Antonia Ferrín Moreiras

Antonia Ferrín i Assumpció Català, de la que vam parlar en la sessió anterior, van ser les dues primeres dones astrònomes espanyoles. Antonia Ferrín va ser la primera dona que va llegir una tesi doctoral a la facultat de matemàtiques de la universitat de Santiago de Compostela, l’any 1963. Es va iniciar a l’astronomia a l’observatori de Santiago i allà va desenvolupar també gran part de la seva carrera com astrònoma.

Observatori Astronòmic de Santiago
Dues paraules sobre com es va fundar l’observatori astronòmic de Santiago, que poden servir per il·lustrar com es feia la ciència i particularment l’astronomia a Espanya durant la primera meitat del segle XX.
Ramón María Aller, astrònom i matemàtic gallec, va ser el fundador de l’observatori, que ara porta el seu nom. Aller va néixer a Lalín el 1878, es va ordenat sacerdot a Lugo, als 20 anys i va estudiar després ciències exactes, carrera que va acabar a Madrid el 1904. Interessat per l’astronomia des de ben jove, es va decidir a començar les observacions el 1917, a la galeria de casa seva, en Lalín, amb instruments propis. El 1924 construeix un observatori amb cúpula i instal·la un telescopi refractor, de 120 mm d’apertura i 1800 mm de distància focal, dedicat a mesures d’estrelles dobles, superfícies planetàries i observacions d’ocultacions, cometes, estels fugaços, . . . Fins l’any 1939 Ramón María Aller va publicar 43 treballs en revistes científiques espanyoles i estrangeres. Acabada la Guerra Civil, comença a donar classes a la universitat de Santiago i trasllada l’observatori de Lalín a Santiago, amb el patrocini del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas). El 1943 es construeix l’Observatori Astronòmic de la universitat de Santiago i s’instal·len els instruments de Lalín, amb la promesa d’anar ampliant les instal·lacions i el material d’observació. Cal dir que les promeses d’ampliació no es van complir i que no va poder disposar mai d’un telescopi refractor de 300 mm d’apertura que va demanar reiteradament. El mateix any 1943 llegeix la seva tesi doctoral a la universitat de Madrid i es nomenat director de l’Observatori. El seu treball a l’observatori va continuar fins poc abans de la seva mort el 1966, als 88 anys.
(1) (2)

Biografia
Antonia Ferrín (Carballiño, 1914 – Santiago de Compostela, 2009) neix el 13 de maig de 1914 en una família amb quatre filles. El pare, mestre de l’escola de Carballiño, volia que les seves filles poguessin cursar estudis superiors i, per això es va traslladar amb la família a Santiago de Compostela. Va estudiar a l’institut i el 1930 va començar la carrera de química, única especialitat que oferia la facultat de ciències de Santiago. El 1934 acaba la llicenciatura en química i en els dos anys següents comença la carrera de farmàcia i la de matemàtiques. Al mateix temps treballa com ajudant interina gratuïta a la facultat de ciències i a l’institut Xelmírez i com professora de matemàtiques a un col·legi per noies òrfenes. El 1937, en plena Guerra Civil, rep una sanció per una denúncia anònima que la inhabilita per a la docència a l’institut i a la facultat. L’any 1940 aconsegueix la revisió de la sentència i torna a la docència a la facultat de ciències. En aquests anys però, no havia perdut el temps: s’havia llicenciat en farmàcia i havia estudiat magisteri. Després, entre 1943 i 1948 estudia matemàtiques, com alumna no assistencial, a la Universitat Central (avui Complutense) de Madrid. Obté la llicenciatura en matemàtiques el 1950.

Antonia Ferrín a l'Observatori de Santiago. Imatge treta de http://www.astronomia2009.es/documentos/heraldo-de-aragon.pdf

Antonia Ferrín a l’Observatori de Santiago. Imatge treta de http://www.astronomia2009.es/documentos/heraldo-de-aragon.pdf

A Madrid, treballa també un temps com professora ajudant i després adjunta del catedràtic Enrique Vidal Abascal. Vidal li presenta a Ramón María Aller, director de l’observatori astronòmic de Santiago, que la introdueix en el món de l’astronomia. El 1952 aconsegueix una ajuda del CSIC per a treballar com Ajudant al observatori astronòmic de Santiago. El 1957 és la primera professora de la Secció de Matemàtiques de la Facultat de Ciències. El 1963 presenta la tesi doctoral dirigida per el Dr. Aller, primera tesi defensada a la facultat de matemàtiques de la universitat de Santiago. El mateix any 1963 es nomenada catedràtica de matemàtiques de l’escola de magisteri «Santa María» de Madrid i es trasllada allà.

