Joan Massagué Soler

Joan Massagué Solé, Barcelona, 30.04.1953, farmacèutic, bioquímic, una de les primeres autoritats mundials en la investigació del càncer.

Biografia
Nascut en una família de farmacèutics, avi, pare, mare i oncles ho eren, va estudiar farmàcia a la universitat de Barcelona i va fer un doctorat en bioquímica. Va aconseguir una beca postdoctoral per a la universitat de Brown a Providence, Rhode Island, USA, on va aconseguir el seu primer descobriment, l’estructura del receptor de la insulina, el 1982. Va anar després a la universitat de Massachusetts com a professor de bioquímica. El 1989 va ser contractat per el Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York, com director del departament de Biologia Cel·lular i Genètica. En aquest centre és on ha desenvolupat principalment la seva activitat investigadora centrada en l’estudi de la metàstasi, que és la propagació d’un focus cancerós cap a altres teixits u òrgans sans. Ha treballat també paral·lelament com investigador a l’institut mèdic Howard Hughes, a prop de Washington. Des de 2005 ha estat també director adjunt de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. Actualment és el director científic del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York.

Joan Massagué. Imatge Wikimedia Commons.

Joan Massagué. Imatge Wikimedia Commons.

Massagué és membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències de EE.UU., de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, i de l’Organització Europea de Biologia Molecular. Ha rebut prestigiosos premis, com el Príncipe de Asturias o el de la Fundación BBVA Fronteras del Conocimiento, la Creu de Sant Jordi o, aquest mateix any el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat i altres premis internacionals com els Vilcek, Passano, Robert and Claire Pasarow,…
(1) (2) (4) (5)

Carrera científica
– Descobriment del receptor de la insulina
Massagué es va traslladar el 1982 a la universitat de Brown, Rhode Island, USA, on va descobrir  l’estructura del receptor de la insulina. La insulina és una hormona que regula el metabolisme dels sucres o glúcids. A la membrana de les cèl·lules, per exemple dels músculs, hi ha una proteïna, el receptor de la insulina, que intervé en el transport de la glucosa des de la sang fins a l’interior de les cèl·lules. Quan la molècula d’insulina s’uneix al receptor s’indueix la iniciació de l’absorció de la glucosa per la cèl·lula. El treball de Massagué es considera essencial per a la comprensió, encara no aconseguida del tot, del mecanisme d’acció de la insulina.

– Acció citostàtica del TGF-beta
Una substància és citostàtica quan té la capacitat d’inhibir la multiplicació o desenvolupament cel·lular. Totes les funcions bàsiques de les cèl·lules (metabolisme, proliferació, diferenciació, integració en l’estructura del teixit i mort) estan controlades per els anomenats factors hormonals. Un grup d’aquests factors, el TGFb, estimula el desenvolupament dels teixits a l’embrió i influeix en la seva forma i, en els adults, és el factor més eficaç per a mantenir l’estabilitat interna dels teixits, el que es coneix com homeostasi. La pèrdua d’aquest factor permet el desenvolupament dels tumors. El TGFb està present en tot tipus d’organismes, des dels insectes fins als humans.

Massagué i el seu grup han aconseguit aïllar el factor TGFb i han estudiat el mecanisme de la seva acció sobre la cèl·lula, acció que passa des de la superfície al nucli i provoca l’activació o repressió de determinats gens responsables de la divisió cel·lular. Alteracions en el sistema TGF provoquen malformacions congènites en l’esquelet, hipertensió pulmonar, deformacions vasculars, formació de tumors i desenvolupament de metàstasis. En malalts de càncer de colon i de pàncrees s’han trobat mutacions genètiques que inactiven el factor TGF i, com conseqüència, no es pot aturar el cicle cel·lular, provocant la formació de tumors.

Però en ocasions, aquestes alteracions en animals poden ser profitoses des del punt de vista econòmic. Per exemple, l’acció d’un dels factors del grup TGFb és la de limitar el desenvolupament de la massa muscular. Sis de les races de bestiar boví més importants per a la producció de carn tenen mutacions genètiques que provoquen una ineficient acció d’aquest factor, donant com a resultat l’augment de la massa muscular de l’animal.

– Els mecanismes de la metàstasi
La metàstasi és la disseminació d’un tumor a distància i és la primera causa de mortalitat per càncer. No tots els tumors tenen la mateixa capacitat per a desenvolupar metàstasi. El potencial per a desenvolupar-la depèn de les alteracions genètiques presents en cada tumor. A més, cada tipus de tumor té uns òrgans específics als que tendeix a estendre’s: el de pròstata tendeix a estendre’s a l’os, el de colon al fetge, el de pulmó a l’os i al cervell.

La recerca de Massagué i el seu grup els ha portat a identificar en els tumors almenys 18 gens associats a la metàstasi en pulmons i ossos. La majoria d’aquests gens codifiquen proteïnes que alteren l’entorn de la cèl·lula afavorint la invasió, la proliferació de vasos sanguinis nous i la supervivència de les lesions metastàtiques. El coneixement del paper d’aquests gens en la cèl·lula metastàtica ha portat a desenvolupar nous fàrmacs per desactivar-los com una forma de teràpia contra la metàstasi. Fruit del treball de Massagué i el seu grup ha estat l’obtenció de fàrmacs com el bevacizumab, comercialitzat per Roche sota el nom d’Avastin, per el tractament de la metàstasi de diferents càncers com el de mama, pulmó o ronyó.

Actualment Massagué i el seu grup treballen en dues de les més perilloses formes de metàstasi: la del cervell i la metàstasi latent. Per estudiar els mecanismes de la metàstasi han creat uns nous models experimentals combinant procediments clàssics amb noves tecnologies com la biologia computacional o la bioimatge que els ha permès avançar espectacularment.

Una càl·lula metastàtica (verd) s'ajunta a un capil·lar delteixit cerebral. Imatge de M. Valiente (3).

Una càl·lula metastàtica (verd) s’ajunta a un capil·lar delteixit cerebral. Imatge de M. Valiente (3).

– Metàstasi latent
L’estudi del mecanisme en que es basa la supervivència de la metàstasi latent i els tumors disseminats servirà per a la prevenció de la recaiguda després de l’eliminació d’un tumor primari.
Fins ara, la millor solució ha estat la quimioteràpia, a pesar de la seva ineficiència i els molts efectes secundaris.

Massagué i el seu grup estan desenvolupant models per estudiar aquesta supervivència. Han identificat molècules que augmenten la supervivència dels tumors disseminats, potenciant l’acció de, per exemple, factors hormonals com el TGFb citat abans. Igualment estan estudiant els mecanismes de resistència de la metàstasi a la quimioteràpia. El seu objectiu és utilitzar tot aquest coneixement per a prevenir i tractar millor les metàstasis.
(3) (5) (6) (7)

Fonts d’informació utilitzades

(1) http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Massagu%C3%A9_i_Sol%C3%A9
(2) http://www.ramc.cat/composicio.asp?section=honor&sub=descripcio&id=801
(3) Sloan Kettering Institute, Cancer biology and genetics program. Joan Massagué. http://www.mskcc.org/research/lab/joan-massague
(4)  http://www.ranf.com/acad%C3%A9micos/acad%C3%A9micos-de-honor/118-massagu%C3%A9-sol%C3%A9,-joan.html
(5)  http://www.fpa.es/es/premios-principe-de-asturias/premiados/2004-judah-folkman-tony-hunter-joan-massague-bert-vogelstein-y-robert-a-weinberg.html?texto=trayectoria&especifica=0
(6)  Innovadores BBVA
http://40innovadoresbbva.com/la-edad-de-oro-de-la-medicina/joan-massague/#.VFpbl4XtOPI
(7) Anales de la Real Academia Nacional de Medicina. 2004. Tomo CXXI. Cuaderno 4.
http://books.google.es/books?id=TgmZqJC0A_wC&pg=PA557&lpg=PA557&dq=p%C3%A9ptido+p27&source=bl&ots=XKIKbQcnOD&sig=LPQtvweLXiutRxHHHwCl3_L-B3Q&hl=en&sa=X&ei=yShdVOjyENjbarSVgaAK&ved=0CCwQ6AEwAQ#v=onepage&q=p%C3%A9ptido%20p27&f=false

 Audio de la xerrada

Emissió de Ràdio Banyoles, dins del programa d’Astrobanyoles
Sopa d’estrelles” del 13 de novembre de 2014.

P.S. Joan Massagué convida Albert Oms (programa “El Convidat” de TV3, diumenge 18.01.2015)
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/El-convidat/Joan-Massague/video/5429571/

Aquesta entrada ha esta publicada en biologia, Científics propers, medicina. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.