Nuria Huélamo Bautista

Nuria Huélamo Bautista, astrònoma del Centro de Astrobiología (INTA-CSIC) de Torrejón de Ardoz, Madrid, seleccionada el 2015 per la Fundació del BBVA per una de les 7 ajudes per ciència bàsica, ha treballat sobre evolució d’estrelles joves, formació de planetes i nanes marrons.

Carrera científica
Nascuda el 1972 a Madrid. Entre 1999 i 2002 va fer la tesi doctoral a l’Institut Max Planck de Física Extraterrestre, a Garching, Alemanya, estudiant l’activitat magnètica i la rotació d’estrelles joves. Durant el treball de tesi, va tenir ocasió de treballar amb la tècnica d’òptica adaptativa (3), que permet millorar les característiques dels sistemes òptics eliminant distorsions de la imatge provocades per l’atmosfera.

Òptica adaptativa: un mirall deformable permet corregir una ona deformada. By User:Rnt20 [CC BY-SA 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0)], via Wikimedia Commons

Òptica adaptativa: un mirall deformable permet corregir una ona deformada.
By User:Rnt20 [CC BY-SA 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0)], via Wikimedia Commons

Interessada per aquesta tècnica, va demanar i obtenir una beca de 3 anys per l’Observatori Europeu Austral (ESO Fellowship Programme) i el novembre de 2002 es va traslladar a Paranal, Xile, on es troba el gran telescopi VLT (Very Large Telescopi) del que es parla en el paràgraf següent. Allà va tenir ocasió de treballar amb l’instrument NACO que utilitza l’òptica adaptativa per a obtenir imatges nítides com les que s’obtenen als telescopis situats a l’espai. Amb aquesta tècnica va estudiar estrelles joves i estrelles en formació.

Actualment és investigadora associada al Centro de Astrobiología – INTA – CSIC de Torrejón de Ardoz, Madrid, associat al NASA Astrobiology Institute. Nuria Huélamo ha obtingut la única ajuda per astronomia de les 7 que la Fundació BBVA ha donat per ciència bàsica el 2015. Es dedicarà a estudiar les nanes marrons utilitzant les dades del telescopi ALMA (9).
(1) (2) (4)

VLT (Very Large Telescope)
El VLT és l’instrument òptic més avançat del món. Situat a Cerro Paranal, Xile, a 2.600 m d’altitud, opera en la banda visible i infraroja, des de l’ultraviolat profund fins l’infraroig mitjà. Està format per quatre telescopis individuals cadascun d’ells amb un mirall de 8,2 m de diàmetre, que poden treballar conjuntament per obtenir una major resolució angular. La precisió del conjunt pot distingir els dos fars d’un vehicle a una distància com la que hi ha de la Terra a la Lluna. També té quatre telescopis auxiliars mòbils, d’ 1,8 m diàmetre. Els objectius d’observació del VLT inclouen galàxies llunyanes, formació d’estrelles, exoplanetes i sistemes protoplanetaris.
(5)

Very Large Telescope, Paranal, Xile. Imatge de l'Observatory Europeu Austral (ESO)

Very Large Telescope, Paranal, Xile. Imatge de l’Observatory Europeu Austral (ESO)

La vida secreta de les estrelles adolescents
La lluminositat i la temperatura de les estrelles estan relacionades. Les de més alta temperatura tenen una lluminositat entre blanca i blava i les de més baixa temperatura entre vermella i taronja. En un diagrama de lluminositat i temperatura, la zona en la que estan la majoria d’estrelles s’anomena «seqüència principal» i correspon a l’etapa en la que consumeixen hidrogen mitjançant la reacció de fusió nuclear.

«La vida secreta de les estrelles adolescents», treball de tesi doctoral de Nuria Huélamo, va estudiar l’activitat magnètica d’un tipus d’estrelles (Post-T Tauri) que no havia estat fins aleshores massa estudiat. Són estrelles joves que es troben en un punt de la seva evolució just anterior al seu pas a la seqüència principal. Presenten activitat magnètica i emissions de raigs X molt intenses. L’estudi de la relació entre l’activitat magnètica i la rotació en aquestes estrelles posa de manifest que l’activitat augmenta quan la rotació és més ràpida. Tenen períodes de rotació entre 3 i 8 dies i, comparant amb els models teòrics, es conclou que hi ha diferents temps de desacoblament magnètic entre les estrelles i el seu disc protoplanetari, que van d’1 a 20 milions d’anys. Com aquests temps estan directament relacionats amb la vida mitjana dels discos protoplanetaris, són una bona estimació dels temps de dissipació dels discos. Aquests resultats representen un pas endavant en el coneixement dels discos que es formen al voltant de les estrelles en formació, que poden donar lloc després als sistemes planetaris.
(6)

Formació d’un planeta en acció?
Aquest és el títol amb el que el comunicat de 24 de febrer de 2011, explicava les observacions de l’estrella T-Cha de la constel·lació del Camaleó de l’hemisferi sud, situada a 330 anys-llum de la Terra. T-Cha és una estrella comparable amb el nostre Sol, però molt més jove, d’uns 7 milions d’anys, encara envoltada per un disc de gas i pols, on se suposa que es formaran els planetes. Aquest disc però presenta la particularitat que té un forat o zona neta de pols o gasos, el que podria ser un signe de que allà s’està formant un planeta o una altra estrella, una nana marró.

Impressió artística del disc al voltant de l'estrella T-Cha. Imatge ESO (7)

Impressió artística del disc al voltant de l’estrella T-Cha. Imatge ESO (7)

Utilitzant tot el poder de resolució del telescopi VLT, combinant la llum dels quatre telescopis de 8,2 m, un equip d’astrònoms entre els que es trobava Nuria Huelamo, va observar al voltant de T-Cha un anell prim de pols a tan sols 20 milions de km de l’estrella. Més enllà d’aquest anell van trobar una zona sense pols i després un anell extern que començava a 1.100 milions de km de l’estrella i s’estenia cap a l’exterior.

Nuria Huélamo explica (6) que la presència d’aquesta zona buida entre els dos anells  podia ser evidència de que un company de l’estrella estava obrint un forat en el disc protoplanetari. Trobar un company tan a prop d’una estrella brillant és molt difícil i va ser necessari utilitzar la tècnica d’òptica adaptativa amb l’instrument NACO del VLT. En aquest cas van utilitzar només un dels telescopis, la unitat 4 que, combinada amb NACO, permet detectar objectes febles que es troben molt a prop d’altres brillants. Després de l’anàlisi de les dades van concloure, en un article de Nuria Huélamo com a primera signant, que hi ha un objecte ubicat dins del forat del disc, a uns 1000 milions de km de l’estrella (una mica més lluny que Júpiter del Sol) i a prop de l’extrem exterior del forat. Era la primera vegada que es detectava un objecte més petit que una estrella dins del disc que envolta a una estrella jove. Se suposa que no pot ser una estrella normal, però podria ser una nana marró envoltada de pols o un planeta que s’està acabant de formar.

En un nou article publicat el gener de 2015 (8), Nuria Huélamo detalla les darreres observacions del disc de T-Cha, fetes amb el nou telescopi ALMA (9), que confirmen les observacions anteriors. La possible formació d’un planeta en el disc de l’estrella, l’anell interior de pols i l’anell exterior de gas, més gran i més difús. També dona noves dades, com que la major part de la massa del disc està continguda en un radi de menys de 50 unitats astronòmiques (= 7.500 milions de km) i que la massa de l’estrella és 1,5 vegades la del Sol.
(7) (8) (9) (10) (11)

 Audio de la xerrada

Emissió de Ràdio Banyoles, dins del programa d’Astrobanyoles
“Sopa d’estrelles” del 6 d’abril de 2016.

Fonts d’informació utilitzades
(1) Fundación BBVA. Nota de premsa del 29.07.2015.
http://www.fbbva.es/TLFU/tlfu/esp/comunica/notas/fichanota/index.jsp?codigo=1515
(2) ESO Fellow Nuria Huélamo
http://www.eso.org/public/archives/brochures/pdf/brochure_0016.pdf
(3) Òptica adaptativa    https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%92ptica_adaptativa
(4) Resum de la tesi doctoral
http://www.cibernetia.com/tesis_es/ASTRONOMIA_Y_ASTROFISICA/COSMOLOGIA_Y_COSMOGONIA/FUENTES_DE_RAYOS_X/1
(5) Very Large Telescope VLT, Paranal, Xile.  http://www.eso.org/public/teles-instr/paranal/
(6) Eppur si muove. Entrevista a Nuria Huelamo
https://perosimuove.wordpress.com/2013/05/06/aa-un-candidato-a-companero-en-el-agujero-del-disco-de-transicion-de-t-chamaeleontis/
(7) ¿Formación planetaria en acción? Observatori europeu austral (ESO). 24 de febrer de 2011.  http://www.eso.org/public/spain/news/eso1106/
(8) Nuria Huelamo i altres. «A companion candidate in the gap of the T Cha transitional disk». Astronomy & Astrophysics. February 2, 2011.
https://www.eso.org/public/archives/releases/sciencepapers/eso1106/eso1106b.pdf
(9) N. Huélamo i altres, «High resolution observations of the outer disk around T Cha: the view from ALMA» Astronomy & Astrophysics 575, L5 (2015).  http://arxiv.org/abs/1501.06483
(10) Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA)    http://www.almaobservatory.org/

Aquesta entrada ha esta publicada en Científics propers, cosmologia, Dones astrònomes, Dones científiques. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.