La primera dona a l’espai:Valentina Tereshkova

Nascuda el 6 de març de 1937 a Máslennikovo, regió de Yaroslavl, Rússia (250 km al NE de Moscú). El seu pare, el sargent Vladimir Tereshkov va morir en acció a la guerra entre Rússia i Finlàndia del 1939-1940. Treballà a una fàbrica de neumàtics, practicà paracaigudisme (important perquè el sistema d’aterratge de les naus Vostok implicava que l’astronauta acabés de baixar en paracaigudes), estudià enginyeria, va ser Secretària local del Komsomol (Joventuts Comunistes) i el 1962, un any després de la sortida a l’espai de Yuri Gagarin, va ser seleccionada juntament amb altres 4 candidates, per ser astronauta.

Nikolai Kamanin, cap dels astronautes, just després del vol de Gagarin, va convèncer a Sergei Korolev, cap del projecte astronàutic rus, de que era un deure patriòtic guanyar també els americans en posar una dona a l’espai. Ell i Titov (el substitut de Gagarin en cas de que aquest fallés) van visitar EE. UU. al maig de 1962 i, parlant amb John Glenn, fent una barbacoa a casa seva, van saber que 13 dones es preparaven per sortir a l’espai a finals de 1962, dins el projecte Mercury, cosa que finalment no va ser veritat. Així que l’octubre de 1961 van reclutar 50 nous astronautes, dels quals 5 eren dones.

El programa d’entrenament de les 5 dones, igual que el dels altres astronautes incloïa vols sense gravetat, salts en paracaigudes, tests d’aïllament i de força centrífuga.

L’Agost de 1962 els russos van posar dos homes a l’espai, en dues missions simultànies, Vostok 3 i Vostok 4. Davant de la possibilitat de que els americans posessin una dona a l’espai a finals del 1962, els russos tenien la idea de fer volar dues dones en un vol molt més ambiciós. Una d’elles sortiria fora de la nau, a l’espai. En aquest cas les dues millors candidates per la seva vàlua eren Ponomariova i Solovyova. Ponomariova seria la comandant de la nau per les seves superiors qualitats i Solovyova la que sortiria a l’espai, pel seu coratge i força. Davant de la complexitat d’aquest plan va ser finalment descartat. El 21 de març de 1963, el Presidium del Partit Comunista va aprovar fer volar simultàniament el Vostok 5 amb un astronauta masculí, Bykovsky, que s’enlairaria dos dies abans, i el Vostok 6, que portaria la primera dona i que faria un vol més curt.
Valentina Tereshkova el 1964. Imatge Wikimedia Commons.

Tereshkova va ser seleccionada per ser la primera dona en sortir a l’espai  per la seva major “puresa de sentiment comunista”, a pesar de les seves pitjors habilitats com a pilot o en coneixements d’enginyeria espacial. La segona classificada, Valentina Ponomariova, tenia millors qualificacions professionals però era “políticament incorrecta”, afirmava que una dona que fumava no deixava de ser decent. Davant de la pregunta de “què volien de la vida”:
Ponomariova: Tot el que la vida pot oferir.
Tereshkova: Vull donar suport total al Komsomol i al Partit Comunista
Així que quedava clar qui era la guanyadora a la cursa patriòtica per ser la primera dona a l’espai.

El 16 de juny de 1963, als 26 anys, va ser la primera dona i el primer civil en viatjar a l’espai, a bord del Vostok 6. Al matí, es va dirigir al lloc de llençament juntament amb Solovyova, la seva substituta en cas de problemes.
Va completar 48 voltes a la Terra en quasi 3 dies (més temps que el de tots els astronautes americans junts). Es va provar el comportament de la dona a l’espai: es tractava de veure si tenien la mateixa resistència física i psicològica dels homes. L’anterior nau de la sèrie, Vostok 5, amb l’astronauta Valery Bikovsky a bord, va ser llançada 2 dies abans i va tornar 3 hores després. Durant el vol, les dues naus es van aproximar una a l’altra fins a uns 5 km de distància i van establir comunicació per ràdio.
No tot van ser alegries durant el vol, segons es va saber posteriorment. Els detalls es van discutir entre els responsables de l’operació però no van ser fets públics fins a la caiguda de la Unió Soviètica. Tereshkova no va parlar dels problemes del seu vol fins a 2007:
– el menjar no va ser del tot adequat, el pa estava massa sec i al final de les 70 hores del vol estava afamada
– va patir nàusees durant gran part del vol, degut a que patia vertigen, que havia ocultat, i rampes per la falta de moviment.
– quan anava a tocar terra, va veure amb horror que es dirigia cap a un gran llac i no se sentia amb forces per posar-se a nedar; finalment una ràfega de vent la va empènyer cap a la costa, amb el que només quan va aterrar amb el paracaigudes es va donar un cop al nas, que van haver de dissimular amb maquillatge en la seva aparició pública

Es va dir que Korolev no li havia permés agafar el control manual com estava previst degut a la seva inestabilidad psicológica durant el vol, que va patir aclaparadores emocions, cansament i una reduïda capacitat de treball. Kamanin no estava d’acord i no va permetre que es difongués això. Ell pensava que s’exageraven les dificultats que havia tingut, que tenia feina a fer a la càpsula per un dia i que quan es va decidir allargar el vol a un segon dia i després a un tercer, realment no tenia res a fer.
La versió de Tereshkova va explicar (2007) és que el sistema automàtic d’orientació de la càpsula estava malament configurat. Es va adonar que la direcció de l’òrbita estava desviada 90º respecte la direcció prevista, amb el que anava cap a una òrbita molt més elevada. Això la portava a una mort segura al retornar a l’atmosfera. El va notificar a terra immediatament i des d’allà van fer les comprovacions i, durant el segon dia van corregir la trajectòria de la càpsula. Això podria haver estat la causa del retard en retornar a la Terra.

Cap de les altres cosmonautes seleccionades (el grup va ser dissolt el 1969) va sortir a l’espai i, fins 19 anys més tard, una altra dona,  Svetlana Savítskaya, no va viatjar a l’espai.
Després de la seva missió espacial es va casar amb un altre cosmonauta (Adrián Nikoláyev, del que es va divorciar el 1982, per tornar a casar-se) va estudiar enginyeria espacial (graduada en 1969 i doctorada en 1977). Va ser membre del Soviet Suprem, del Presidium i del Comité Central del PCUS. El 1997 es va retirar de la força aèria i del cos de cosmonautes.

La seva missió va ser més un acte de propaganda, en plena guerra freda, per ressaltar la tecnologia de la URSS i l’heroisme de la dona soviètica. El seu perfil s’avenia perfectament a aquest objectiu. Filla d’un heroi de guerra, el seu pare, el sargent Vladimir Thereskov, va morir en acció de guerra a Finlàndia durant la 2a Guerra Mundial. Ella va ser Secretària local del Komsomol (Juventuts Comunistes) amb 24 anys.

Els americans van llançar la primera dona a l’espai, Sally Ride en 1983.

Després del seu vol, va estudiar a l’Acadèmia de les Forces Aèries Zhukovski i es va graduar com a enginyera cosmonauta el 1969. Aquell mateix any, el grup de cosmonautes femení es va dissoldre. El 1977 va rebre el doctorat en enginyeria. Degut a la seva prominència, va ser escollida per diversos càrrecs polítics: del 1966 al 1974 al Presidium del Soviet Suprem, del 1969 al 1991 va estar al Comitè Central del Partit Comunista. El 1997 es va retirar de les forces aèries i del cos de cosmonautes per ordre presidencial.
El 3 de novembre de 1963 es va casar amb el també cosmonauta Andrian Nikolaiev (1929-2004) amb qui van tenir la seva única filla, Elena, el 1964. Es va divorciar del seu primer marit el 1982, tot i que el matrimoni ja s’havia degradat des de molt temps abans. El seu segon marit, el Dr. Xapoixnikov, va morir el 1999.
Valentina Tereixkova va ser nomenada Heroïna de la Unió Soviètica, la màxima condecoració concedida per la URSS. També va ser condecorada amb l’Ordre de Lenin, l’Orde de la Revolució d’Octubre, l’Orde de la Bandera Roja del Treball, diverses medalles i diverses condecoracions estrangeres (com l’Orde de Karl Marx de l’Alemanya Oriental). També ostenta el títol d’Heroïna del Treball Socialista de Txecoslovàquia, Heroïna del Treball de Vietnam i Heroïna de Mongòlia. El cràter Tereixkova del revers de la Lluna porta el seu nom en honor seu.

Fonts d’informació:
http://www.laflecha.net/perfiles/ciencia/valentina-tereshkova
http://www.astronautix.com/astros/terhkova.htm
http://space.about.com/od/cosmonautbiographies/a/tereshkovabio_2.htm

Audio de la xerrada.

Emissió de Ràdio Banyoles, dins del programa d’Astrobanyoles “Sopa d’estrelles· de l’1 de març de 2012.

Aquesta entrada ha esta publicada en astronàutica. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari