Eudald Carbonell i Roura

Eudald Carbonell i Roura, Ribes de Fresser (Girona), 1953, antropòleg i geòleg, codescobridor a Atapuerca, Burgos, de l’Homo Antecessor, espècie d’homínid de fa uns 900.000 anys.

Biografia
Eudald Carbonell neix a Ribes de Freser, Girona, el 17 de febrer de 1953. Va estudiar al Col·legi Universitari de Girona i a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Te una formació multidisciplinar: és llicenciat en filosofia i lletres l’any 1976 per la UAB, doctor en geologia del quaternari per la Universitat Pierre et Marie Curie, Paris IV, l’any 1986 i doctor en geografia i història per la Universitat de Barcelona (UB), l’any 1987.

Als anys 1970 va començar a investigar els primers pobladors de les valls del Ter, amb Josep Canal, pioner de l’arqueologia a Girona. També va fer excavacions a la vall del Fresser, a Campdevànol, amb el grup Grober Xaialsa. Entre els anys 1983 i 1986 va investigar a la Universitat Complutense i al Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid, amb una beca del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) i va col·laborar amb l’Institut de Paléontologie Humaine de París.

L’any 1988 arriba a Tarragona per incorporar-se com a professor a la que aleshores era delegació de la UB. El 1999 és nomenat catedràtic de prehistòria de la mateixa universitat, que ja era la Universitat Rovira i Virgili (URV). Mentrestant va treballar al jaciment prehistòric d’Atapuerca, primer sota la direcció del professor Emiliano Aguirre i, des de l’any 1991, com codirector, juntament amb José Maria Bermúdez de Castro i Juan Luis Arsuaga. Actualment és també director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

"Eudald Carbonell" by José-Manuel Benito Ávarez. Licensed under CC BY-SA 2.5 via Wikimedia Commons

“Eudald Carbonell” by José-Manuel Benito Ávarez. Licensed under CC BY-SA 2.5 via Wikimedia Commons

Ha efectuat nombrosos viatges d’investigació per Europa, Àsia (Geòrgia, Tadjikistan, Xina), Àfrica (Algèria, Marroc, Tanzània, Kenya, Etiòpia), Amèrica (Estats Units, Mèxic, Xile, Cuba) i Austràlia.

Ha tingut nombrosos reconeixements a la seva tasca, entre els que cal destacar el Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica, concedit el 1997 a l’equip de recerca d’Atapuerca, la medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya el 2000 i els nomenaments de Professor Distingit de la URV el 2003 i Doctor Honoris Causa de la Universidad de Burgos, el 2010.
(1) (2) (3) (4) (5)

Carrera científica
De la seva carrera científica destacarem la creació d’un mètode d’estudi de l’utillatge lític, és a dir, de les eines de pedra utilitzades per els primitius pobladors, els descobriments fets a jaciments ja famosos a l’arqueologia mundial com són la Gran Dolina i la Sima del Elefante d’Atapuerca i a un altre jaciment més a prop nostre, com és l’Abric Romaní de Capellades.

– El sistema lògic-analític
En els anys 1980 començava a prendre força a França l’estudi dels processos de producció lítica a través de la determinació de les etapes de fabricació i l’experimentació per a reproduir els estris i per intentar replicar els processos de talla. Carbonell desenvolupa el concepte de «cadena operativa tècnica», que inclou des de la selecció inicial de la matèria primera per fer un estri, les diferents etapes de transformació fins aconseguir-ho, la seva utilització i el seu abandonament posterior. L’estudi de la finalitat de l’estri és una de les característiques fonamentals d’aquest concepte. Un segon concepte és el de «sistema operatiu tècnic», o conjunt d’activitats humanes dirigides a la selecció, interacció i transformació del medi. Un tercer concepte és el de «unitat eco-social» o conjunt de relacions entre el sistema productiu d’una comunitat i el seu medi ambient. Aquests són alguns dels conceptes fonamentals del sistema lògic-analític utilitzat per Carbonell des de fa 30 anys.

Aquest nou sistema d’estudi estava en oposició amb el simple estudi dels tipus d’estris que es realitzava fins aleshores. Va començar a utilitzar-se en l’estudi dels jaciments paleolítics del nord-est de la Península Ibèrica i Atapuerca i després es va estendre a l’estudi d’altres jaciments.
(6)

– Atapuerca, Gran Dolina
Dolina vol dir vall o depressió característica dels terrenys càrstics. La Gran Dolina es troba a la serra d’Atapuerca, molt a prop del poble d’Atapuerca, Burgos. Des de 1976 s’estan trobant a la Gran Dolina restes que arriben als 900.000 anys d’antiguitat. Al nivell 6, a l’estrat Aurora, nom de la seva descobridora, Aurora Martin Nájera, es troben 160 fòssils corresponents a uns 11 individus, quasi tots menors de 15 anys. Hi ha diferents datacions que situen els fòssils entre 850.000 i 950.000 anys. Després de la troballa del crani d’un nen, el nen de la Gran Dolina, el 1994, Carbonell, Bermúdez, Arsuaga i altres, en un article publicat a la revista Science (8) el 1995, indiquen que els fòssils d’homínids trobats no poden ser acomodats en cap de les espècies d’Homo conegudes fins aleshores. Expliquen que podrien ser d’un ancestre de l’Homo Heidelbergensis, però també podria considerar-se com una nova espècie si es trobessin més mostres, que permetin documentar-lo millor.

