Valentí Fuster Carulla

Valentí Fuster Carulla, nascut a Barcelona el 20 de gener de 1943, metge, cardiòleg, considerat un dels millors del món. Com a resultat de les seves investigacions, és un convençut divulgador dels hàbits de vida saludable com la millor forma de prevenir les malalties cardiovasculars.

Biografia
La seva família te una gran relació amb la medicina. Net de metges, el seu avi Valentí Carulla va fundar l’Hospital Clínic de Barcelona, va ser rector de la universitat i va contribuir a que l’ensenyament fos lliure per a tothom, de qualsevol nivell econòmic. L’altre avi, Josep Fuster era metge de medicina general a Mallorca. El seu pare, Joaquim Fuster, era psiquiatra i el seu germà Joaquim també ho és. Els seus fills no segueixen però el mateix camí: Paul és cantautor i Sílvia, arquitecte.

Va estudiar el batxillerat als jesuites de Barcelona, Es va llicenciar en medicina a Barcelona l’any 1967 amb el número u de la promoció i tot apuntava que seria psiquiatra com el seu pare i el seu germà, però es va decidir finalment per la cardiologia. En la seva decisió va influir molt el fet que el seu mentor, el Dr. Pere Farreras Valentí, patís un infart de miocardi als 43 anys i acabés morint nou anys després. El 1968 es trasllada al Regne Unit, on viu primer a Liverpool i després a Edimburg, per a completar la seva formació en cardiologia i la seva tesi doctoral, que acaba el 1971.

"Valentin Fuster on Mount Sinai campus, July 2013" by MountSinaiHeart - The Mount Sinai Department of Cardiothoracic Surgery commissioned this photo. A photo shoot was held July 31, 2013.Previously published: N/A. Licensed under CC BY 3.0 via Wikipedia.

“Valentin Fuster on Mount Sinai campus, July 2013” by MountSinaiHeart – The Mount Sinai Department of Cardiothoracic Surgery commissioned this photo. A photo shoot was held July 31, 2013.Previously published: N/A. Licensed under CC BY 3.0 via Wikipedia.

Després es trasllada als Estats Units, a la Clínica Mayo, Rochester, Minnesota, on romandrà deu anys, arribant al màxim nivell acadèmic als 39 anys. Són uns anys de treball en un ambient molt agradable, com a contrast dels durs hiverns de Rochester. Rep aleshores l’oferta per anar a l’Hospital Mount Sinai de Nova York, que inicialment rebutja, però que després reconsidera degut a que a la seva dona, Maria, li agradava la idea de poder estudiar art a Nova York. Els deu anys següents els passa com a director de la divisió de cardiologia del Mount Sinai.

El 1991 va a dirigir la divisió de cardiologia de l’Hospital General de Boston, Mass. sent alhora professor de la universitat de Harvard. El 1995, torna al Mount Sinai per a liderar l’Institut Cardiovascular, que engloba les diferents especialitats de la cardiologia. Aquí desenvolupa durant molts anys la faceta clínica de «gran metge», mantenint una relació privilegiada amb els malalts, que diuen d’ell que els infon una gran confiança i tranquil·litat. Des de 2007 dirigeix també el Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares de Madrid.

Ha estat nomenat doctor «honoris causa» per trenta dues universitats de tot el món i ha estat l’únic cardiòleg en rebre les majors distincions de les quatre principals societats de cardiologia: la Societat Europea de Cardiologia (1992), el Col·legi Americà del Cor (1993), l’Associació Americana del Cor (2003) i la Societat Interamericana de Cardiologia (2005).

