan va aparèixer la que va ser considerada en principi com un cometa, Munyós va rebre l’encàrrec del rei Felip II d’interpretar el fenomen. Va mesurar la posició, que va situar a la constel·lació de Casiopea, molt més enllà de la pretesa esfera de la Lluna, va determinar la distància i va remarcar importants diferències amb els cometes típics. Va publicar el “Libro del nuevo cometa” el 1573. Durant l’any passat vam revisar en aquest mateix espai els diferents procediments per a mesurar distàncies estel·lars que es van anant consolidant durant el segle XIX (consulteu les pàgines d’aquest blog del mes de març de 2013). A l’època de Munyós, eren doncs molt lluny de que es pogués fer una determinació precisa. Tot i això, Munyós va determinar que es tractava d’un fenomen celeste, és a dir, situat més enllà de l’esfera sublunar i que el seu aspecte corresponia més a una estrella que a un cometa. El fet observat per Munyós, que brillés durant uns dos anys, primer amb intensitat creixent i després s’anés apagant fins a desaparèixer, xocava frontalment amb la teoria aristotèlica imperant encara i li va servir per remarcar que als cels es produien “alteracions i corrupcions”, en contra de la idea d’Aristòtil de la immutabilitat dels cels. Els seus resultats van ser utilitzats per Tycho Brahe i elogiats per aquest i per Galileo posteriorment, per la seva precisió.

Imatge de http://dicter.eusal.es  Ediciones Universidad de Salamanca

Imatge de  http://dicter.eusal.es    Ediciones Universidad de Salamanca

Geocentrisme vs heliocentrisme.
Recordem que l’obra de Copèrnic “De revolutionibus”, tret de partida de la teoria heliocèntrica moderna, va ser publicada el 1543, just abans de la seva mort. I que l’editor, Andreas Osiander li va posar un prefaci justificant les idees que contenia com meres hipòtesis, que no podien ser tingudes com articles de fe (consulteu la pàgina dedicada a Copèrnic i Tycho Brahe d’aquest blog del desembre de 2012).
Victor Navarro (3) diu que Munyós explicava la teoria Copernicana (heliocèntrica) per després rebutjar-la amb arguments astronòmics de la teoria de Ptolemeu, en la que la situació central de la Terra era essencial. En una carta dirigida a Thadaeus Hagecius, astrònom txec, confessava les seves reserves sobre les “hipòtesis” de Copèrnic i afegia que les acceptaria si fossin millors que les dels antics. Amb els coneixements de l’època, totes dues teories eren vàlides per explicar els moviments dels astres coneguts, així que era més una qüestió d’acceptar la interpretació del món que proposava cada teoria, que la de buscar raons de validesa respecte les dades astronòmiques de que es disposava.
És interessant el comentari de Navarro (3) sobre si es va ensenyar Copèrnic a Salamanca a l’època de Munyós. Diu que les Constitucions de la universitat del 1561 van incloure Copèrnic, però deixant “al voto de los oyentes” escollir entre aquest i Ptolemeu. Segons el “Libro de visitas” a la càtedra de “astrología” es conclou que ningú va triar Copèrnic i que, per tant, no es va ensenyar la seva teoria. Però també es cert que els llibres de visites no estan complerts i, per la correspondència de Munyós, es creu que durant la dècada que va ensenyar a Salamanca i també abans a València, va explicar totes les teories cosmològiques des d’Hiparc fins Copèrnic. Per tant, es creu que sí que va ensenyar Copèrnic, encara que fos només per criticar-lo. (1) (2) (3)

