Santiago Ramón y Cajal

Santiago Ramón y Cajal ( Petilla de Aragón, Navarra, 1852 – Madrid, 1934), metge, premi Nobel de medicina l’any 1906 per el descobriment de l’estructura del sistema nerviós. El seu treball, desenvolupat a València, Barcelona i Madrid, constitueix el fonament de la neurociència actual i alguns aspectes tenen relació amb investigacions punteres com la de les cèl·lules mare. (1)

Imatge Wikimedia Commons.

Imatge Wikimedia Commons.

Biografia
Fill de metge, va ser de petit un alumne poc interessat en els estudis, però amb una gran afecció per el dibuix. Va estudiar medicina a Zaragoza, on residia amb la seva família i es va llicenciar als 21 anys. Com que s’havia d’incorporar al servei militar obligatori, va optar per fer oposicions a la Sanitat Militar i l’any 1873 es va incorporar com tinent metge a la campanya contra els carlins per terres de Lleida i Barcelona. L’abril de 1874 va ser enviat a Cuba d’on va tornat, malat i desil·lusionat, el juny de 1875 a Zaragoza. Va decidir seguir la carrera de medicina fent el doctorat, treballant com a professor interí a la facultat de medicina de Zaragoza i ajudant al seu pare a la seva consulta. També munta un laboratori microgràfic per a dedicar-se a estudis d’histologia, és a dir, de l’estructura de teixits i cèl·lules. Després d’opositar sense èxit en dues ocasions, el 1879 va guanyar la plaça de director de “Museos Anatòmicos” de la facultat de medicina de Zaragoza.

L’any 1883 guanya la càtedra d’Anatomia de València i s’instal·la a la ciutat, on té ocasió de viure, dos anys després, la campanya contra l’epidèmia de còlera i participar en la mateixa amb un treball sobre el bacil del còlera i una declaració poc favorable al mètode de vacunació del Dr. Ferran.

El 1887 es crea una nova càtedra d’Histologia a Barcelona i l’oposició és guanyada per Cajal, qui obre una nova i fructífera etapa en la seva carrera com investigador. Els seus treballs en histologia comencen a ser coneguts i valorats a l’estranger i, segons declara ell mateix, l’any 1888 va ser l’any de la fortuna, descobrint les lleis que regeixen la morfologia i les connexions de les cèl·lules nervioses. La seva comunicació a la Societat Anatòmica Alemanya a Berlín obté un gran èxit, al que segueixen molts altres. L’any 1892 guanya la càtedra d’Histologia de la universitat de Madrid i es trasllada allà, continuant les seves investigacions i augmentant el reconeixement internacional. És premiat i convidat a donar conferències a la Royal Society de Londres, als Estats Units, França, Alemanya i el 1906 rep el premi Nobel de medicina.

Cèl·lules neuronals de gat. Il·lustració de Cajal. Imatge: U.S National Library of Medicine.

Cèl·lules neuronals de gat. Il·lustració de Cajal. Imatge: U.S National Library of Medicine.

Una tarda d’octubre de 1906 rep un telegrama que diu lacònicament que “l’Institut Karolinska li ha concedit el premi Nobel”. S’explica l’anècdota que, en veure el telegrama, va pensar que era una broma dels estudiants i aquell dia s’en va anar a dormir tranquil·lament. El fet que ell mateix explica és que, poc després, va tenir la confirmació en forma de felicitació del professor suec Retzius, amic seu i que va intentar ocultar la notícia durant uns dies, fins que va ser escampada per la premsa i no va tenir cap més remei que “convertir-se en focus de les mirades de tothom”. A Espanya, el premi de Cajal va ser rebut amb gran entusiasme, però ell va refusar rotundament honors i homenatges. Va ser proposat fins i tot per ministre, càrrec que no va acceptar. Als 70 anys, el 1922 es va jubilar de la seva càtedra, però encara va dirigir fins a la seva mort el “Instituto de Investigacions Biológicas”, rebatejat com “Instituto Cajal”.
(2) (3) (4)

Neurona. Imatge Wikimedia Commons.

Neurona. Imatge Wikimedia Commons.

La textura del sistema nerviós
Aquest és el títol de la seva obra més famosa que recull la seva aportació científica més important. L’octubre de 1889, Cajal presentava la seva teoria a la Societat Anatòmica Alemanya de Berlín, contradient el que havia establert Josef von Gerlach (Alemanya, 1820-1896) i que havia rebut el suport de Camillo Golgi (Itàlia, 1843-1926). Golgi havia descobert un sistema de tinció que  permetia veure els camins de les cèl·lules nervioses del cervell per primera vegada. Golgi, utilitzant el seu procediment de tinció, creia haver demostrat que el sistema nerviós era una àmplia i contínua xarxa de filaments, tal com deia Gerlach i com, de fet, es pensava fins aleshores.

