Jaume Ferran i Clua

Jaume Ferran i Clua (Corbera d’Ebre, Tarragona, 1851 – Barcelona, 1929). Fill del metge del poble, estudia medicina a Barcelona i el 1873 s’estableix com a metge a Tortosa. A principis de la dècada de1880 s’interessa per la bacteriologia, seguint els estudis de Louis Pasteur, químic i microbiòleg francès. El 1885 descobreix i presenta a Barcelona, Madrid i París, la vacuna contra el còlera, que és assajada amb gran èxit a València el mateix any, quan es declara l’epidèmia. El 1886 és nomenat director del nou Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona, lloc que ocupa fins 1905 en que és destituït, passant a dedicar-se fins a la seva mort al seu laboratori particular, l’Institut Ferran (1) (2) (3).

En aquest esbós biogràfic és obligat fer referència al seu amic Innocent Paulí i Roig, afeccionat a la ciència i l’enginyeria, que va col·laborar amb en Ferran en el descobriment de la vacuna del còlera, però que no va tenir el mateix reconeixement per no tenir en el seu moment cap titulació universitària. També va ajudar Ferran a muntar el Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona (4).

Ferran va ser un personatge polifacètic que es va interessar també per les comunicacions i la fotografia. Juntament amb en Paulí, va fer una de les primeres connexions telefòniques a Espanya, entre Tarragona i Tortosa, el 1878, només dos anys després de la presentació del telefon de Graham Bell. En fotografia, Ferran i Paulí van confegir una pel·lícula amb una emulsió de bromur de plata, que millorava molt les de l’època i que va ser adoptat anys més tard per la companyia Kodak (4) (5).

Dr. Ferran. Museu d’Història de la Medicina de Catalunya

Dr. Ferran. Museu d’Història de la Medicina de Catalunya

El còlera, epidèmia mortal transmesa per l’aigua
El 1854, el Dr. John Snow no podia convèncer els seus col·legues que la malaltia que afectava al suburbi londinenc del Soho i havia matat 616 persones s’havia propagat per l’aigua corrent. A Anglaterra, entre 1831 i 1854 el còlera havia matat desenes de milers de persones. La creença popular i també dels científics era que el còlera era causat per “inhalació de vapors o miasmes de l’atmosfera”. El Dr. Snow va sospitar que l’aigua era el vehicle transmissor de la malaltia quan va veure que en un radi de 250 iardes (228 m) de la cruïlla de Cambridge Street amb Broad Street, on hi havia una font amb una bomba d’aigua, s’havien produït 500 casos fatals de còlera en 10 dies. En un treball contra el rellotge, va documentar tots els casos i va comprovar que, per exemple, en una presó que havia a la zona no s’havia produït cap cas, però era perquè se subministraven d’una altre font, igual passava amb una cerveseria de la zona, però no en una fàbrica en la que sí bevien aigua de la font de Broad Street i havien mort 16 treballadors. Havia un cas de dues dones que havien mort de còlera i vivien lluny del Soho. Investigant el cas va comprovar que ambdues havien begut de la font quan havien anat a visitar la seva neboda que vivia al Soho. Tot això li va permetre convèncer les autoritats de que tanquessin la font i immediatament van deixar d’aparèixer nous malalts de còlera (6).

La vacuna contra el còlera

Vacunació contra el còlera a Alcira. Gravat de R. J. Contell

Vacunació contra el còlera a Alcira. Gravat de R. J. Contell

El 1884 es va declarar una epidèmia de còlera al Sud de França i el Dr. Ferran va ser enviat per l’Ajuntament de Barcelona a Marsella i Toló per estudiar sobre el terreny la manera de combatre l’epidèmia. Es va fer acompanyar per el seu amic Innocent Paulí que, des de feia uns anys, col·laborava amb ell. Ferran i Paulí var aprendre a aïllar i cultivar el vibrió colèric que havia estat descrit poc abans per Robert Koch, metge alemany que va rebre el 1905 el Nobel per el descobriment del bacil de la tuberculosi. En tornar a Tortosa, Ferran i Paulí van posar a punt la vacuna del còlera per a humans, seguint els mètodes que havien estat provats per Louis Pasteur pocs anys abans en el còlera aviar i en altres malalties animals. Ferran i Paulí van provar la vacuna en ells mateixos, inoculant-se-la i comprovant que no patien la malaltia, sinó en forma molt atenuada i sense conseqüències. El 7 de gener de 1885, Ferran va presentar els resultats a l’Ajuntament i a la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona. Es va nomenar una comissió que va confirmar les experiències i va proposar el Dr. Ferran per a la medalla d’or i per ser director d’un nou Laboratori de Microbiologia, únic del seu tipus a Espanya. El mateix Louis Pasteur va felicitar Ferran per el seu nomenament i li va oferir la col·laboració del seu laboratori.

La vacuna del còlera va tenir ocasió de ser utilitzada molt aviat. Quan es produeix l’epidèmia a València, a finals de març de 1885, alguns ajuntaments afectats sol·liciten l’ajuda del Dr. Ferran, que es trasllada allà amb Paulí i altres col·laboradors. Comencen a vacunar a la gent d’Alcira el 24 d’abril de 1885: de 16.000 habitants es vacunen 11.000, dels quals moren per còlera 15, mentre que dels 5.000 no vacunats moren 206. Fins a finals de juliol es van vacunar més de 50.000 persones, un 10% a la ciutat de València i entre ells quasi tots els professors de la facultat de Medicina, inclòs Santiago Ramón i Cajal.

La vacunació va tenir gran repercussió internacional, amb partidaris i detractors. Va ser la primera gran campanya de vacunació al món, avançant-se en uns mesos a les primeres proves de Pasteur de la vacuna contra la ràbia en humans. Les idees del Dr. Ferrran semblaven més empíriques que científiques, encara que el temps les va confirmar en la seva gran majoria. A Espanya es va polititzar la discussió identificant-se els partidaris amb els progressistes i els detractors amb els conservadors. A la biografia del Dr. Ferran de la pàgina del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona es valoren les conseqüències de les pressions en contra de les vacunacions en més de 130.000 defuncions de persones no vacunades (2). El ministre de Governació, Raimundo Fernández Villaverde, conservador, va ordenar que només Ferran administrés la vacuna (3) (7) (8) (9).

El Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona
Com a director del Laboratori des de 1886, Ferran, a més de seguir amb els estudis bacteriològics i el còlera, va treballar en els mètodes de vacunació contra el tifus i la diftèria, preparant vacunes contra ambdós i en un mètode “supraintensiu” de vacunació antiràbica. Innocent Paulí el va ajudar a muntar el laboratori i va col·laborar en els primers treballs fins que el 1890 van tenir discrepàncies sobre els nous mètodes de Ferran de vacunació antiràbica i van trencar l’amistat. Al congrés mèdic de 1888 a Barcelona, que es celebrà en paral·lel a l’Exposició Universal, Ferrran va fer una ponència sobre els canvis en la morfologia dels bacteris, dient que poden passar per estadis de plantes que es poden reproduir i generar més microorganismes. Altres científics, entre ells Santiago Ramón y Cajal, que començava a ser reconegut com investigador en tot el món, no estaven d’acord amb la teoria de Ferran i tampoc amb els seus mètodes de vacunació. Cajal, que confessava haver estar seguidor de Ferran, escriu articles al Noticiero Universal de Barcelona en els que critica durament els estudis del bacil del còlera de Ferran i la forma com havia portat les campanyes de vacunació, posant en dubte fins i tot els resultats.

El 1891, la major part del personal que havia començat a treballar al Laboratori amb en Ferran l’abandonà. Una de les causes d’aquest abandonament va ser la vacuna antidiftèrica preparada per Ferran el 1890, de la que consideraven que no havia estat prou provada la seva innocuïtat. Ferran es defensà al·legant que havia provat la vacuna en ell mateix, la seva filla i altres amics i fills seus. El cas és que la seva filla va patir conseqüències de la vacunació, però es va recuperar, però no així el fill del seu amic Pere Aldavert que va patir també la malaltia i va morir en caure del llit, mort que segons Ferran, no es podia deure a la vacuna. El llibre d’Antoni Roca i Rosell (3) explica amb tot detall la història del Laboratori i, particularment, aquests esdeveniments. El cas és que, després d’anys de conflictes, el 1906 va ser apartat de la direcció del Laboratori, càrrec que va passar a Ramón Turró, un dels metges que havien estat més crítics amb la seva actuació.

Ferran es va dedicar aleshores al seu laboratori, l’Institut Ferran, on va preparar la vacuna antialfa contra la tuberculosi, de resultats dubtosos. Fins a la seva mort, el 1919, va mantenir contactes amb el món científic i reconeixement internacional.
(1) Santiago Riera Tuèbols, Història de la ciència a la Catalunya moderna, Eumo editorial. 2003.
(2) Jaume Ferran i Clua, Galeria de metges catalans, Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=IK
(3) Antoni Roca i Rosell, Història del Laboratori Municipal de Barcelona, Ed. Ajuntament de Barcelona, 1988
http://www.aspb.cat/quefem/docs/Historia_Laboratori_Municipal_de_Barcelona.pdf
(4) Innocent Paulí i Galceran, Galeria de metges catalans, Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=FFF
(5) Museo virtual de la Oficina Española de Patentes y Marcas.
http://historico.oepm.es/museovirtual/contenido/grandes_inventores_ficha.asp?tipo=INVENTOR&idm=es&sep=11&xml=Jaime+Ferr%C3%A1n+Cl%C3%BAa
(6) John Snow and the Broad Street Pump. UCLA, Department of Epidemiology, School of Public Health. http://www.ph.ucla.edu/epi/snow/snowcricketarticle.html
(7) Jaime Ferrán (net del Dr. Ferran) i Bruno González (univ. Complutense Madrid) Sem@foro, Butlletí informatiu de la Sociedad Española de Microbiología, juny 2013.
http://www.semicrobiologia.org/pdf/actualidad/55/09_Ferran_1_55.pdf
(8) La mentalidad etiopatológica. La microbiología y la vacunación anticolérica de Ferrán. Instituto de Historia de la Medicina y de la Ciencia López Piñero (Universitat de València – CSIC).
http://hicido.uv.es/Expo_medicina/Patologia_XIX/microbiologia.html
(9) J. Manzana Casanova i M.R. Ariño Espada, “Jaime Ferran and the cholera vaccine”. Revista Inmunologia, enero-marzo 1992. http://www.inmunologia.org/Upload/Articles/2/9/298.pdf

 Audio de la xerrada

Emissió de Ràdio Banyoles, dins del programa d’Astrobanyoles
Sopa d’estrelles” del 20 de febrer de 2013.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en biologia, Científics propers, medicina. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.