Els primers éssers vius a l’espai

Farem unes sessions sobre el principi de la cursa espacial, el significat i la importància dels primers vols tripulats: intents amb diferentes animales (Laika), Gagarin (el primer home), Thereskova (la primera dona), el cas de les 13 del Mercury, …

Situació històrica:
Des de poc després de la 2a Guerra Mundial, les dues grans potències vencedores intenten situar enginys a l’espai, veient la gran importància de situar-se per sobre de l’adversari. Aprofiten en part els enginyers alemanys que, amb Wernher Von Braun al capdavant havien desenvolupat els famosos V1 i V2 (més de 3000, van provocar uns 2700 morts a Londres i Amberes). De fet Von Braun va ser acusat al final de la guerra de treballar més pels seus projectes astronàutics que per les necessitats militars. El cas és que Von Braun i el seu equip van decidir fugir cap a EE. UU. i alguns altres cap a la URSS.
Von Braun, Korolyov al Museu de la Tècnica d’Estocolm. Sputnik 1 al Museu de la Ciència de Londres. JL. Diez.

Pero ja havien antecedents de llançaments de coets a l’espai:
– Robert Goddard,  (1882, Worcester, Massachusetts, 1945) ja havia provat el 1909, en una cambra de buit, que un coet podia moure’s sense aire (es discutia segons la llei d’acció i reacció) i el 1926 va llançar a Aubrun, Massachusetts, el primer coet amb combustible líquid de la història. Va volar 56 m en 2,5 s a una velocitat mitjana de 103 km/h.
– A Alemanya, Hermann Oberth (1894, Hermannstadt, 1980) el 1927 fundà la “Societat per a la Navegació Espacial”, que el 1931 llença un coet que arriba als 90 m d’altura. En aquesta societat entra poc després, amb 18 anys el jove Von Braun, qui, treballant per l’exèrcit alemany, llença el 1942 un coet que arriba als 83 km d’altura.
– Els russos però, no havien fet menys. Nikolai Tijomirov, enginyer químic, experimentà el 1894 amb pólvora per a coets i formà el “Grup per a l’estudi del moviment a reacció”. Mijail Tijonrakov i Serguei Korolev, d’aquest grup, llencen l’agost de 1933 el primer coet rus de combustible líquid.

Cal entendre que l’aviació s’havia desenvolupat molt durant la segona Guerra Mundial, però aquest era un problema totalment diferent, era volar en absència d’aire. Un avió d’hèlices es sustentat per l’aire i l’acció mecànica contra l’aire el fa avançar, igual que quan nedem. Un coet, en absència d’aire, ha d’expulsar gasos per la cua a gran velocitat, per ser impulsat cap endavant.

A més a més, posar un enginy a l’espai, dominar l’espai, era cabdal per a les estratègies militars del moment, així que els exèrcits eren els primers interessats.

Per aconseguir que un humà pogués viatjar per l’espai, s’havien d’estudiar diferents situacions i resoldre uns quants problemes:
– com afectava la gran acceleració inicial al cos humà,
– calia fer una cambra amb pressió i temperatura ambientals de la Terra, resistent a la radiació i les condicions de l’espai, impacte de meteorits, ….,
– la reentrada a l’atmosfera amb la gran temperatura que es generava per fricció,
– esmorteir la caiguda, un cop a l’atmosfera,
– preveure la caiguda al mar o a la terra, …
Aquí és on entra en joc la protagonista de la nostra història: la gosseta Laika. Un cop posat el primer enginy a l’espai, el pas immediat era provar les condicions de supervivència d’un ésser viu, un animal com a pas previ a un humà.

