Anna Veiga Lluch

Anna Veiga Lluch. Barcelona 1956, biòloga, experta en reproducció humana assistida i en medicina regenerativa. Va ser la mare científica de la primera bebè proveta nascuda a Espanya, a Barcelona, el 1984.

Biografia
Neix a Barcelona el 1956, estudia ciències biològiques a la universitat Autònoma de Barcelona, acabant la llicenciatura el 1979. Encara estudiava la carrera quan en 1978 va néixer a Oldham, Regne Unit, Louise Brown, primer humà nascut mitjançant la tècnica de fecundació «in vitro». Robert Edwards, biòleg anglès, va ser premiat amb el Nobel de Medicina de 2010 per haver desenvolupat aquesta tècnica. El naixement de Louise Brown li va cridar l’atenció i, ja acabada la carrera, va decidir anar a veure al Dr. Pere Bari, que feia inseminacions a la clínica Dexeus. Ella era una biòloga sense experiència i el Dr. Barri tampoc tenia un projecte consolidat, però en aquell moment va començar una col·laboració que encara dura.

El 1982 és nomenada directora del laboratori Dexeus de fecundació «in vitro» (FIV) i el 1984 té el seu gran èxit, portant a terme, juntament amb el Dr. Barri, la FIV i el control del procés de gestació que donaria lloc al naixement de Victòria Anna, la primera bebè proveta nascuda a Espanya. Fins a 2004 ha continuat com a directora del laboratori i després passa a ser directora del Servei de Medicina de la Reproducció, tasca que continua desenvolupant actualment.

En 2005 però, amplia el seu camp professional compaginant el seu càrrec a l’Institut Dexeis amb el de directora del Banc de Cèl·lules Mare al Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), del que Juan Carlos Izpisúa (8) era director. El mateix Izpisúa destacà la incorporació, realitzada mitjançant convocatòria pública a la revista Nature, explicà l’objectiu de desenvolupar una línia de cèl·lules mare per a regenerar teixit cardíac i es mostrà optimista de la col·laboració entre el CMRB, l’Institut Salk de La Jolla, Califòrnia i la universitat de Harvard. Des de l’estiu 2011 és presidenta de la Societat Europea de Reproducció Humana i Embriologia, entitat puntera a nivell mundial en aquest camp.
(1) (2) (3) (8)

Anna Veiga Lluch, Directora de I+D+i de l'Àrea de Biologia del Servei de Medicina de la Reproducció

Anna Veiga Lluch, Directora de I+D+i de l’Àrea de Biologia del Servei de Medicina de la Reproducció (9)

Carrera científica
La carrera científica d’Anna Veiga s’ha desenvolupat a Barcelona, però amb una repercussió internacional important i amb relació amb figures importants com pot ser el mateix Izpisúa. Ha tingut fins ara dues vessants: la reproducció assistida, exercida a l’Institut Dexeus des de 1980 i que encara continua, i el treball amb cèl·lules mare dins de la medicina regenerativa, exercida des de 2005 al CMRB.

– Reproducció assistida
A l’any 1980, va començar a col·laborar amb el Dr. Pere Barri dins de la primera unitat de tractament de la infertilitat acabada de crear a l’Institut Dexeus, on s’havia aconseguit el primer naixement per inseminació artificial el 1978. La FIV s’havia aconseguit per primera vegada al món en 1978, amb el naixement de Louise Brown al Regne Unit, citada abans i per segona vegada a Melbourne, Austràlia en 1980, amb Candice Reed.

El 1982, Veiga posa en marxa el laboratori per la FIV a l’Institut Dexeus i a finals d’any comencen a tractar les primeres pacients, però sense èxit. Fins el 1984 no aconsegueixen el primer embaràs que resulta ser inviable per haver-se implantat en la trompa. Però la sort canvia només 5 dies després, en que es produeix un nou embaràs, el que donaria lloc el 12 de juliol a Victòria Anna, la primera bebè proveta nascuda a Espanya.

Embrió de 8 cèl·lules a punt per ser transferit. Imatge Wikimedia Commons.

Embrió de 8 cèl·lules a punt per ser transferit. Imatge Wikimedia Commons.

A partir d’aquell moment es van produint avanços mentre nous equips mèdics en tot el món van practicant la FIV, que va millorant ràpidament. En paraules d’Anna Veiga «era una constant superació de dia en dia» (4). El 1986 neix el primer bebè amb la tècnica de congelació d’embrions, el 1988 el primer per donació d’ovòcits (òvuls immadurs), després el primer per microinjecció dels  espermatozoides a l’òvul, el 1994 el primer per diagnosi genètica de l’embrió abans de ser implantat en l’úter. Ara la tècnica de la FIV està plenament consolidada. Espanya és el tercer país d’Europa en reproducció assistida, darrera d’Alemanya i França. Segons la Societat Espanyola de Fertilitat, el 2011 van néixer a Espanya 13.800 nens per FIV. Només a l’Institut Dexeus, han nascut més de 20.000 nens per FIV des de 1984.

En els trenta anys que han passat des del començament de la FIV s’ha millorat molt la tècnica en diferents aspectes:
– La taxa d’embarassos aconseguits és de més del 45%, quan el 1980 era del 15%.
– D’altra banda s’ha aconseguit reduir els embarassos múltiples. Al principi es transferien a l’úter 4, 5 o 6 embrions, en un intent d’assegurar l’èxit. Ara el màxim que permet la llei espanyola és de 3 i l’ideal seria transferir un únic embrió.
– La criopreservació d’ovòcits en nitrogen líquid a -196 ºC permet implantar l’embrió en el moment més adequat per la pacient, en casos de malaltia, per exemple, o de voler retardar voluntàriament l’embaràs.
– La diagnosi genètica preimplantacional, o estudi previ dels embrions abans de ser implantats, per descartar els que tinguin algun defecte congènit o escollir els que compleixin amb determinades característiques, com el sexe que vulguin els pares.
(4) (5)

– Medicina regenerativa
Des de l’any 2005, Anna Veiga és directora del Banc de Cèl·lules Mare al CMRB, que dirigia Juan Carlos Izpisúa. Des d’aleshores al CMRB s’han obtingut 5 línies de cèl·lules mare embrionàries que han estat dipositades al Banc Nacional de Línies Cel·lulars, per a ser utilitzades en teràpies cel·lulars. La teràpia cel·lular consisteix en el transplantament de cèl·lules mare convertides en cèl·lules de teixits específics, que es destinen a reparar aquests teixits. Donada la gran capacitat de proliferació d’aquestes cèl·lules, cal avaluar prèviament el risc de que es produeixin tumors.

Quan es va començar a veure les possibilitats de les cèl·lules mare, aquestes s’obtenien dels embrions, es cultivaven in vitro i es convertien en cèl·lules de teixits específics, aprofitant la seva capacitat d’autorenovació indefinida i de transformar-se en els més de 200 tipus de cèl·lules del cos humà, el que s’anomena pluripotència. Els embrions utilitzats eren habitualment els sobrants de processos de reproducció assistida.

Una altra opció és la del clonatge terapèutic, que consisteix en aprofitar el nucli d’una cèl·lula del mateix pacient adult i transferir-lo a un ovòcit (òvul immadur) del qual s’ha eliminat el nucli, per obtenir una cèl·lula mare amb el material genètic propi del pacient. Aquest mètode, utilitzat per el naixement de l’ovella Dolly, primer mamífer clonat a partir d’una cèl·lula adulta el 1997, elimina el problema del rebuig immunològic. El maig de 2013, Shoukhrat Mitalipov, biòleg rus que treballa als Estats Units, va anunciar la primera clonació de cèl·lules mare embrionàries de persones. Anna Veiga diu que això obre la porta a tenir un banc de cèl·lules mare que s’adaptin a determinats tipus de població, quelcom similar al que es fa amb els bancs de cordó umbilical.
(2) (6) (7) (8)

Fonts d’informació utilitzades
(1) http://w2.bcn.cat/bcnmetropolis/entrevista/anna-veiga-cal-fer-un-esforc-i-evitar-que-es-parin-projectes-cientifics/
(2) http://elpais.com/elpais/2014/08/04/eps/1407182133_985431.html
(3) http://elpais.com/diario/2005/03/03/sociedad/1109804404_850215.html
(4) El Mundo, 17 agost 2014. Los padres del primer bebé proveta
http://www.dexeus.com/sites/default/files/Sala_de_prensa/20140817_fueradeserie_dr_barri_dra_veiga.pdf
(5) Anna Veiga, De la fecundació in vitro a les cèl·lules mare, 2012.
http://mon.uvic.cat/tlc/files/2012/06/presentacio-dra-anna-veiga.pdf
(6) Anna Veiga, Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona
http://www.cmrb.eu/es_personal/view.php?ID=5
(7) Anna Veiga i altres. Cèl·lules mare embrionàries i medicina regenerativa. Mètode, núm 55, tardor 2007, universitat de València.
http://metode.cat/index.php?option=com_k2&view=item&task=download&id=790
(8) Juan Carlos Izpisúa Belmonte http://www.deciencia.net/descobriment/?p=724
(9) Anna Veiga a l’Institut Dexeus
https://www.dexeus.com/quienes-somos/nuestro-centro/equipo-medico/anna-veiga-lluch-veiga-lluch

 Audio de la xerrada

Emissió de Ràdio Banyoles, dins del programa d’Astrobanyoles
“Sopa d’estrelles” de l’ 11 de desembre de 2014.

Aquesta entrada ha esta publicada en biologia, Científics propers, Dones científiques, medicina. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.