Àngel Pellicer Garrido

Àngel Pellicer Garrido  nascut a Tarragona el 5 d’agost de 1948, metge, investigador dels mecanismes moleculars del càncer als Estats Units des de 1976.

Biografia
Àngel Pellicer neix a el 1948 a la ciutat de Tarragona, estudia al Col·legi de les Teresines i després als Hermanos de la Salle. Fill d’un metge de medicina general que exercia a Tarragona, des de petit tenia molt clar que volia ser metge com el pare. Va cursar la carrera de medicina a València, d’on era originària la seva mare, amb notes excel·lents, entre elles, dinou matrícules d’honor. En els últims anys de carrera ja va pensar en dedicar-se a la investigació dels orígens i causes de les malalties, més que al tractament directe dels malalts.

L’any 1971 acaba la carrera i se’n va a Madrid, al departament de Biologia Molecular del CSIC, per fer el doctorat en el grup d’Eladio Viñuela, que s’havia format amb Severo Ochoa a Nova York. El 1976, acabat el doctorat, aconsegueix una beca per anar a l’Institut de Recerca del Càncer a la universitat de Columbia, Nova York. Allà es dedica a estudiar les possibilitats d’introduir material genètic en cèl·lules de mamífer. Eren els anys en els que començava a manipular-se l’ADN i amb aquest primer treball va aprendre i començar a practicar la tècnica de transferència gènica, que vol dir introduir gens d’una cèl·lula en una altra diferent i que utilitzaria en molts treballs posteriors. El seu treball li va valer publicar en 1980 un article a la revista Science, amb el seu nom com primer autor (4). En aquells anys, Àngel Pellicer formava part del grup de bioquímics espanyols de primera categoria que Severo Ochoa (Premi Nobel de medicina en 1959)  anomenava els «East Cost boys», per la seva localització geogràfica dins dels Estats Units. Hi havia en aquell grup noms que han tingut posteriorment un gran reconeixement com, per exemple, Mariano Barbacid o Joan Massagué.

L’any 1980 va anar a l’Escola de Medicina de la universitat de Nova York, es va casar amb Caridad Aguirre, natural de Cuba, i es va instal·lar definitivament a la ciutat de Nova York. El 1991 va ser nomenat Catedràtic de Patologia a la mateixa universitat de Nova York, on continua fins ara amb la seva activitat docent i investigadora. Forma part de societats científiques nord-americanes com la de Patologia o la de Recerca del Càncer, ha tingut premis com el Leukemia de 1986 dels Estats Units, el Narcís Monturiol, 1994, o la Medalla Josep Trueta, 2001, de la Generalitat.

Com altres investigadors de renom que han tingut èxit fora del seu país, Pellicer també va ser temptat per tornar. L’any 1997 van començar converses per ser director de l’Institut d’Investigacions Citològiques de València, però un any més tard va desestimar definitivament l’oferta. Sembla ser que no va confiar en que les inversions necessàries per incorporar l’Institut a la xarxa de centres de referència mundial en investigació sobre el càncer.
(1) (2) (7) (9)

Carrera científica
Pellicer i el seu grup han fet importants aportacions a l’estudi dels gens responsables de l’anormal desenvolupament de les cèl·lules que provoquen els tumors, els anomenats oncogens. Un tipus d’aquests oncogens, els RAS, que es consideren involucrats en a prop del 30% dels càncers humans, han estat objecte principal del seu treball. (1)

Àngel Pellicer doctorat «honoris causa» de la universitat Rovira i Virgili el 16.05.1997 http://www.urv.cat/honoris_causa/pellicer.html

Àngel Pellicer doctorat «honoris causa» de la universitat Rovira i Virgili el 16.05.1997
http://www.urv.cat/honoris_causa/pellicer.html

Oncogens
En 1997, en el discurs d’acceptació del doctorat «honoris causa» de la universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Pellicer defineix el càncer com una malaltia genètica, que no vol dir hereditària. I explica que, per què una cèl·lula cancerosa transmeti el caràcter tumoral a les seves filles, cal que hi hagi unes modificacions al material genètic, a l’ADN. En aquest sentit diu que el càncer és una malaltia genètica.

El 1976, a la universitat de Columbia, va començar a treballar la tècnica de transferència gènica. El 1980 es va traslladar a la universitat de Nova York per a dirigir un grup de recerca i va utilitzar aquesta tècnica per l’estudi del càncer. Pellicer i el seu grup es van dedicar a estudiar els oncogens i caracteritzar les seves molècules. Un oncogen és un gen que pot provocar un tumor, sovint per haver patit una mutació o alteració del seu codi genètic. Van trobar que una sola base nitrogenada diferent, entre les 567 que contenia una seqüència d’ADN estudiada, era suficient per què un gen es transformés de normal a oncogen. Van provar també que els oncogens eren un factor directament responsable del càncer. El procediment de prova va ser transferir els oncogens procedents de tumors a cèl·lules normals, amb el que van comprovar que hi havia una incidència elevada de creixement de tumors del mateixos tipus dels que havien tret els oncogens.

