Francesc Salvà i Campillo

Francesc Salvà i Campillo (Barcelona, 1751 – 1828), metge de l’Hospital de la Santa Creu i físic amb diferents aportacions a la telegrafia elèctrica, meteorologia, navegació aerostàtica i submarina.
Va estudiar medicina a les universitats de València, Osca i Tolosa. El 1773 va ingressar a l’Acadèmia de Medicina i el 1786 a la de Ciències, on va presentar deu memòries i va ser director de la secció d’electricitat. Com a metge, va ser un dels més preparats d’Espanya en els anys pont entre els segles XVIII i XIX, defensor de la medicina clínica i de la vacunació antiverolosa, va estar al capdavant de la càtedra de medicina pràctica de l’Acadèmia de Medicina i va guanyar dos premis de la Societat de Medicina de París (1).

Electricitat:
Però en aquest espai ens interessen sobretot els seus estudis en el camp de l’electricitat aplicada a la telegrafia. En la memòria llegida el 16 de desembre de 1795 a l’Acadèmia de Ciències explica la seva idea complementària al telègraf òptic:
«Els físics elèctrics podran disposar a Mallorca d’una superfície o quadre gran carregat d’electricitat i un altre a Alacant privat d’ella amb un filferro que, des de la vora del mar, arribi prop de la tal superfície. Un altre filferro que, des de la vorera del mar de Mallorca s’estengui i faci tocar el quadre que es suposa allà carregat d’electricitat podrà completar la comunicació entre les dues superfícies i corrent el fluid elèctric per la mar, que és un conductor excel·lent, des de la superfície positiva a la negativa donara amb el seu esc1at l’avís que es requereix»
Aquesta comunicació fou reconeguda per Marconi al 1901 en el curs d’un plet sobre patents.
En la mateixa memòria proposa un sistema de telegrafia elèctrica entre Mataró i Barcelona: estenent 44 fils, 22 d’anada i 22 de tornada, caldria disposar de 22 homes a Mataró a cadascun dels quals se li hauria assignat una lletra i el control de 2 fils. Connectant els fils de Barcelona a 22 ampolles de Leyden (condensadors) que poden ser descarregades, tindríem un transmissor de senyals, les de la descàrrega dels condensadors, que es podria utilitzar per enviar missatges. Immediatament adverteix que n’hi hauria prou amb 6 o 7 ampolles, que s’anirien carregant a mesura que quedessin descarregades i un parell d’homes, que controlarien l’assignació de cada lletra a una parella de fils (2).
Cal remarcar que la pila de Volta, primera manifestació documentada de circulació del corrent elèctric mantingut en el temps, va ser presentada el 1800. Salvà, el 1795, només podia imaginar descàrregues elèctriques quasi instantànies, que es produirien entre els quadres elèctrics entre Mallorca i Alacant o l’ampolla de Leyden de Barcelona i l’extrem del fil de Mataró. Justament per això, les seves propostes d’utilització de l’electricitat per a la transmissió d’informació són avançades per a la seva època.

L13081171_botella_leiden

Ampolla de Leiden. Museu Boerhaave. Leiden. Foto JL. Diez.

En una altra memòria del 14 de maig de 1800 fa una proposta similar, però utilitzant el galvanisme, que era com es coneixia l’acció de les descàrregues elèctriques sobre els éssers vius com granotes, per exemple. La descàrrega del condensador la notaria la granota situada a l’altre extrem del fil elèctric. Cal aclarir que es parlava de descàrregues de poca tensió, que provocaven moviments musculars sobtats (2) (4).

Segons Jesús Fraile Mora (Univ. Politèc. Madrid i Fundació Iberdrola) entre febrer de 1796 i maig de 1799, Salvà va viure a Madrid i va realitzar una demostració del seu telègraf elèctric, construint una línia telegràfica entre Aranjuez i Madrid que utilitzava el sistema de les ampolles de Leyden parlat abans. Inclús podria haver estat utilitzada per la família real per enviar missatges privats (3).

Però Jesús Sánchez Miñana (Univ. Politèc. Madrid i Fecyt, Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología), parla d’una notícia apareguda a la Gaceta de Madrid sobre la preparació d’aquesta demostració, però considera que no es devia realitzar perquè no es va trobar cap notícia posterior al respecte. El que si diu és que Salvà havia construït un telègraf petit que es va emportar a Madrid amb la idea d’utilitzar-lo com argument per aconseguir els mitjans per fer la demostració. Aquest mateix autor fa referència a una demostració de Salvà d’un altre model de telègraf elèctric, el 22 de febrer de 1804 a l’Acadèmia de Ciències de Barcelona. Aquest model ja incorpora una pila de Volta que genera corrent continu, una sèrie de voltàmetres o vasos per a produir l’electròlisi de l’aigua que es poden connectar a la pila i que permetrien el pas de corrent. D’aquesta forma, el pas de corrent per un dels vasos identificaria el caràcter o lletra que es voldria transmetre. No cal dir que aquest model ja incorpora els últims avenços de l’època en tecnologia elèctrica (4).

Segons l’exposició de la Fundació Telefónica de juny de 2013, normalment s’atribueix a Morse l’invent de la telegrafia elèctrica amb la primera demostració pràctica de 1844, però es reconeixen antecedents com les demostracions i propostes de Salvà 50 anys abans i la patent a Anglaterra del primer telègraf per Cooke i Wheatstone el 1837. A Espanya es va aprovar la creació de la xarxa telegràfica el 1852 i es va cursar el primer telegrama el 6 de juny de 1854, entre Madrid i Guadalajara.    (8)

Meteorologia:
Salvà va fer un important recull d’observacions meteorològiques durant més de 40 anys.
El 1784, Pedro Rodriguez de Campomanes, ministre d’Hisenda amb el rei Carlos III, va impulsar la recollida de dades meteorològiques amb la finalitat d’estudiar la relació entre les variacions atmosfèriques i la producció agrícola. Es tractava que les persones interessades remetessin a Madrid les dades, seguint una metodologia comuna, similar a la que ja es portava en diferents llocs d’Europa. Especial interès tenia el que les dades fossin recollides per persones amb un nivell científic adequat i amb instruments de mesurament. La iniciativa va tenir ressò a Madrid, Cádiz i Barcelona, on es va interessar el Dr. Salvà. A la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona hi ha les taules meteorològiques originals, de temperatura, pressió, vent i estat de l’atmosfera, manuscrites per Salvà, referides a tres hores del dia, les 7:00, 14:00 i 23:00, recollides entre els anys 1780 i 1824. Part d’aquestes dades van ser publicades al Diari de Barcelona, El Brusi, fundat l’any 1792. El vocabulari i els termes utilitzats no estan gens allunyats dels actuals. Fa també resums mensuals amb valors extrems i mitjans de cada mes i, al final de l’any, un comentari amb el aspectes d’interès mèdic experimentats per ell mateix.

Detalla les malalties observades durant l’any, la seva aparició, duració, abast i efectes sobre la població, comparant-les amb estudis d’altres metges, d’altres poblacions i d’altres èpoques. Les relaciona també amb les condicions meteorològiques. Per exemple, anota que l’any 1782 hi havia moltes més puces entre la població a causa de la manca de fred durant l’hivern anterior. Encara faltava conèixer la relació entre els paràsits, els propagadors i les infeccions epidèmiques, però aquestes observacions i anotacions serien la base experimental que permetrien descobrir aquesta relació durant el segle XIX.

Una altra preocupació eren els refredats, malalties incurables a l’època, com ara, que portaven associada una infecció greu, ara diríem la grip, que deixava al pacient amb les defenses molt minvades i causaven mortalitats sobtades de consideració, donada l’absència d’antibiòtics.

Les dades instrumentals del Dr. Salvà, juntament amb les recollides a Madrid i Cádiz són ara una eina inestimable que, integrades en una base de dades d’abast continental, poden permetre avaluar el comportament de la dinàmica climàtica dels dos darrers segles. (5)

Navegació submarina
Aquest va ser un altre dels camps en els que va investigar, 50 anys abans que Monturiol. Sembla ser que va construir un vaixell-peix amb el que va realitzar diferents experiments, però no va poder fer respirable l’aire a l’interior. (6)

Globus aerostàtic enlairat a Barcelona el 30.01.1784. Dibuix de Miguel Gamborino.

Globus aerostàtic enlairat a Barcelona el 30.01.1784. Dibuix de Miguel Gamborino.

Aerostàtica
En col·laboració amb Francesc Sanponts i Roca, també metge, va construir dos globus aerostàtics per encàrrec de l’Acadèmia de Ciències. Es van enlairar el 30 i 31 de gener de 1784. El primer era fet de paper, amb forma de piràmide de base heptagonal, de 20 peus de diàmetre, 30 peus d’alçada i amb 8049 peus cúbics d’aire calent. Es va posar una gallina dins d’una gàbia, que va tornar sana. El vol va durar 8 minuts i va pujar fins una altura de 450 toesas, 876 m (7). Veure dibuix de Miguel Gamborino, gravador de l’època de la Il·lustració. Les dues experiències van servir per a confirmar aspectes com les corrents que es troben a diferents alçades i fer mesures de pressió i temperatura.

Fonts d’informació utilitzades:
(1) Santiago Riera i Tuèbols. Història de la ciència a la Catalunya moderna. Eumo editorial. 2003.
(2) Susana Ramos, Antoni Elías, Jordi Romeu, UPC, Institute of Electrical and Electronic Engineers      http://ieee.upc.edu/buran/buran01/Article013.pdf
(3) Jesús Fraile Mora. Genios de la ingeniería eléctrica. Fundación Iberdrola. 2006. http://www.fundacioniberdrola.org/webfund/gc/prod/en_US/contenidos/docs/genios_electricos_5.pdf
(4) Jesús Sánchez Miñana. Univ. Politécnica de Madrid. Vida y obra del Doctor Salvà. Apuntes para la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, Fecyt.
(5) Mariano Barriendos Vallvé. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, nº 39 – vol X. IEC.   http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000073/00000043.pdf
(6) http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=salva-y-campillo-francisco
(7) Juan Alberto Molina García. El uso de instrumentos científicos en los primeros vuelos aerostáticos no tripulados. ENDOXA: Series filosóficas, nº 19, 2005, pp. 191 a 223. UNED. Madrid.
(8) Inicios de la telegrafia eléctrica. Fundación Telefónica. 2013. http://espacio.fundaciontelefonica.com/wp-content/uploads/descargas/1369902307-Np.%20Los%20inicios%20de%20la%20Telegraf%C3%ADa.pdf

 Audio de la xerrada

Emissió de Ràdio Banyoles, dins del programa d’Astrobanyoles
“Sopa d’estrelles” del 9 de gener de 2013.

Aquesta entrada ha esta publicada en Científics propers, física. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.