Des de 1963 fins a la seva jubilació el 1984, amb setanta anys, romandrà a Madrid. A més de la seva dedicació a l’escola de magisteri, serà també professora adjunta d’astronomia a la facultat de matemàtiques de la universitat Complutense. Els anys 1967 i 1968 va fer un intent de guanyar la càtedra d’astronomia de Santiago, que havia quedat vacant després de la mort de Ramón María Aller. Tot i haver estat deixebla d’Aller i el seu bon currículum, el tribunal la va excloure com aspirant; davant la seva reclamació, va ser admesa però finalment es va declarar deserta la càtedra. Això va portar a la inactivitat de l’observatori de Santiago durant molts anys. Després de la jubilació repartirà el seu temps entre Madrid i Santiago col·laborant en investigacions i participant d’actes acadèmics.
(3) (4) (5)

Una anècdota que explicava era que mai va poder oblidar la fred que va passar a l’observatori de Santiago durant les observacions a les nits d’hivern, sense poder abrigar-se amb uns pantalons, ja que segons deia ella mateixa, era una prenda que “no se consideraba femenina y que solamente las actrices de cine más atrevidas osaban lucir en la gran pantalla”». (5) (6)

Recerca científica
A l’observatori de Santiago va començar a treballar en els temes que li proposà Aller: mesures micromètriques d’estrelles dobles, passos d’estrelles per dues verticals i ocultacions d’estrelles per la Lluna. Durant 18 anys, entre 1945 i 1963 serà la col·laboradora més fidel, disciplinada i meticulosa d’Aller tant en els treballs d’observació com de càlcul.

El 1963 presentà la tesi doctoral, dirigida per Aller. Es titulava «Observaciones de pasos por dos verticales» i resumia els treballs d’Aller de molts anys anteriors. Els cercles verticals o simplement verticals (8) són cercles, amb centre a l’observador, que passen per el zenit i el nadir.

En astronomia de posició les dues dades més importants són la mesura de la distància angular al zenit i la determinació de l’interval de pas per un meridià. Aquestes dades serveixen de base a catàlegs i efemèrides. Per fer aquestes mesures s’utilitzen aparells com el cercle meridià (9), telescopi adaptat per a la mesura de la posició i de l’hora de pas dels estels pel meridià, que és l’instrument més senzill i universal per a determinar posicions estel·lars.

Dels diferents procediments de mesura, els més utilitzats eren els de pas per un meridià. En canvi, els passos fora del meridià estaven poc estudiats i menys encara les observacions de passos per dos verticals. Aller considerava que tenien avantatges, com no dependre tant de la refracció, respecte els mètodes amb el cercle meridià. Les observacions de passos per dos verticals es feien amb una ullera fixada a un peu i adaptada a dos verticals perpendiculars entre sí, segons un disseny del propi Aller. Aquesta va ser la dedicació d’Antonia Ferrín durant la realització de la tesi doctoral i el seu principal treball d’investigació.

A part de la tesi, Ferrín va viure els primers passos de la facultat de matemàtiques de Santiago, com els primers col·loquis internacionals de geometria diferencial realitzats en Espanya, l’abril de 1963, en els que ella era la única professora participant.
(3) (4) (7)

 Audio de la xerrada

Emissió de Ràdio Banyoles, dins del programa d’Astrobanyoles
Sopa d’estrelles” del 20 de gener de 2016.

Fonts d’informació utilitzades
(1) Iván Fernández Pérez. «El Observatorio Astronómico de la Universidad de Santiago de Compostela». 2013.  http://horagar.es/Astronomia/Observatorio%20Astronomico/Observatorio.pdf
(2) José Ángel Docobo Durántez. «Observatorio Astronómico Ramón María Aller». Universidade de Santiago de Compostela. http://www.usc.es/astro/allercast.htm
(3) Matilde Ríos Fachal. «Antonia Ferrín Moreiras, A contadora d’estrelas». Consello da Cultura Galega. http://culturagalega.gal/album/detalle.php?id=220
(4) Josefina F. Ling. «Esbozo biográfico de Antonia Ferrín Moreiras». 4.11.2008.
http://www.usc.es/mate50/documentos/50Anos_Semblanza_Ferrin_Ling.pdf
(5) http://www.farodevigo.es/sociedad-cultura/2013/01/20/medio-siglo-primera-astronoma-gallega/743860.html
(6) http://sociedad.elpais.com/sociedad/2009/08/10/actualidad/1249855211_850215.html
(7) Dous matemáticos galegos. Consellería de Educación Universitaria. Dirección
Xeral de Política Lingüística e Cefocop de Lugo.   http://cienciaengalego.org/allvidal.PDF
(8)  https://es.wikipedia.org/wiki/Coordenadas_horizontales
(9) Cercle meridià. Enciclopèdia catalana.  http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0225291.xml

Aquesta entrada ha esta publicada en astronomia, Científics propers, Dones astrònomes, Dones científiques. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.