El primer humà a l’espai o les tres caigudes de Iuri Gagarin

El 3 de novembre de 1957 la goseta Laika va ser llançada a l’espai dins del Sputnik II. Va ser la primera i la única sacrificada conscientment i, fins i tot, quasi per res. Oleg Gazenko va declarar anys més tard (1998) que els resultats obtinguts no justificaven el sacrifici de la gosa. En tot cas els resultats van ser sobretot propagandístics (primer enginy, primer ésser viu, primer home, primera dona a l’espai). Altres gossos van morir en llançaments posteriors abans de l’agost de 1960 en que Belka i Strelka van retornar vives a la Terra. Eren els passos obligats abans d’intentar llançar el primer ésser humà, que va ser llançat 3 anys i mig després de Laika.
Iuri Gagarin al Museu de la Tècnica d’Estocolm. JL. Diez.

Iuri Gagarin, nascut a Klushino, a prop de Gzhatsk a la regió de Smolens, Rússia, el 9 de març de 1934. Va passar (patir) la 2a guerra mundial amb la seva família: els dos germans més grans van ser deportats a Alemanya i obligats a treballar com esclaus durant 2 anys, casa seva va ser ocupada i la família obligada a marxar. Acabada la guerra va estudiar a l’Escola Tècnica de Saratov. El 1955 entra a l’escola de pilots de Orenburg i el 1957 és nomenat pilot (guanya les ales), es casa amb Valentina Goryacheva i és destinat a la base aèria de Murmansk, per sobre del Cercle Polar Àrtic, a prop de la frontera amb Noruega.
El 1960 és escollit, juntament amb 19 pilots més per el programa espacial soviètic, entra al grup de 6 d’aquests seleccionats pel programa Vostok i és escollit per ser el primer astronauta en anar a l’espai amb la nau Vostok 1.
Va ser escollit per les seves qualitats: modèstia, alt grau de desenvolupament intel·lectual, fantàstica memòria, el seu sentit d’atenció a l’entorn, ben desenvolupada imaginació, rapidesa de reacció, perseverança, destresa en matemàtiques, …
A més a més cal dir que era més aviat baixet, cosa que venia de perles per posar-lo dins de la càpsula espacial.
També era el favorit per anar el primer a l’espai dels seus propis companys.

3 d’abril: El Comite Central del Partit Comunista aprova el vol. Es tenen els resultats de les últimes proves, totes positives. Els astronautes són conscients dels problemes haguts amb el sistema d’ejecció del seient, que s’haurà de fer funcionar en la reentrada a l’atmosfera, però confien en que tots els últims tests han estat positius.
4 d’abril: És certificada la preparació pel vol de: Iuri Gagarin, Gherman Titov, Grigori Nelyubov
En la reunió del Presidium, Khrushchev demana a Sergei Korolev (el Von Braun soviètic) què passaria si l’astronauta reaccionés malament en el primer minut del vol. Resposta: “Els astronautes estan extraordinàriament preparats, coneixen la nau i les condicions del vol millor que jo i confiem en la seva fortalesa”
Del 5 al 10 d’abril continuen els preparatius.
11 d’abril: el compte enrere
Gagarin i Titov passen l’últim dia abans del llançament en una casa de camp i s’alimenten ja del menjar de l’espai. Per dinar, dues porcions de puré de carn i una porció de salsa de xocolata, 160 g d’aliment que surten d’una mena de tub de pasta de dents. A les 21:30 els visita Korolev, que es torna després a revisar els últims preparatius i Gagarin i Titov es posen a dormir.
12 d’abril:
Es tenen preparats 3 comunicats de premsa: un per l’èxit i dos pel fracàs de la missió. 25 minuts després del llançament se sabria si s’havia aconseguit una òrbita estable. El vol va ser automatitzat. Els controls manuals van ser bloquejats per prevenir que el pilot prengués el control de la nau. La combinació de desbloqueig era en un sobre tancat, per obrir només en cas d’emergència.
A les 6:07 (UTC, universal time coordinated) es produeix el llançament
Massa total del coet: 4.725 kg
Màxima altura sobre la Terra: 327 km.
En 108 minuts, des de l’enlairament fins a l’aterratge, va fer una única volta a la Terra, a uns 28.000 km/h. La càpsula on anava tenia uns 2 m de diàmetre. Ell va menjar una mica a bord. Es tractava de comprovar el comportament humà en absència de gravetat. Tota la operació va ser comandada des de la Terra. A la reentrada a l’atmosfera, es va presentar el problema més greu: la càpsula no es va desprendre automàticament de la nau, tal com estava previst. Però als deu minuts, la forta calor va desfer el sistema d’ancoratge i s’alliberà la càpsula amb Gagarin a dins. A 7 km d’altura, Iuri Gagarin es va desfer de la càpsula, saltant en paracaigudes sobre la província de Saratov, lluny del lloc previst inicialment. (primera caiguda)

Es va publicar que Iuri Gagarin havia dit en tornar a la Terra: “No he vist a Déu allà a dalt”. La cita es va originar quan la va dir el lider soviètic Nikita Khrushchev en el Comité Central del PCUS, dins de la campanya antireligiosa de l’estat soviètic. El 2006, el coronel Valentin Petrov, amic de Gagarin, declarà que Iuri Gagarin mai va dir aquestes paraules. En canvi sí que es cert que va dir des de la nau Vostok 1: “Pobladors del món, salvaguardem aquesta bellesa, no lo destruïm”

Després del viatge:
Va esdevenir una celebritat internacional, viatjant per diferents països d’Europa, diputat al Soviet Suprem de la Unió Soviètica, nomenat tinent coronel de la força aèria russa el 1962 i coronel el 1963.
El 3 d’octubre de 1961 havia patit un accident en el que es va fer una perforació de crani que va estar a punt de costar-li la vida. Van haver rumors de problemes en el seu matrimoni i d’addició a l’alcohol i de que, quan la seva dona el va enxampat amb una jove infermera, va saltar d’un segon pis. (segona caiguda).

Va treballar set anys a la Ciutat de les Estrelles, a Moscú, en disseny de naus espacials reutilitzables. El 1967 va ser seleccionat com astronauta de reserva per la nau Soyuz 1, en la que va morir el seu amic Vladimir Komarov quan va fallar el paracaigudes de la càpsula durant la reentrada a l’atmosfera. Gagarin havia advertit de mancances de seguretat. Aleshores se li va prohibir viatjar o participar en propers missions espacials.

El 27 de març de 1968, va morir, juntament amb l’instructor de vol Vladimir Seryogin, en un accident en un vol d’entrenament de rutina, a prop de la ciutat de Kizhach. No va sobreviure a la seva tercera caiguda. Les seves cendres van ser enterrades al murs del Kremlin a la Plaça Roja de Moscú.

Fonts d’informació:
“En el espacio nadie oye tus gritos”. Jacinto Anton. El País, 20 d’agost de 2011.
http://en.wikipedia.org/wiki/Yuri_Gagarin
http://www.astronautix.com/astros/gagarin.htm
http://www.russianarchives.com/gallery/gagarin/
http://www.nasa.gov/mission_pages/shuttle/sts1/gagarin_anniversary.html
http://alt1040.com/2010/01/resuelta-la-misteriosa-muerte-de-yuri-gagarin

Audio de la xerrada.

Emissió de Ràdio Banyoles, dins del programa d’Astrobanyoles “Sopa d’estrelles· del 9 de febrer de 2012.

Aquesta entrada ha esta publicada en astronàutica. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari