Presentació curs 2013-2014

Aquest curs parlaré de descobriments de científics propers, començant pels catalans històrics en un sentit ampli i anant avançant en el temps. Tindré en compte científics que hagin tingut influència, encara que no siguin catalans, com Santiago Ramón y Cajal i Severo Ochoa. La selecció no pretendrà ser exhaustiva, sinó que buscarà presentar aquells descobriments que siguin més adients per ser presentats per la ràdio.

Ramon Llull (Mallorca, c. 1232 – 1315) filòsof amb pensament científic. Primer autor literari rellevant en català i primer autor medieval en utilitzar una llengua romànica, català, per a transmetre coneixements. Va construir una màquina lògica amb la que pretenia convèncer als infidels per que creguessin en Deu. Es podia aplicar a la ciència, en una mena de precursora de la intel·ligència artificial. El 1304 va parlar fins i tot de la gravetat.

Arnau de Vilanova (ca. 1238 – Génova, 1311), metge, teòleg, astròleg, alquimista,…
Va introduir el galenisme a Europa, en contra de la corrent que es basava en el pensament escolàstic.

Aquests seran els protagonistes de les dues primeres xerrades. Altres, encara que no necessàriament en aquest ordre seran:

Jeroni Munyós (València, c. 1515 – Salamanca, 1591), astrònom que observà l’anomenat cometa del 1572 , actualment identificat com a Supernova de Tycho Brahe.

Antoni de Martí i Franquès, (Altafulla, 1750 – Tarragona, 1832), químic, que va fer la determinació de l’oxigen present a l’aire, basant-se en els treballs de Lavoisier.

François Aragó (Estagell, Rosselló, 1786 – 1853), físic, va intentar mesurar la velocitat de la llum.

Monturiol i Estarriol, Narcís, (Figueres 1819, Sant Martí de Provençals,1885), inventor i polític.
El 1859 va provar el seu primer submarí, Ictíneo (vaixell-peix), al port de Barcelona. El 1864 va provar el segon, Ictíneo II.

Comas i Solà, Josep, Barcelona 1868-1937, astrònom que descobrí 11 asteroides i 2 cometes.

Oró i Florensa, Joan, Lleida 1923 – Barcelona 2004, bioquímic

Ballester Boix, Manuel, Barcelona 1919 – 2005, químic

*********************************************************
Nota de 12 de juny de 2014:
Finalment, els noms que han aparegut en aquests “científics propers” han estat:
Ramon Llull
Arnau de Vilanova
Miguel Servet
Jeroni Munyós
Antoni de Martí i Franquès
Francesc Salvà Campillo
François Aragó
Narcís Monturiol
Jaume Ferran
Santiago Ramón y Cajal
Josep Comas i Solà
Josep Trueta i Raspall
Ramon Margalef López
Manuel Ballester Boix
Jordi Sabater Pi
Joan Oró i Florensa
*********************************************************

Però avui, per parlar d’un descobriment important, parlaré del procediment de la farga catalana, també conegut com catalan process o catalan forge.
La farga tenia tres elements clau:catalan_forge
– el forn, on es produeix la reducció del mineral de ferro amb carbó, obtenint-se una mescla de ferro metall i escòria,
– la trompa d’aire, consistent en un dipòsit situat a uns 3 m d’altura del que baixava un corrent d’aigua mesclada amb aire fins a la caixa dels vents; d’aquí l’aire es dirigia cap el forn per avivar la reacció del mineral amb el carbó
– el martinet, mogut per la força de l’aigua, que servia per a separar l’escòria del metall i donar forma a aquest.
Les primeres notícies sobre les fargues gironines daten del segle XV. Aquest procediment d’obtenció del ferro va ser utilitzat i conegut a tota Europa i Estats Units amb aquest nom durant el segle XVIII i fins a la meitat del XIX.

Fonts d’informació utilitzades:

Jordi Mascarella i Rovira. La farga. Quaderns de la Revista de Girona. 1993.
Pere Molera, Consol Barrueco. El llibre de la farga. R. Dalmau. 1983.

Imatge de Wikimedia Commons.

Audio de la xerrada

Emissió de Ràdio Banyoles, dins del programa d’Astrobanyoles
“Sopa d’estrelles” del 3 d’octubre de 2013.

 

Banyoles, 3 de octubre 2013.

José Luis Diez Baldero.

Deixa un comentari