De la seva vida personal es pot destacar que dorm només 4,5 h. No li cal més, segons declara ell mateix (2). S’aixeca a les 4:30 i treballa fins a les 8:00 del vespre. En aquest temps inclou estones d’exercici físic i reflexió personal. De jove va ser jugador de tenis. Es afeccionat al ciclisme i li agrada fer, durant l’estiu, recorreguts  habituals en el Tour de França com, per exemple, la pujada al Tourmalet. A l’entrevista al programa Savis de TV3 (2), explica l’anècdota que un dia de molta calor estava fent la pujada en bicicleta al castell de Cardona (12% de desnivell) i el conductor d’un camió de cervesa el va escridassar dient-li si sabia el que estava fent; ell li va contestar que sí, que ho sabia i que a més a més era metge. El conductor no es va poder estar de dir: Doncs vostè mai serà el meu metge!
(1) (2) (3) (4) (5)

Carrera científica

– Identificació de les causes de l’infart
Quan arriba a Liverpool el 1968, el Dr. Sheehan l’esperona a investigar la presència d’un conjunt de cèl·lules a l’interior de l’artèria d’un home mort per infart. La pregunta era si l’obstrucció arterial era la conseqüència de la coagulació sanguínia després de l’infart o era en realitat el propi desencadenant de l’infart. Fuster es va dedicar els tres anys següents a estudiar el cas, de manera obsessiva, en el curs de la seva tesi doctoral a Edimburg, descobrint el paper que les plaquetes (l’anomenat factor 4 plaquetari) juguen en la formació de l’obstrucció de les artèries coronàries, que acaba provocant l’infart.

En els 10 anys d’estada al Mount Sinai, entre 1981 i 1991, va fer grans aportacions a l’estudi del procés d’obstrucció coronària, estudiant la inflamació de la placa vulnerable (placa de colesterol formada a l’interior de l’artèria) i arribant a la definició de «pacient d’alt risc» de patir un infart. Un infart es produeix quan una placa de colesterol molt dèbil es trenca i deixa una úlcera a la paret de l’artèria, la sang troba aquesta úlcera, es coagula i obstrueix l’artèria. La manca d’oxigen provoca la mort del múscul cardíac nodrit per aquesta artèria. El pacient d’alt risc és aquell en el que es donen algunes de les circumstàncies favorables a produir una obstrucció coronària: obesitat, pressió arterial alta, diabetis, alt nivell de colesterol, fumador i vida sedentària.

– Sistemes de defensa del cos contra l’infart
Fuster ha estat pioner també en la utilització de tecnologies d’imatge que, en els darrers temps, ha aportat nous arguments per entendre els processos d’infart. El que abans s’havia d’observar a l’autòpsia o provar en animals de laboratori, ara es pot observar directament a l’interior del pacient.

«Coronary arterial circulation - es» de Addicted04 - Trabajo propio. Disponible bajo la licencia CC BY 3.0 vía Wikimedia Commons -

«Coronary arterial circulation – es» de Addicted04 – Trabajo propio. Disponible bajo la licencia CC BY 3.0 vía Wikimedia Commons –

Així, Fuster descriu (6) tres sistemes de defensa del cos contra l’infart, que està investigant darrerament amb la tecnologia d’imatge:
1. L’endoteli és el teixit intern dels vasos sanguinis, artèries i venes i la primera línia de defensa contra l’infart. Amb pressió arterial alta, diabetis o nivell de colesterol elevat, es produeix una entrada i acumulació de colesterol en l’endoteli, produint un deteriorament d’aquest. El cos repara el dany amb l’actuació d’un equip de 6 tipus de cèl·lules mare, a través d’un mecanisme que encara s’està investigant. La pregunta que Fuster es fa és: podrem en un futur estimular amb fàrmacs, a nivell molecular, aquest sistema de defensa que te el vas sanguini?

2.  Quan el nivell de colesterol en sang és baix, les acumulacions de colesterol a les parets de les artèries es poden redissoldre passant a la sang, aprofitant la diferència de concentració. Això es fa a través d’una xarxa de petites artèries que es generen a les parets dels grans vasos sanguinis i que arriben fins a la placa de colesterol. De vegades, aquestes petites artèries poden tenir fissures a les parets, per les que surt sang, produint-se una petita hemorràgia. Els macròfags, cèl·lules que fan funcions de neteja dels teixits, comencen a retirar la sang i aleshores es produeix una lluita entre els dos mecanismes, el de neteja del colesterol i el de neteja de l’hemorràgia, generant un procés inflamatori que pot arribar a trencar l’artèria.