Cosmologia de Munyós
Jeroni Munyós va publicar diversos comentaris a obres clàssiques com l’Història Natural de Plini o l’Almagest de Ptolemeu, on discuteix la teoria de Copèrnic. No va publicar molts dels seus estudis per considerar que no se li agraïa el seu treball i no era savi publicar llibres de matemàtiques, perquè les despeses d’impressió eren enormes i els llibres no es venien. Pensava que a Espanya no es valorava l’observació dels astres ni les matemàtiques, sinó només les arts mercantils. En una carta a un altre astrònom (Reisacherus) diu “en el futur invertiré els meus diners millor de com ho he fet fins ara en la impressió de llibres”.
En els comentaris a Plini, al voltant de 1568, nega l’existència de les esferes celestes. Tot l’univers, des de la Terra que està al centre, fins als seus límits, està ple d’aire, que impregna totes les substàncies del món. Els planetes es mouen per la seva pròpia força o natura, per l’aire còsmic, no arrossegats pels orbes de la tradició aristotèlica o medieval. El món acaba allà on l’aire no pot enrarir-se més. Opina que és possible que més enllà dels límits del món hi hagi un buit immens. Així, l’univers seria una bombolla d’aire en un buit immens. Els planetes i les estrelles contenen en la seva composició els mateixos elements i qualitats que la Terra, encara que en cadascun predomina certs elements o qualitats: al Sol i Mart predomina el foc, Venus és de naturalesa aèria, càlida i humida, Saturn és sec, fred i terrenal. Els cometes són cossos celestes que es formen al món supralunar. A propòsit d’aquests estels diu que no s’ha de donar crèdit a Aristòtils i els filòsofs sinó als matemàtics, que creu que estan més capacitats per considerar aquest assumpte. (3)

Triangulació Concepció – València -Puçol.
Segons Vicenç Roselló, del departament de geografia de la universitat de València, Munyós molt probablement va participar en l’elaboració del primer mapa imprès del País Valencià, el 1584, d’Abraham Örtel.
A la Biblioteca de l’Estat de Baviera a Münich, hi ha un manuscrit de Jeroni Munyós del 1568 on es recull aquesta triangulació. També a la Biblioteca Apostòlica Vaticana hi ha un altre manuscrit, pràcticament idèntic a l’anterior. Probablement és un exercici o exemple acadèmic que Munyós explicava a l’aula de la universitat.
La triangulació sembla ser feta entre el Puig de la Concepció, on es troba encara ara l’ermita del mateix nom, al terme de Godella, el Miquelet, campanar de la Seu a València i el campanar de Puçol. Se suposa que el mètode de càlcul va ser gràfic, ja que els manuscrits de Munyós no fan referència al teorema del sinus, que permetria el càlcul trigonomètric i que va ser descobert posteriorment a aquesta data. Quant a les distàncies, del Miquelet a Puçol, 16,8 km, coincidia pràcticament amb la carretera de Barcelona, gairebé recta en aquell tram. En canvi el camí del Miquelet a la Concepció, 8,9 km, no era tant recte com per ser utilitzat per la triangulació. (4)

Fonts d’informació utilitzades:

(1)  http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0044938.xml?s.book=gec&s.q=Jeroni+Muny%C3%B3s#.UpY0P0OYPCI
(2) Manel Perucho i Pla. Jeroni Muñoz y la supernova de Tycho. Diari El País de 26 de febrer de 2009.   http://sociedad.elpais.com/sociedad/2009/02/26/actualidad/1235602809_850215.html
(3) Víctor Navarro Brotons. “Astronomia i cosmologia en l’obra de Jeroni Munyós”. Institut d’Estudis Documentas i Històrics sobre la Ciència. Univ. De València – CSIC.
http://books.google.cat/books?id=vC8cpQyLnbcC&pg=PA315&dq=Jeroni+Muny%C3%B3s&source=gbs_toc_r&cad=4#v=onepage&q=Jeroni%20Muny%C3%B3s&f=false
(4) Vicenç M. Roselló. Jeroni Munyós i la primera triangulació valenciana, Cuaderns de Geografia 67-68, València 2000.   http://www.uv.es/cuadernosgeo/CG67_68_137_146.pdf

 Audio de la xerrada

Emissió de Ràdio Banyoles, dins del programa d’Astrobanyoles
Sopa d’estrelles” del 28 de novembre de 2013.

 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de astronomia, Científics propers, cosmologia i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.