El 1997, en un nou article també publicat a Science (9), els tres co-directors del jaciments i altres,  argumenten que la combinació única dels trets cranials, mandibulars i dentals, suggereix que es tracta d’una nova espècie d’Homo, que anomenen Homo Antecessor, que pot representar l’ancestre comú dels neandertals i els humans moderns. Aquest és el gran descobriment de Carbonell i els altres dos co-directors.

Els fòssils i les restes trobades fan pensar que Homo Antecessor tindria unes proporcions corporals similars a l’home actual, però amb el tronc una mica més ample i un 30% més de pes. Caçador i recol·lector de petits animals, ous i plantes silvestres, tindria una vida de no més de 40 o 45 anys. Practicaria el canibalisme i lluitaria contra grups humans propers per defensar i ampliar el seu territori.
(7) (8) (9) (11)

Recreació d'una excavació a Atapuerca. Museo de la Evolución Humana. Foto JL. Diez.

Recreació d’una excavació a Atapuerca. Museo de la Evolución Humana. Foto JL. Diez.

– Atapuerca, Sima del Elefante
En un altre emplaçament d’Atapuerca, el conegut com la Sima del Elefante, es troba l’any 2007
un fragment de mandíbula que es data en 1,3 milions d’anys. No va poder ser atribuïda a cap de les espècies conegudes fins aleshores. En un article dels tres codirectors del jaciment i altres, publicat el 2008 a la revista Science (10), donen el descobriment com la resta d’homínid més antiga i més precisament datada d’Europa. L’estudi de la mandíbula suggereix que el primer assentament de l’Europa Occidental podria estar relacionat amb la primerenca expansió demogràfica dels homínids fora d’Àfrica. Un altre gran descobriment relacionat amb Carbonell, Bermúdez i Arsuaga.
(7) (10) (11)

– L’abric romaní de Capellades
Des de l’any 1983 s’està excavant sota la direcció d’Eudald Carbonell. Correspon a l’espècie Neandertal i les troballes tenen amb una antiguitat de entre 75.000 i 40.000 anys. S’han constatat 27 nivells arqueològics, dels que s’han excavat 14. Es creu que el lloc va ser ocupat per grups de caçadors recol·lectors, que feien estades molt curtes, com parades de cacera o, en altres moments, establien un campament base. Les especies animals trobades corresponen a cérvols, cavalls, cabres, senglars i rinoceronts.

S’han trobat desenes d’objectes de fusta, que són la col·lecció més gran del món d’aquesta època. També s’ha trobat un lot d’estris de pedra i ós que posen de manifest una tècnica de producció realment avançada. Les eines de pedra recuperades, de sílex, quars i calcària, han permès documentar la seqüència d’elaboració de les mateixes. Tenien una important tecnologia del foc. Per Eudald Carbonell, els neandertals eren autèntics senyors del foc. S’han trobat dos-cents fogars, al voltant dels quals s’organitzaven les tasques domèstiques, es desenvolupava el llenguatge i s’intercanviava informació, segons Carbonell.
(12) (13)

Fonts d’informació utilitzades
(1) http://www.gencat.cat/economia/ur/noticies/19585250.html
(2) Eudald Carbonell rep el títol de Fill Adoptiu de Tarragona. Univ. Rovira i Virgili. Abril 2015.
http://diaridigital.urv.cat/eudald-carbonell-rep-el-titol-de-fill-adoptiu-de-tarragona/
(3) http://www.pedresdegirona.com/carbonell_1.htm   Biografia
(4) «El campament prehistòric a Sota-Palou a Campdevànol». El Ripollès. Any 5. Nº 115. 12.09.1981.
http://www.arxiucomarcalderipoll.org/hemeroteca/ripoll/ripolles5/198109/19810912,0111.pdf
(5) E. Aguirre, . . ., E. Carbonell i altres. «The Atapuerca Sites and the Ibeas Hominids». 1990.
http://www.mncn.csic.es/docs/repositorio//es_ES//paleobiologia/sese/aguirre_et_al_1990_the_atapuerca_sites.pdf
(6) Eudald Carbonell, Xosé Pedro Rodríguez. «El Sistema Lògic Analític: origen, desenvolupament i perspectives de futur». Cota Zero, nº 17, 2002, Vic.
http://www.raco.cat/index.php/CotaZero/article/view/67343
(7) Fundación Atapuerca http://www.atapuerca.org/atapuerca/elProyecto
(8) E. Carbonell i altres. Lower Pleistocene hominids and artifacts from Atapuerca-TD6 (Spain). Science. 11.08.1995.  http://www.sciencemag.org/content/269/5225/826.short
(9) J. M. Bermúdez de Castro, J. L. Arsuaga, E. Carbonell, A. Rosas, I. Martı́nez, M. Mosquera. A Hominid from the Lower Pleistocene of Atapuerca, Spain: Possible Ancestor to Neandertals and Modern Humans. Science. 30.05.1997.  http://www.sciencemag.org/content/276/5317/1392.abstract
(10) Eudald Carbonell i altres. «The first hominin of Europe», Nature 452, 465-469, 27.03.2008.
http://www.nature.com/nature/journal/v452/n7186/abs/nature06815.html#close
(11) http://paleoantropologiahoy.blogspot.com.es/2013/01/los-fosiles-europeos-mas-antiguos-homo.html
(12) Eudald Carbonell -L’Abric Romaní- Capellades. Setembre 2014.
https://www.youtube.com/watch?v=cXLP3_VGRcc
(13) Parc Prehistòric de Capellades.
http://www.neancapellades.cat/El-Abric-Roman%C3%AD-c11.html

 Audio de la xerrada

Emissió de Ràdio Banyoles, dins del programa d’Astrobanyoles
“Sopa d’estrelles” del 4 de juny de 2015.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en arqueologia, Científics propers. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.