Carme Jordi i Nebot

Carme Jordi i Nebot, astrònoma de la universitat de Barcelona. Ha participat en el projecte Hipparcos i ara participa en el projecte Gaia, ambdós de l’Agència Espacial Europea (ESA).

Biografia
Carme Jordi neix a Barcelona el 1958. Estudia el batxillerat a l’institut Infanta Isabel de Barcelona. Fa la carrera de física a la universitat de Barcelona (UB), compaginant els seus estudis amb el treball com informàtica en diferents empreses. Acaba la llicenciatura el 1981 i el doctorat el 1985 a la mateixa universitat. Des de l’any 1991 és professora titular del departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB. És membre de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICC-UB) i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). L’any 2014 l’ajuntament de Barcelona va atorgar el premi Ciutat de Barcelona de Ciències Experimentals i Tecnologia a l’equip de científics del projecte Gaia de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB-IEEC) de la universitat de Barcelona. Carme Jordi va recollir el premi, juntament amb Jordi Torra, membre del mateix equip. Li agrada participar en activitats de divulgació científica per estudiants de primària i secundària i per gent gran.
(1) (2) (3) (6)

Carme Jordi. Fotografia de Carles Canals (2)

Carme Jordi. Fotografia de Carles Canals (2)

Carrera científica
Ha estudiat associacions estel·lars i cúmuls oberts, paràmetres físics d’estrelles com lluminositat, temperatura, gravetat, masses i radis. Ha estudiat les estrelles binàries eclipsants (les que s’oculten o eclipsen una a l’altra, vistes des de la Terra) com eina per a la comprovació de models estel·lars. És coautora de la primera determinació directa de la distància a Andròmeda a partir d’estrelles binàries eclipsants. Ha participat a la missió Hipparcos i participa actualment en el projecte Gaia de l’Agència Espacial Europea, formant part des de 2002 de l’equip científic que assessora i orienta en el disseny i la realització de la missió i l’anàlisi de dades.
(4) (5)

Distància a Andròmeda
Carme Jordi va participar, com codirectora de tesi, en la primera determinació directa de la distància a Andròmeda, utilitzant estrelles binàries eclipsants (EBs, sigles en anglès). Les EBs permeten una determinació directa perquè les seves propietats físiques es poden mesurar sense un calibratge previ.
Es van fer dos sèries d’observacions: fotomètriques i espectrofotomètriques. Es va obtenir la fotometria de 400 EBs i 400 cefeides (tipus d’estrelles variables, polsants, en les que la lluminositat és proporcional al període de pulsació). De les 24 EBs més brillants, es van seleccionar 5 per obtenir l’espectre i, d’aquestes, 2 a partir de les quals es va obtenir la distància directa. El resultat va ser de 744+-33 kpc (kiloparsec, unitat de distància estel·lar). Es va realitzar també la determinació de la distància per el procediment de les cefeides, obtenint un resultat perfectament compatible amb l’anterior.

La importància d’aquesta determinació rau en que, fins ara, l’escala cosmològica de distàncies estava basada en la distància al Núvol Gran de Magalhaes. La profunditat d’aquest Núvol fa que les mesures tinguin una dispersió considerable. La determinació directa de la distància a Andròmeda pot convertir aquesta galàxia en el principal punt de referència per a mesures de distàncies extragalàctiques.
(7)

La missió Hipparcos
Llançada l’any 1989 per l’ESA, Hipparcos va ser el primer satèl·lit en cartografiar les posicions de 118.000 estrelles en un primer catàleg i després, d’unes 2 milions d’estrelles en el nou catàleg anomenat Tycho. Entre d’altres resultats, Hipparcos va permetre
– predir la col·lisió del cometa Shoemaker-Levy contra Júpiter, que es va produir entre el 16 i el 22 de juliol de 1994,
– descobrir que la galàxia es va empassar un gran grup d’estrelles, fa alguns milers de milions d’anys,
– i també ja ajudar els astrònoms a afinar l’edat de l’univers.
(8)

La missió Gaia
La sonda Gaia va ser llançada per l’ESA el 19 de desembre de 2013 des de Kourou, a la Guayana francesa. La missió Gaia és successora de la missió Hipparcos. Durant 5 anys obtindrà dades de mil milions d’estrelles de la Via Làctia, l’1% del total de la galàxia, fins a la magnitud 20. Gaia mesura la posició i velocitat de les estrelles amb una precisió 200 vegades superior a Hipparcos. Les variacions a la posició i velocitat es registren en mesures d’angles molt petits. Si Hipparcos podia mesurar l’equivalent a l’alçada d’un astronauta a la Lluna, Gaia pot mesurar l’ungla del seu polze. Les dades seran enviades a la Terra cada dia durant unes 8 hores al dia, processades i posades a lliure disposició dels astrònoms. El primer esborrany de mapa de l’univers en tres dimensions, el més complert que s’hagi tingut mai, s’espera per començament de 2017, diu Carme Jordi (10).

Seqüència d'imatges que mostren: la supernova dins de la seva galàxia registrada per Gaia el 10.09.2014; una imatge de l'estrella origen de la supernova de menor resolució; la imatge resultat de sostreure la segona de la primera, que mostra clarament la supernova

Seqüència d’imatges que mostren: la supernova dins de la seva galàxia registrada per Gaia el 10.09.2014; una imatge de l’estrella origen de la supernova de menor resolució; la imatge resultat de sostreure la segona de la primera, que mostra clarament la supernova

Gaia està situada a 1,5 milions de km de la Terra, al punt de Lagrange L2, un dels punts estacionaris del sistema Sol-Terra, que li permet observar enterament l’esfera celeste al llarg d’un any. Gaia detectarà i mesurarà molt acuradament el moviment de cada estrella en la seva òrbita al voltant del centre de la galàxia un cop a l’any, durant cinc anys. Això permetrà calcular la velocitat de l’estrella a l’època de la seva formació, dada que serà crucial per l’estudi de la formació de la galàxia.

Però Gaia no mesurarà només aquestes dades, sinó que l’Equip d’Alerta Científica (Science Alert Team) pretén descobrir tots els esdeveniments que caiguin dins del seu camp de visió. Per exemple, el 10 de setembre de 2014 va registrar la primera supernova, Gaia14aaa, dins d’una galàxia situada a 500 milions d’anys llum. Una supernova és un esdeveniment que pot tenir lloc un parell de vegades en un segle en una galàxia mitjana, però quan s’està observant tot el cel en un any, es pot esperar veure’n moltes més. Fins juny de 2015, Gaia havia emès 274 alertes de supernoves. Un altre centre d’interès de Gaia és el descobriment de nous asteroides que fins ara hagin passat desapercebuts per els telescopis terrestres.
(8) (9) (10)

Fonts d’informació utilitzades
(1) Pàgines personals. http://www.am.ub.edu/~carme/
http://www.am.ub.edu/~carme/carmetot.html
(2) http://16cientifiquescatalanes.blogspot.com.es/2010/02/carme-jordi-i-nebot.html
(3) El grup Gaia de la UB, guardonat amb elpremi Barcelona 2013. Universitat de Barcelona. http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2014/02/006.html
(4) The Gaia Science Team.  http://www.cosmos.esa.int/web/gaia/gaia-science-team
(5) Conferència de Carme Jordi Nebot. «La missió Gaia». 20.20.2011. Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallés.    http://astronomia.cat/planes/111020conferencia-carme-jordi-nebot.htm
(6) Mujeres en las estrellas VII. Canal UNED. 08.01.2010.
https://canal.uned.es/mmobj/index/id/12053
(7) F. Vilardell, I.Ribas, C. Jordi, E. L. Fitzpatrick, and E.F.Guinan. The distance to the Andromeda galaxy from eclipsing binaries. Astronomy and Astrophysics, 509, A70 (2010)
http://www.aanda.org/articles/aa/pdf/2010/01/aa13299-09.pdf
Resum en castellà:
http://www.sea-astronomia.es/drupal/sites/default/files/archivos/tesis/Vilardell_resumen.pdf
(8) La missió Gaia. ESA.  http://sci.esa.int/gaia/
(9) http://sci.esa.int/gaia/54630-gaia-discovers-its-first-supernova/
(10) Nuño Dominguez. «Gaia alerta de asteroides desconocidos» El País. 30.06.2015.
http://elpais.com/elpais/2015/06/25/ciencia/1435230474_414196.html

Aquesta entrada ha esta publicada en Científics propers, Dones astrònomes, Dones científiques. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.