Cronologia:
– Abans de 1957, la URSS va utilitzar nou gossos per provar els vestits espacials, les cabines de les càpsules i els vols suborbitals. Les gosses Albina i Tsyganka van ser llançades fins a 53 milles d’altitud on van ser ejectades amb els seus seients i tornades vives a la Terra.
– Entre 1949 i 1951, els americans van utilitzar mones en vols suborbitals: 4 mones (Albert 1 a 4) van morir en les proves que feien amb versions dels coets V2 (alemanys) quan havent superat el vol de pujada, no funcionava bé el paracaigudes a la baixada. El 20 de setembre de 1951, una mona, Yorick, i 11 ratolins van ser llençats fins a 50 milles d’altitud i recuperats amb vida. El 1952, dues mones filipines, Patricia i Mike, van servir per comprovar els efectes de l’acceleració del llançament, sent recuperats amb vida i portats al Zoologic de Washington per la resta de la seva vida. Després, els EE.UU. s’interessen més pels míssils com armes que com a coets per transportar humans a l’espai.
– El 4 d’octubre de 1957, la URSS dona la sorpresa al món i posa en òrbita el primer satèl·lit artificial, l’ Sputnik 1 (83,6 kg, en òrbita durant 3 mesos). La Casa Blanca havia anunciat el 1955 que durant l’any Geofísic Internacional (va durar de juliol de 1957 a desembre de 1958) llançarien un satèl·lit a l’espai, però van ser els russos qui es van avançar. Nikita Khrushchev vol aprofitar l’efecte propagandístic i demana preparar un nou llançament pel 40 aniversari de la revolució (7 de novembre de 1957).
– El 3 de novembre de 1957 els russos llencen l’Sputnik 2 (508 kg, 162 dies a l’espai). La gosseta Laika és el primer ésser viu en viatjar per l’espai. Amb només un mes de temps, els enginyers russos preparen el llançament de Laika, recollida dels carrers de Moscú i entrenada per ser astronauta. Va sobreviure entre 5 i 7 hores i va morir segurament per l’estres del llançament i el sobreescalfament que es va produir per mal funcionament del sistema tèrmic.
– Com a resposta, els americans intenten llençar sense èxit el Vanguard el 6 de desembre de 1957, projecte de la Marina que utilitzava un míssil (militar). Finalment, el 31 de gener de 1958 aconsegueixen llençar amb èxit l’Explorer 1 (14 kg, 111 dies) del projecte Orbiter portat entre l’Exèrcit i la Marina per l’Any Geofísic Internacional. La missió aconsegueix descobrir el cinturons de Van Allen, zones de la magnetosfera on s’acumulen partícules altament radiactives provinents del Sol i l’espai.
– El 29 de juliol de 1958, Eisenhower signa l’Acta de fundació de la NASA, amb l’objectiu de posar un home a l’espai.
– El 12 d’abril de 1961 Yuri Gagarin (foto propia a /home/jose/fotos/2011/2011_julio/viaje_estocolmo/0805_tekniska_museet/L11081911.jpg) és el primer home a l’espai.
– El maig de 1961, Kennedy anuncia que els EE. UU. enviarien un home a la Lluna i el farien tornar abans d’una dècada.
– El 20 de febrer de 1962 John Glenn és el primer americà a l’espai.

Laika
Laika, gos recollit dels carrers de Moscú 9 dies abans del llançament, mestís de les races husky i terrier probablement, d’uns 2 anys, d’uns 6 kg de pes, de caràcter flemàtic que no es barallava amb altres gossos (informacions de revistes de Moscú) va ser entrenada, juntament amb altres dues gosses, Albina i Mushka, utilitzades després en altres vols.
Laika va ser entrenada amb condicions d’acceleració dins d’una centrífuga, de confinament en espai reduït i d’alimentació amb un gel altament nutritiu, que seria la seva alimentació a l’espai. Vladimir Yazdovsky, un dels científics, la va portar a casa seva a jugar amb els seus fills. “Volia fer alguna cosa per ella”, va dir. Abans de sortir, ja posada a la càpsula del coet, va haver d’esperar 3 dies per problemes tècnics.
Durant el llançament va augmentar el seu ritme cardíac, però un cop en òrbita el seu ritme cardíac i la pressió arterial van ser normals. Es va alimentar de la forma prevista. Segons la versió oficial del moment, després de una setmana va ser sacrificada, ja que no es tenia previst el seu retorn amb vida, després dels 162 dies de missió.
Posteriorment es van donar altres versions: va morir el sisè dia per manca d’oxigen, o se la va sacrificar poc abans de la manca d’oxigen
Mai va haver la intenció de fer-la retornar amb vida, ja que el preparatius del viatge, fets en quatre setmanes, no ho van permetre. Es tractava només d’estudiar les possibilitats de vida a l’espai i estava previst subministrar-li un verí després de 10 dies, abans de que morís amb tota seguretat en la reentrada a l’atmosfera.
Inicialment es va creure que la gosa es trobava tranquil·la i que en pocs dies retornaria a la Terra, baixant amb la càpsula i després amb paracaigudes.
L’ Sputnik 2 va estar 163 dies orbitant la Terra per caure finalment el 14 d’abril de 1958, desfent-se en el moment d’entrada a l’atmosfera.
El seu nom es va fer famós ràpidament en tot el món. La premsa americana l’anomenava Muttnik, jugant amb la paraula mutt (chucho) i sputnik.

Altres gossos van morir en llançaments posteriors abans de l’agost de 1960 en que Belka i Strelka van retornar vives a la Terra. El 12 d’abril del 1961 va ser llançat Yuri Gagarin.

Fonts d’informació:
Sputnik: La Guerra Fría en órbita. Xavier Duran. Revista Quark. Gener-desembre 2007.
http://www.spacetoday.org/Astronauts/Animals/Dogs.html#OtherAnimals
http://en.wikipedia.org/wiki/Laika
http://www.msnbc.msn.com/id/24069819/
http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/november/3/newsid_3191000/3191083.stm
http://dogsinthenews.com/issues/0211/articles/021103a.htm

Audio de la xerrada.

Emissió de Ràdio Banyoles, dins del programa d’Astrobanyoles “Sopa d’estrelles· del 26 de gener de 2012.

Aquesta entrada ha esta publicada en astronàutica. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari