Josefina Castellví Piulachs

Josefina Castellví Piulachs, 1935, Barcelona, biòloga i oceanògrafa de prestigi internacional. Primera dona espanyola en participar en una expedició a l’Antàrtida i primera dona cap d’una base antàrtica, entre 1989 i 1994.

Biografia
Neix a Barcelona, a l’Eixample, l’1 de juliol de 1935, un any abans de l’esclat de la guerra civil espanyola (1936 – 1939). El seu pare era metge i, juntament amb la seva mare, tenien molt clar donar a la Josefina i la seva germana una bona educació des de ben petites. Primer van anar a una escola al costat de casa, després a un col·legi de monges, fins el 2n de batxillerat de l’època i després a l’institut Montserrat, on Josefina es va preparar per a anar a la universitat. Quan va començar a estudiar biologia a Barcelona, al seu curs hi havia 12 persones matriculades i quan va acabar la carrera, l’any 1957, van acabar només dues persones. Cal dir que una de les sortides habituals era la docència, atès que es començaven a exigir titulacions per a ensenyar a primària i secundària (4). Com que ella va decidir dedicar-se a la investigació, va fer una estada de dos anys a França amb una beca del govern francès per a especialitzar-se en bacteriologia marina. L’any 1960 va rebre el premi extraordinari de llicenciatura en biologia i va començar a treballar com becària a l’actual Institut de Ciències del Mar de Barcelona, depenent del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). El 1969 va obtenir el doctorat a la universitat de Barcelona.

El seu interès per l’estudi dels bacteris en ambients extrems la va fer participar en l’expedició de 1984 a l’Antàrtida organitzada per l’oceanògraf Antoni Ballester, que va donar lloc, tres anys després a l’establiment de la primera base antàrtica espanyola. El 1989 va ser nomenada cap de la base, per malaltia d’Antoni Ballester, càrrec que va ocupar fins el 1994. Va ser la primera dona nomenada cap d’una base antàrtica.

Ha publicat 74 treballs científics i ha realitzat 36 campanyes oceanogràfiques, 8 d’elles a l’Antàrtida. Ha ocupat diferents càrrecs de gestió, a part del de la base antàrtica, com directora de coordinació de presidència del CSIC o directora de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona. Ha format part de nombrosos comitès i organismes internacionals relacionats amb l’Antàrtida o el mar Mediterrani. El 2014 es va estrenar la pel·lícula documental d’Albert Solé «Els records glaçats» (11), en la que ella participa retornant a l’Antàrtida i rememorant l’epopeia de les primeres expedicions.
(1) (2) (3) (4) (6) (11)

Carrera científica

L’Antàrtida
La relació directa de Josefina Castellví amb l’Antàrtida va durar deu anys, des de 1984 fins a 1994.
Tot va començar quan va formar part d’una expedició que Antoni Ballester va organitzar, convidat per el govern argentí. Antoni Ballester ja era un oceanògraf amb experiència internacional, que l’any 1966 havia participat en una investigació a l’Antàrtida, convidat per el govern belga. Des d’aleshores estava convençut de la importància de l’Antàrtida com un espai únic, que guardava dins de la capa de gel de 4 km de gruix que la cobreix una bona part del secret de la història del planeta i volia que el CSIC, al que ell pertanyia, prengués part a les investigacions.

Portada del llibre: Yo he vivido en la Antártida, de Josefina Castellví. Galaxia Gutemberg. Círculo de Lectores.

Portada del llibre: Yo he vivido en la Antártida, de Josefina Castellví. Galaxia Gutemberg. Círculo de Lectores.

Antoni Ballester, Josefina Castellví i Marta Estrada, una altra investigadora de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona, a la que vam tenir el gust d’escoltar a Astrobanyoles el 20.11.2013 (9), van arribar a l’Antàrtida el 1984, a bord del trencaglaç argentí Almirante Irízar, per investigar i alhora cercar un emplaçament per a una futura base antàrtica espanyola. A la tornada van rebre moltes felicitacions que no es van materialitzar però en cap compromís d’establir una base antàrtica.

Antoni Ballester va muntar una nova expedició, aquesta vegada amb el suport de Polònia, que va cedir quatre places i així, l’any 1986, Ballester i Castellví, juntament amb dos investigadors més del CSIC van anar de nou a l’Antàrtida a fer noves investigacions. A la tornada, el març de 1987, a part de les felicitacions per la feina feta, els caps del CSIC els van dir que s’oblidessin de fer noves expedicions. Però poc després, el ministeri d’Afers Estrangers va entrar en joc: l’any 1989 s’havia de renovar el Tractat Antàrtic, es parlava d’una hipotètica partició territorial del continent antàrtic entre els països amb interessos allà i, per aquesta raó, Espanya volia demanar l’ingrés al tractat. Calia preparar documentació sobre les investigacions portades a terme i els projectes de futur que es tenien. Aleshores va ser quan es van recordar de l’Antoni Ballester i li van demanar que instal·lés una base en el següent estiu austral. El ministeri d’Afers Estrangers va pagar la base i «tot allò que no havien fet en 17 anys ho van haver de fer en mesos», en paraules de Castellví (8).

La tercera expedició de Castellví a l’Antàrtida, amb la intenció de deixar una base permanent instal·lada allà, es va preparar entre març i desembre de 1987. Van anar a comprar l’edifici a Finlàndia, van fer el laboratori a Tarragona i el mes de desembre van embarcar a Uruguai a un vaixell polonès que va transportar la base, els tècnics per instal·lar-la i els científics fins a l’Antàrtida. Van romandre fins el mes de març de 1988, en que van tornar deixant la base Joan Carles I definitivament establerta. Cal dir que, a la renovació del Tractat Antàrtic, va ser admesa l’entrada d’Espanya, encara que no es va fer el repartiment territorial que deien els rumors, afortunadament, podríem dir.

Imatge de la Base Antàrtica Espanyola. Foto: Unitat de Tecnologia Marina (CSIC) (3)

Imatge de la Base Antàrtica Espanyola. Foto: Unitat de Tecnologia Marina (CSIC) (3)

Des d’aleshores, tots els estius australs ha hagut científics a la base, que s’ha anat renovant, s’ha fet una segona base, Gabriel de Castilla, a l’illa Decepción i fins i tot s’ha disposat d’un vaixell d’investigació oceanogràfica, l’Hespérides, que pot navegar entre el glaç. Malauradament, el maig de 1988, en el curs d’un viatge a Polònia, Antoni Ballester va patir un ictus i es va haver de retirar completament de l’activitat científica. Josefina Castellví va prendre el relleu com cap de la base antàrtica fins l’any 1994. Des de l’any passat, 2014, es pot veure al Museu Cosmocaixa el primer laboratori instal·lat a la base antàrtica espanyola l’any 1988 (10).

(5) (7) (8) (9) (10) (11)

Alguns descobriments fets a les expedicions antàrtiques
Campanya de 1985: Castellví va fer estudis de salinitat i bacteriològics de l’oceà antàrtic. Va estudiar la temperatura, salinitat, nitrats/nitrits, silicats i clorofil·la al llarg de 5.000 milles entre la base argentina Belgrano i Buenos Aires, obtenint una excepcional informació d’un àrea oceànica poc estudiada. També es va estudiar l’activitat bacteriana de la zona. (12) (13)

Campanya de 1986: Estudi oceanogràfic similar (dels mateixos paràmetres) al de la campanya anterior, però fet al llarg del recorregut entre les Illes Canàries i Admiralty Bay a l’Antàrtida. (14)

Projecte de líquens: Es va començar en les primeres campanyes un projecte per a catalogar els líquens presents a la zona, en col·laboració amb Alemanya. El projecte encara continua i s’han descobert més de 100 espècies noves de líquens. (15)

Alteromones sp: Va descobrir una nova soca del gènere Alteromones, un tipus de bacteris que es troben al mar, tant en mar obert com a les costes, trobada a una mostra de fang d’Admiralty Bay. Article publicat el 1994. (16)

Bacteris termòfils: Aïllades 10 soques de bacteris d’àrees geotèrmiques de l’Illa Decepció, illa volcànica de les Shetland del Sud. Article publicat el 1997. (17)

Fonts d’informació utilitzades
(1) http://www.gencat.cat/premiramonmargalef/cat/jurat_1.htm
(2) http://www.dicat.csic.es/dicat/index.php/ca/personatges/91-josefina-castellvi
(3) Josefina Castellví, una vida dedicada al continent blanc. Butlletí de l’IEC. 2006. http://www.iec.cat/butlleti/92/actiu.htm
(4) Societat Catalana de Pedagogia. IEC.
https://sites.google.com/site/narracions/index-narracions/2-catalunya/biografies-de-dones-catalanes/03-altres-professionals-esposes/07-josefina-castellvi-i-piulachs
(5) Josefina Castellví. Yo he vivido en la Antártida. Galaxia Gutemberg. Círculo de Lectores. 1996.
(6) Duaita Prats. Entrevista a Josefina Castellví. Depana. Abril 2014.
http://www.depana.org/data/agronegre/documents/alnatural/2204140556_entrevistadracastellviduaita.pdf
(7) Entrevista a Josefina Castellví al Setmanari El Temps. 13.12.2011.
http://paperiboligraf.blogspot.com.es/2012/01/josefina-castellvi-linteres-catala-per.html
(8) http://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Ballester_i_Nolla
(9) Marta Estrada Miyares a Astrobanyoles el 20.11.2013.
http://astrobanyoles.org/article.php?num_art=546&print=1
(10) Raül Toran. El primer laboratorio de investigación permanente en la Antártida, en CosmoCaixa. 26.11.2014.   http://blog.cosmocaixa.com/-/el-primer-laboratorio-de-investigacion-permanente-en-la-antartida-en-cosmocaixa
(11) «Els records glaçats» d’Albert Solé, sobre l’estada a l’Antàrtida de Josefina Castellví.
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/titol-video/video/5026112/
(12) http://books.google.es/books?id=a77vjMllkN4C&pg=PA168&lpg=PA168&dq=josefina+castellvi+biology&source=bl&ots=dB-Mv9F_xx&sig=0WrKY5nPKZ8AlzLCOHdl1-Alg7c&hl=en&sa=X&ei=NhNaVJeyL9OQyAS98oHoBA&ved=0CEwQ6AEwBQ#v=onepage&q=josefina%20castellvi%20biology&f=false
(13) J. Castellví, J. R. Zavatti, R. Massol, A. Ballester. Primer symposium español de estudios antárticos. Palma de Mallorca. Junio 1985.  http://www.cmima.csic.es/files/webcmima/docs/biblio-pdf/doc_2455.pdf
(14) A. Ballester, J. Rovira, J. Castellví, A. Juliá. Expedición Antartic 86. Resultados científicos.  http://www.cmima.csic.es/files/webcmima/docs/biblio-pdf/doc_2931.pdf
(15) https://www.youtube.com/watch?v=10MsZKzIJaQ
(16) http://link.springer.com/article/10.1007/BF00238226
(17) Castellvi J. I altres. «Isolation and characterization of thermophilic bacillus spp . . . » Microbial ecology 34(1), 1997, p 58-65. http://serials.unibo.it/cgi-ser/start/en/spogli/df-s.tcl?

 Audio de la xerrada

Emissió de Ràdio Banyoles, dins del programa d’Astrobanyoles
“Sopa d’estrelles” del 9 d’abril de 2015.

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en biologia, Científics propers. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.