El sistema de tinció de Golgi era complex: preparació de mostres de teixit nerviós de 4-5  mm de gruix, immersió entre 1 i 7 dies en una solució de dicromat de potassi i tetròxid d’osmi, rentat dues vegades amb una solució de nitrat de plata, repòs en aquesta mateixa solució durant dos dies més i col·locar el que queda de la mostra entre parafina, per retallar làmines de 100 a 250 micres de gruix amb un micròtom (tallador microscòpic). Amb aquesta preparació, les cèl·lules nervioses impregnades de cromat de plata apareixien opaques sobre un fons groc-taronja, presentant clarament el cos i les dendrites i l’axó.

Utilitzant el procediment de tinció de Golgi, Cajal va imaginar des del primer moment que, allò que observava en el microscopi, eren milers de milions de cèl·lules nervioses individuals, anomenades posteriorment neurones, que tenien una estructura molt particular, amb un cos en el que hi havia el nucli i del que creixen dos tipus de prolongacions, unes curtes al voltant del cos, les dendrites, i una prolongació llarga, l’axó. Tant les dendrites com l’axó acaben en uns filaments que serveixen per propagar l’impuls nerviós, de les dendrites a l’axó, connectant amb altres neurones amb les que estan en contacte, d’una manera similar a com es transmet el corrent entre conductors elèctrics.  La seva obra “Textura del Sistema Nervioso del Hombre y los Vertebrados”, publicada en 1904 i sobretot la versió en francès (5) publicada el 1911, incloent els dibuixos del mateix Cajal, va ser la base del coneixement de l’organització del sistema nerviós que ha donat lloc a l’actual neurociència. Es pot veure la col·lecció de dibuixos de Cajal a la web del “Instituto Cervantes” (8).
(5) (6) (7)

Cajal a Barcelona
Cal ressaltar el pas de Cajal per Barcelona, entre 1887 i 1892, com catedràtic d’Histologia de la facultat de medicina. A l’hospital de la Santa Creu i al laboratori particular muntat al carrer del Bruc va fer els principals estudis sobre les cèl·lules nervioses, publicant els resultats a la “Revista Trimestral de Histología” fundada per ell mateix i de la que era l’únic redactor. L’any 1889 va exposar la seva teoria al Congrés Anatòmic de Berlín, adquirint ja fama internacional. El març de 1892 va pronunciar tres conferències a l’Acadèmia i al Laboratori de Ciències Mèdiques de Barcelona on exposà la seva teoria, que va ser publicada a la Revista de Ciències Mèdiques de Barcelona i traduïda en forma de llibre al francès (5) i l’alemany.

Alguns companys seus van intentar l’impossible per què Cajal es quedés a Barcelona, gestionant la creació d’un laboratori d’histologia en el que li oferien la direcció per què pogués continuar treballant. El consistori de la ciutat no va voler saber res i Cajal se’n va anar a Madrid, com ja ha estat explicat.
(9)

Fonts d’informació utilitzades:

(1) El País. Recull d’articles de 1998 a 2012. http://elpais.com/tag/santiago_ramon_y_cajal/a/
(2) Santiago Ramón y Cajal. Instituto Cervantes http://cvc.cervantes.es/ciencia/cajal/cajal_recuerdos/
(3) Real Academia Nacional de Medicina.
http://www.ranm.es/academicos/academicos-de-numero-anteriores/957-1907-ramon-y-cajal-santiago.html
(4) http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/1906/cajal-bio.html
(5) Llibre: “Histologie du sistème nerveux de l’homme et des vertébrés”, edició en francès que es pot descarregar en pdf a:    https://archive.org/details/histologiedusyst01ram
(6) http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/1906/cajal-article.html
(7) Juan A. De Carlos, José Borrell, “A historical reflection of the contributions of Cajal and Golgi to the foundations of neuroscience”, Brain Research Reviews, 5 abril 2007.
http://hobertlab.org/wp-content/uploads/2013/03/DeCarlos_2007.pdf
(8) 241 làmines de Cajal que il·lustren la teoria de les neurones:
http://cvc.cervantes.es/ciencia/cajal/cajal_recuerdos/recuerdos/laminas.htm
(9) Santiago Riera Tuèbols, Història de la ciència a la Catalunya moderna. Eumo editorial. 2003.

 Audio de la xerrada

Emissió de Ràdio Banyoles, dins del programa d’Astrobanyoles
Sopa d’estrelles” del 6 de març de 2014.

Aquesta entrada ha esta publicada en biologia, Científics propers, medicina, premis nobel. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.