Gens supressors de tumors
Però hi havia un efecte, conegut des de feia anys, que no encaixava en la relació causa – efecte oncogens – tumors. Quan es barrejava el material genètic d’una cèl·lula amb oncogens activats amb el d’una altra cèl·lula normal, no sempre es desenvolupava un tumor. La cèl·lula havia de tenir uns gens que actuaven com reguladors negatius dels tumors, els gens supressors de tumors. Pellicer i el seu grup van estudiar aquests gens utilitzant de nou la tècnica de transferència gènica, la mateixa que havien utilitzat per estudiar els oncogens. Van trobar que els gens supressors es troben presents per parelles (al·lels) en cada individu i que cal només un dels gens activats per fer l’acció supressora. Per manipulació genètica, van aconseguir individus (ratolins de laboratori) amb els dos al·lels desactivats. Van comprovar que aquests animals desenvolupaven tumors quan tenien oncogens en la seva estructura genètica, mentre que els que tenien un dels dos al·lels activats, no els desenvolupaven. Després, estudiant els caràcters hereditaris en humans, van trobar que els gens supressors humans es comportaven de la mateixa manera.

Estratègies contra el càncer
Els estudis del grup de Pellicer i d’altres grups han portat a entendre que, en tots els càncers, hi ha una combinació d’alteracions en oncogens i en gens supressors de tumors, encara que no es tingui identificada la combinació precisa en cada tipus de tumor. Es creu que es necessiten entre quatre i sis alteracions genètiques a la cèl·lula per què es desenvolupi un tumor. Aquests estudis han servit a més a més, per saber com s’alteren aquests gens, com s’activen els oncogens o s’inactiven els gens supressors de tumors, per mutacions. Això ha portat a identificar els agents capaços de produir alteracions genètiques com el tabac, agents químics, radiació ultraviolada, alguns tipus d’alimentació, etc. i ha permès alertar de la seva perillositat.

L’estratègia a llarg termini, en la que ja s’està treballant, és corregir les alteracions genètiques específiques de la cèl·lula tumoral. L’objectiu és, mitjançant la teràpia gènica, poder afegir gens que bloquegin l’acció dels oncogens o afegir gens supressors de tumors quan aquests estan desactivats. En els últims temps s’ha trobat que les cèl·lules mare són les que mantenen el creixement dels tumors i les investigacions es dirigeixen a estudiar les alteracions d’aquestes cèl·lules.

(1) (3) (4) (5) (6) (8)

Fonts d’informació utilitzades

(1) Diario Libre. República Dominicana. 8 de junio 2004.
http://www.diariolibre.com/noticias/2004/06/08/i42504_angel-pellicer.html
(2) Albert Bordons, Discurs de presentació del doctorant «honoris causa» a la universitat Rovira i Virgili. 1997.
http://www.urv.cat/media/upload/arxius/universitat/discursos/6pellicer/text_padri_pellicer.pdf
(3) Ángel Pellicer. Discurs d’acceptació del doctorat «honoris causa» per la universitat Rovira i Virgili. 1997.
http://www.urv.cat/media/upload/arxius/universitat/discursos/6pellicer/text_honoris_pellicer.pdf
(4) «Altering genotype and phenotype by DNA-mediated gene transfer», A. Pellicer,…
Science 19 September 1980, Vol. 209 no. 4463 pp. 1414-1422
http://www.sciencemag.org/content/209/4463/1414.abstract
(5) «Activation of a c-K-ras oncogene by somatic mutation…» … A. Pellicer …
Science 14 September 1984, Vol. 225 no. 4667 pp. 1159-1162
http://www.sciencemag.org/content/225/4667/1159.abstract
(6) Àngel Pellicer. Darreres publicacions.  http://www.pubfacts.com/author/Angel+Pellicer
(7) Eugenio Santos. El País. 18 diciembre 2005.
http://elpais.com/diario/2005/12/18/eps/1134890814_850215.html
(8) Àngel Pellicer. El diagnóstico de cáncer ya no es un diagnóstico de muerte. UIMP. 2008. http://www.uimp.es/blogs/prensa/files/2008/07/dossier-tarde-240708.pdf
(9) Xavier Pujol Gebellí. «El oncólogo Ángel Pellicer descarta finalmente su regreso a España». El País 4.9.1998.    http://elpais.com/diario/1998/09/04/sociedad/904860004_850215.html

 Audio de la xerrada

Emissió de Ràdio Banyoles, dins del programa d’Astrobanyoles
“Sopa d’estrelles” del 22 de gener de 2015.

Aquesta entrada ha esta publicada en biologia, Científics propers, medicina. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.