3. Retirada del colesterol acumulat a la paret interna d’una artèria. Els macròfags, dels que s’ha parlat abans, poden retirar aquest colesterol el qual, mitjançant l’HDL, l’anomenat colesterol bo, és transportat al fetge per a la seva destrucció. Quan hi ha massa acumulació de colesterol i no pot ser retirat per els macròfags, aquests pateixen l’apoptosi, el suïcidi cel·lular, alliberant una proteïna, el factor tissular 3, que produeix un coàgul de sang que pot provocar l’obstrucció arterial.

L’infart de miocardi s’explica, per tant, com una fallada dels tres mecanismes de defensa explicats aquí.
(6) (7) (8)

– Divulgació
Fruit de les seves investigacions i de la seva experiència, El Dr. Fuster està convençut de que la millor forma de lluitar contra les malalties cardiovasculars és portar una vida saludable. A través de la Fundació SHE es dedica a promoure-la. (9)

En una entrevista al programa Savis de TV3, fet fa poc més d’un any, expressa les seves opinions. L’infart és sobretot una malaltia de conducta humana que no existia fa tres segles. Els factors de risc de l’infart són ben coneguts: dos factors mecànics, l’obesitat i la pressió arterial alta, dos químics, la diabetis i el colesterol elevat i dos hàbits com el fumar i no fer exercici. L’estrès intens pot provocar puntualment una obstrucció coronària i provocar una infart, però l’estrès crònic, allò que es diu anar estressat, no provoca l’infart, si no és acompanyat per els factors de risc indicats abans. La investigació ha fet prolongar la vida 6 anys, però en base a uns tractaments molt cars. Lo ideal seria evitar la malaltia i conservar la salut. L’infart de miocardi i el càncer tenen ara una mortalitat similar, però si parlem de malaltia cardiovascular, ajuntant l’infart i l’ictus, que vindria a ser l’infart cerebral, aquesta seria la primera causa de mortalitat al món. (2)

Fonts d’informació utilitzades

(1) http://en.wikipedia.org/wiki/Valentin_Fuster
(2) Programa Savis de TV3 de 18/12/2013.  http://www.tv3.cat/videos/4817331/Valenti-Fuster
(3) The New York Academy of Sciences
http://www.nyas.org/Publications/Detail.aspx?cid=953dd357-8e84-4df2-9ec1-9971d717c2f8
(4) Robert A. O’Rourke. Profiles in Cardiology: Valentin Fuster. 2006. http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/clc.20038/pdf
(5) http://www.mountsinai.org/profiles/valentin-fuster?id=0000072500001497307642
(6) https://riunet.upv.es/handle/10251/27767
(7) Laudatio de la investidura «Doctor Honoris Causa». Universitat Complutense. Madrid. 2013.
https://www.ucm.es/data/cont/docs/3-2013-10-21-Fuster%20de%20Carulla,%20Valent%C3%ADn%20Laudatio%20Prof.%20Arturo%20Fern%C3%A1ndez-Cruz%20P%C3%A9rez%20%2819%20de%20abril%20de%202007%29.pdf
(8) Valentin Fuster i altres. «Role of platelets and thrombosis in coronary atherosclerotic disease and sudden death». Journal of the American College of Cardiology. June 1985. http://content.onlinejacc.org/article.aspx?articleid=1111346
(9) Fundación SHE, presidida per Valentí Fuster. http://www.fundacionshe.org/es/

 Audio de la xerrada

Emissió de Ràdio Banyoles, dins del programa d’Astrobanyoles
“Sopa d’estrelles” del 19 de febrer de 2015.

P.S. Tres píldoras en una para evitar recaídas en el infarto de miocardio. Notícia de El País, 27.02.2015. http://elpais.com/elpais/2015/02/27/ciencia/1425040689_733785.html

Aquesta entrada ha esta publicada en Científics propers, medicina. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.