Dones astrònomes: Assumpció Català

Dones científiques
Des del començament dels Premis Nobel, el 1901, s’han fet 115 edicions en les que s’han donat 3 categories de premis de ciències de la naturalesa: física, química i medicina, per tant, 345 premis. Moltes vegades el premi en una categoria ha estat atorgat a vàries persones. En aquests 115 anys, han estat premiades 17 dones en aquestes categories de ciències. Una d’elles, Marie Curie, ha estat premiada dues vegades: el 1903, amb el Premi Nobel de Física, juntament amb el seu marit Pierre i Henri Becquerel, per la seva contribució al descobriment de la radioactivitat i el 1911, amb el Premi Nobel de Química, per el descobriment dels nous elements radi i poloni. Només 16 dones premiades entre 345 Premis Nobel, no sembla que estigui en proporció a l’aportació de les dones a la ciència en els darrers 115 anys.
(1) (2)

L’Observatori per a la Igualtat de la UAB, diu que durant el curs 2010-2011, el 38,3 per cent del personal docent i investigador universitari de Catalunya eren dones, de les quals les dones catedràtiques suposaven el 18,7 per cent. Tenint en compte que, a Catalunya, el 49,2 per cent dels títols de doctorat són obtinguts per les dones, sembla que les proporcions de dones docents, investigadores i catedràtiques, s’haurien d’acostar a aquest 49,2 per cent. Al CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas), l’organisme que aplega la investigació científica a Espanya, la situació és una mica diferent, però del mateix caire. El 2014, el personal investigador en formació estava format en un 59% per dones, però ja els següents nivells d’investigadors, les dones són al voltant del 40% i el nivell més alt, professors d’investigació, són només el 25%. Com anècdota es pot dir que, al calendari de dones astrònomes, iniciativa de la Sociedad Española de Astronomía, publicat el 2009 en castellà, català i gallec i el 2010 en anglès, no hi ha cap dona catalana ni espanyola.
(3) (4) (5)

La dona ha estat minusvalorada a l’astronomía i a la ciència en general, tot i els casos de grans científiques com Marie Curie, que s’ha citat abans. En les properes sessions parlarem de dones astrònomes i després de dones científiques en general, destacant els seus descobriments i posant de manifest la lluita que, en molts casos, van haver de mantenir per aconseguir el reconeixement de la seva feina. Començarem per una dona astrònoma que ens és molt propera.

Assumpció Català, astrònoma i matemàtica
Maria Assumpció Català i Poch (Barcelona, 1925 – 2009), va ser la primera dona a doctorar-se en matemàtiques a la universitat de Barcelona, el 1971, la primera astrònoma catalana i, amb Antonia Ferrín, una de les primeres astrònomes espanyoles.

Assumpció Català a la univ. de Barcelona. Foto Universitat de Barcelona.

Assumpció Català a la univ. de Barcelona. Foto Universitat de Barcelona.

La seva primera infantesa la va passar a Montblanch, Tarragona, però va acabar els seus estudis primaris a Barcelona. Els estudis de batxillerat els va fer, un cop acabada la Guerra Civil, a l’institut Maragall de Barcelona, que era institut femení, en un temps en que a escoles i instituts havia separació per sexes. Entre 1947 i 1952 va cursar la llicenciatura en Matemàtiques a la universitat de Barcelona i després va començar el doctorat. Al mateix temps, feia classes a la universitat de Barcelona i preparava oposicions a professora de matemàtiques d’ensenyament mitjà. Va guanyar la plaça i entre 1963 i 1975 va ser professora de matemàtiques a l’institut Infanta Isabel d’Aragó de Barcelona.

Entre 1952 i 1970 va ser professora ajudant de classes pràctiques a la facultat de ciències de la universitat de Barcelona. El 1971 va presentar la seva tesi doctoral, titulada «Contribución al estudio de la dinámica de los sistemas estelares a simetría cilíndrica» i va començar a preparar les oposicions a la plaça de professora adjunta d’Astronomia, que va guanyar el 1975. L’any 1982 va ser professora agregada, sempre a la mateixa universitat de Barcelona, on va romandre com a professora fins la seva jubilació l’any 1990, als 65 anys. En aquests anys també va impartir classes a la càtedra de Tecnologies de l’Espai de la UPC i va col·laborar amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Recerca científica
Entre els anys 1954 i 1969 va treballar en astronomia observacional, fent càlculs i rectificació d’òrbites de cometes i observació diària de taques i protuberàncies solars. Alguns d’aquests anys va tenir una beca del CSIC i altres va ser nomenada ajudant de la Secció d’Astronomia del seminari matemàtic de Barcelona, amb dependència també del CSIC.

Entre els anys 1965 i 1969 també va treballar en Història de la Ciència, en Astronomia Àrab, juntament amb el professor Joan Vernet, sobre els autors Maslama de Madrid i Alhazen, al que anomenava l’Arquimedes àrab en els seus articles.

Des de 1971 fins a principis dels anys 1980 va impartir classes a la càtedra de Tecnologies de l’Espai a la universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Els anys 1976 a 1979 va fer estades de treball a l’Institut Henri Poincaré de la universitat Paris IV i a l’Observatori de Meudon, on va treballar en dinàmica estel·lar i en l’estudi de l’estructura del núvol d’Oort de cometes. L’any 1978 gràcies a un Ajut per al Foment de la Investigació en la Universitat, va treballar en càlculs d’eclipsis, ocultacions i trànsits i dinàmica dels sistemes estel·lars i galàctics. En alguns d’aquests aspectes s’havia iniciat en la seva tesi doctoral i després els va continuar en les tesis que va dirigir. Entre els anys 1980 i 1986 va col·laborar en un projecte de l’Agència Espacial Europea (ESA) lligat al satèl·lit Hipparcos.

A la trajectòria científica de la Dra. Català, com era coneguda, són de remarcar dues etapes ben diferenciades: la primera que va de mitjans dels anys 50 a mitjans dels 70, en que treballa i investiga a la universitat com professora ajudant, és també professora d’ensenyament mitjà i va tirant endavant la seva tesi doctoral; la segona, des de mitjans dels 70 fins a la seva jubilació, l’any 1990 o més enllà, en que, acabat el doctorat i amb una plaça de professora estable, col·labora amb altres universitats, fins i tot estrangeres, treballa amb l’ESA i participa en congressos internacionals. El treball d’observació i càlculs amb el telescopi de la universitat, en una època en la que en el món es descobrien els púlsars (1967, Jocelyn Bell i Antony Hewish) ha donat pas al treball amb els mitjans de l’Observatori de Meudon, París o el satèl·lit Hipparcos de la ESA.

Assumpció Català durant la investidura como doctora honoris causa de l'astrofísica Margaret Geller a la univ. Rovira i Virgili. Foto Universitat Rovira i Virgili.

Assumpció Català durant la investidura como doctora honoris causa de l’astrofísica Margaret Geller a la univ. Rovira i Virgili. Foto Universitat Rovira i Virgili.

Assumpció Català va formar part de societats com la Unió Astronòmica Internacional (UAI), l’European Astronomical Society, la Sociedad Española de Astronomía o la Societat Catalana de Gnomònica. Durant quinze anys va ser la representant espanyola a la UAI dins de la comissió per l’ensenyament de l’astronomia. L’any 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.
(6) (7) (8)

 Audio de la xerrada

Emissió de Ràdio Banyoles, dins del programa d’Astrobanyoles
Sopa d’estrelles” del 16 de desembre de 2015.

Fonts d’informació utilitzades
(1) The Nobel Prize Internet Archive  http://www.almaz.com/nobel/women.html
(2) Fundació Nobel. Llistat de premiats. http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/lists/all/index.html
(3) Observatori per a la Igualtat de la UAB
http://www.uab.cat/web/noticies/detall-d-una-noticia-1283150433208.html?noticiaid=1345653245752
(4) Informes u documentos del CSIC. http://www.csic.es/informes-cmyc
(5) Sociedad Española de Astronomía http://www.sea-astronomia.es/drupal/?q=node/1164
(6) Galeria de científics catalans. IEC.
http://scbcientifics.iec.cat/ca/cientifics/catala-poch-assumpcio.html
(7) Gran enciclopèdia catalana  http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0516661.xml
(8) Isabel Márquez. «Fallece Maria Assumpció Català i Poch, astrónoma pionera». El País, 08.07.2009. http://sociedad.elpais.com/sociedad/2009/07/08/actualidad/1247004008_850215.html

Aquesta entrada ha esta publicada en astronomia, Científics propers, Dones astrònomes, Dones científiques. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.