Joaquim Barraquer Moner

Joaquim Barraquer Moner, 1927, Barcelona, metge, oftalmòleg reconegut mundialment, ha estat pioner en trasplantament de còrnia, cirurgia de cataracta, glaucoma i miopia.

Biografia
La família Barraquer procedeix de Santa Cristina d’Aro, on encara es conserva l’antiga casa pairal. Un jove procedent d’Alemanya o Flandes va arribar a Espanya a principis del segle XVI amb l’emperador Carles I, va adquirir uns terrenys en aquesta població i va construir una casa senzilla, una barraca. Com que el seu cognom resultava molt complicat per el seus veïns, va ser anomenat «el barraquer» i aquest es va convertir en el cognom dels seus succesors.

Fill i net d’oftalmòlegs de prestigi, forma part, juntament amb el seu germà José Ignacio, de la tercera generació d’una saga d’oftalmòlegs que actualment va per la 5ª generació. El seu avi, Josep Antoni Barraquer Roviralta, va ser l’iniciador de la moderna oftalmologia a Espanya, sent el primer catedràtic de l’especialitat, a la universitat de Barcelona. El seu pare, Ignasi Barraquer Barraquer, va succeir l’avi a la càtedra i es va guanyar de seguida una merescuda fama. El seu mètode d’extracció de cataractes va ser reconegut arreu del món.

"Joaquim Barraquer" by Carles garcia-roca - Treball propi. Licensed under CC BY-SA 3.0 via Wikimedia Commons - http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Joaquim_Barraquer.jpg#/media/File:Joaquim_Barraquer.jpg

“Joaquim Barraquer” by Carles garcia-roca – Treball propi. Licensed under CC BY-SA 3.0 via Wikimedia Commons – http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Joaquim_Barraquer.jpg#/media/File:Joaquim_Barraquer.jpg

Joaquim Barraquer Moner neix el 26 de gener de 1927 a Barcelona. Des de ben petit, 11 anys, acompanyava el seu pare a les visites de pacients, al laboratori o a les intervencions quirúrgiques.
Llicenciat en medicina a la universitat de Barcelona el 1951, doctorat a Madrid el 1955, a Guayaquil, Equador, el 1957 i a Bogotà, Colòmbia, el 1967. El 1953 és nomenat cirurgià-director del Centre d’Oftalmologia de l’Institut Barraquer, el 1961, director executiu de l’Institut i el 2005, president. En la vessant universitària, Joaquim Barraquer va ser nomenat, el 1970, catedràtic de cirurgia ocular de la universitat Autònoma de Barcelona. El 1993, l’Institut Barraquer va ser adscrit a la universitat Autònoma de Barcelona en qualitat d’Institut Universitari i Joaquim Barraquer va ser el seu director.

Ha estat nomenat doctor «honoris causa» per 11 universitats, ha rebut 6 premis científics espanyols i 28 estrangers, ha estat president de la Sociedad Española de Oftalmogia, és membre d’innumerables associacions científiques. L’any 2000 va rebre el títol d’Oftalmòleg del Mil·lenni, atorgat per la Conferència Internacional d’Avenços en Oftalmologia reunida a Bombai, Índia.

Va heretar del seu pare l’afició per dissenyar estris o enginys. A la clínica, es desplaça entre consultoris annexos amb una cadira muntada sobre rails. Així entra assegut a la nova consulta i evita que els pacients s’aixequin. Calcula que haurà fet 60 o 70.000 operacions que haurien tornat la vista al pacients. Continua fent 15 operacions a la setmana (any 2012, 85 anys). Viu al mateix edifici de la clínica i controla tot el funcionament. En qualsevol moment del dia, o de la nit, pot passar a revisar un operat. I està disposat a continuar amb el seu treball mentre pugui.
(1) (2) (3) (4) (5) (6) (8)

Carrera científica

Cirurgia de la còrnia
La cirurgia de la còrnia ha estat una de les seves grans especialitats. El 1955 va presentar al congrés de la Societat Francesa d’Oftalmologia els seus resultats sobre 70 casos operats l’any anterior. El 1962 fundà, juntament amb el seu pare Ignasi, el primer Banc d’Ulls de l’Europa Continental. Actualment es realitzen una mitjana de 400 trasplantaments a l’any al centre Barraquer i Joaquim continua treballant per millorar la tècnica quirúrgica, l’instrumental, la selecció del material donant, la preparació del pacient i l’ull receptor i el procés postoperatori amb les possibles complicacions, sobretot de tipus immunològic.

Imatge Wikimedia Commons

Imatge Wikimedia Commons

Cirurgia de la cataracta
El 1958 va descobrir l’acció de l’enzim alfaquimotripsina sobre la zònula (lligament suspensori del cristal·lí). Joaquim Barraquer va descobrir que aquest enzim actuava sobre la zònula i l’ eliminava en pocs minuts, respectant les restants estructures de l’interior de l’ull. Després de provar la tècnica en conills i comprovar la seva innocuïtat per a les estructures intraoculars, la va provar en ulls humans funcionalment inútils, fins a tenir a punt la tècnica.
Ja en pacients reals, un cop extret el cristal·lí, va comprovar per observació al microscopi i durant el període postoperatori, l’absència d’alteracions a la còrnia, iris, retina o qualsevol altra que pogués ser atribuït a l’enzim. Amb aquesta nova tècnica l’extracció del cristal·lí, en una operació de cataractes, es va poder fer a qualsevol edat, i es van evitar les possibles complicacions dels sistemes que es feien fins aleshores: extracció extracapsular (obrint la càpsula anterior al cristal·lí), extracció intracapsular (que implicava l’extracció total de l’ull), o eliminació mecànica de la zònula.
El descobriment va ser presentat el dia 8 d’abril de 1958 a la Real Acadèmia de Medicina de Barcelona. (7)

Correcció de l’afàquia (absència del cristal·lí) i la miopia
Ha estat pioner en el món en la correcció de l’afàquia i la miopia mitjançant la inclusió de lents intraoculars. Els primers treballs van ser publicats el 1953 i 1954. En aquests anys ja va dissenyar un model propi de lent intraocular. El 1995 va dissenyar una lent especial per corregir l’alta miopia, entre -10 i -30 D. La lent es col·loca darrera de l’iris, centrada amb la pupil·la, respectant el cristal·lí.
(1)

Cal ressaltar les col·laboracions científiques familiars:
– El Banc d’ulls creat el 1964 amb el seu pare, del que s’ha parlat abans. El Banc admet només donacions solidàries.
– El 1964, amb el seu germà José Ignacio, desenvolupà un microscopi per a la microcirurgia ocular, que donava una major precisió i seguretat en les operacions de còrnia, cataracta i glaucoma.
– Des de 1980, investiga juntament amb el seu fill Rafael la possibilitat de reemplaçar el contingut opacificat del cristal·lí d’un pacient de cataractes, per una substància fisiològica que permetria no només corregir el defecte, sinó també restaurar la capacitat d’acomodació.

Actualment el Centre d’Oftalmologia Barraquer està dirigit per Joaquim i el seu fill Rafael, mentre que la seva filla Elena és la directora de la Fundació. La Fundació, impulsada per tots tres, pare i fills, és la continuació i actualització de l’Obra Social del Dispensari Barraquer creada per el seu avi el 1941. La Fundació promou expedicions assistencials per combatre la cataracta, causa principal de ceguesa en els països en vies de desenvolupament. També proporciona ulleres a nens que, sense elles, no es podrien escolaritzar i ofereix beques de formació a personal qualificat d’aquests països, per què puguin continuar treballant després a les seves zones d’origen
(1) (5)

Fonts d’informació utilitzades
(1) Centre d’oftalmologia Barraquer http://www.barraquer.com/ca/oftalmologia/156-joaquin-barraquer.html
(2) Currículum Dr. Joaquim Barraquer Moner.  http://www.barraquer.com/images/stories/EquipoMedico/PDF/joaquin-barraquer/CV_03_Prof_Joaquin_Barraquer.pdf
(3) Joaquín Barraquer. Magazine El Mundo. 27.03.2005.  http://www.elmundo.es/magazine/2005/287/1111602857.html
(4) Fundación MAPFRE. 20.05.2013,  http://www.salaprensa.fundacionmapfre.org/ficha-nota-prensa/792/fundacion-mapfre-premia-a-joaquin-barraquer-por-su-brillante-trayectoria-en-el-campo-de-la-medicina-y-la-oftalmologia
(5) Joaquim Barraquer. El convidat. Albert Om. TV3. 12.11.2012.  https://www.youtube.com/watch?v=wra4tI7kJ1E
(6) Entrevista d’Albert Om. TV3. 22.10.2014.
http://www.saludymedicina.org/oftalmologia/joaquin-barraquer-oftalmologo-en-un-quirofano-todas-las-personas-son-iguales
(7) Joaquín Barraquer. Zonulosis enzimática. Anales de medicina y cirugía. Vol. 38. Núm. 148. 1958.  http://raco.cat/index.php/AnalesMedicina/article/view/169871
(8) Barraquer Bordas, L. i altres. La vida y la obra científica de Luis Barraquer Ferre. Anales de Medicina y Cirugía, 1972, 52(230): 301.
https://bddoc.csic.es:8180/detalles.html;jsessionid=A081C5227C6EF60E690DD9A057391001?id=9176&bd=IME&tabla=docu

 Audio de la xerrada

Emissió de Ràdio Banyoles, dins del programa d’Astrobanyoles
“Sopa d’estrelles” del 19 de març de 2015.

Aquesta entrada ha esta publicada en Científics propers, medicina. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.