Copèrnic publicà el 1573, just abans de la seva mort, “De Revolutionibus”, l’obra en la que posava de manifest que, per explicar el moviment dels planetes d’una manera més satisfactòria, el Sol havia de ser el centre del sistema, de l’univers d’aleshores. Tycho Brahe, va refer les observacions del moviment dels planetes i, tot i reconeixent que aquests giren al voltant del Sol, continuà opinant que el Sol gira al voltant de la Terra, que és el centre de l’univers.
Galileu Galilei. Imatge de Wikipedia Commons.
(1) Galileo Galilei, (Pisa, 1564 Arcetri a prop de Florencia, 1642), astrònom, matemàtic, filòsof, és considerat el pare de la ciència moderna. Convençut de que el llibre de la natura està escrit en llenguatge matemàtic, va utilitzar l’experimentació com a eina per descobrir les lleis físiques, desenvolupant el que ara es coneix com “mètode científic”. Ara no ens interessa però la seva contribució a l’estudi del moviment dels cossos ni la disputa amb la Inquisició que li va suposar la reclusió en els últims anys de la seva vida. Ens fixarem només en el descobriment dels satèl·lits de Júpiter.
La primavera de 1609 va sentir parlar de que a Holanda han inventat un aparell que serveix per veure el cossos de lluny. De seguida es va posar a construir els seus propis telescopis, presentant al Senat de Venècia un de 8 augments. Per això li van donar una plaça vitalícia a la universitat i li van doblar el sou, sent un dels professors millor pagats de la universitat de Padua. Amb un nou model de 20 augments observà les fases i la superfície de la Lluna, constatant la presència de cràters.
(2) El 7 de gener de 1610, Galileu descobreix tres “estrelles” voltant a Júpiter i en les nits següents la quarta, els satèl·lits de Júpiter. Galileu els anomena “astres medíceos I, II, III, IV” en honor de Cosme II de Médicis, Gran Duc de Toscana. També va trobar que el telescopi el permetia veure moltes més estrelles de les que es veien a ull nu.
El 4 de març de 1610 publicà els seus descobriment en el petit tractat “Sidereus Nuncius” que vol dir, “el missatger dels astres”.
(3) Galileu no va ser ni l’inventor del telescopi, ni el primer que el va utilitzar per observar el cel. Però la seva interpretació del què va veure va canviar el punt de vista de la gent en dos aspectes:
– Observant les estrelles de la Via Làctia va comprendre que les estrelles fixes no es troben en una cúpula, sinó que s’estenen per la profunditat de l’espai.
– Veient els satèl·lits de Júpiter voltant el planeta, va comprendre que la Terra no era l’únic centre de moviment de l’univers i el va interpretar com un argument a favor de la teoria heliocèntrica de Copèrnic. Tot i que aquesta interpretació va prosperar, també es podia fer la interpretació contrària, a favor de la teoria de Tycho Brahe, tal com va fer Simon Marius.
(4)(5)
L’autoria del descobriment dels satèl·lits de Júpiter per Galileu va ser disputada per Simon Marius, (Gunzenhausen, a prop de Nuremberg, 1573, 1624), astrònom alemany, que va estudiar amb Tycho Brahe, que el 1614 publicà “Mundus Iovialis”, obra en la que descrivia els satèl·lits de Júpiter i els anomenava, a instàncies de Johannes Kepler, amb els noms coneguts actualment: Io, Europa, Ganímedes i Cal·listo, tots ells personatges mitològics dels que Júpiter o Zeus, el seu nom en grec, havia estat enamorat.
– Io, era una nimfa, divinitat de la natura, a qui Zeus transformà en una vedella quan el va descobrir amb ella Hera, esposa de Zeus.
– Europa, princesa de Fenícia a la que Zeus, transformat en un brau blanc, va raptar i la va portar a l’illa de Creta.
– Ganimedes, jove de la família real de Dardània. Zeus el va portar a l’Olimp com el seu company jove i servidor del nèctar, la beguda dels déus. És el satèl·lit més gran, de Júpiter i de tot el sistema solar.
– Cal·listo, caçadora del seguici d’Artemisa, deesa de la caça. Zeus la va seduir i li va fer un fill. Artemisa la va expulsar del seguici. Cal·listo va ser transformada en osa, per Zeus o per Artemisa, segons els autors i finalment Zeus li va donar la immortalitat, transformar-la en la constel·lació de la Osa Major.
Simon Marius. Imatge de Wikipedia Commons.
Marius disputà el descobriment a Galileu, afirmant que els havia descobert dies abans que ho fes l’astrònom italià. Aquest, per la seva part el va acusar de plagi i això va provocar que fossin enemics la resta de les seves vides.
Actualment es considera possible que descobrís els satèl·lits independentment de Galileu, però almenys alguns dies després que ell.
Del descobriment dels satèl·lits de Júpiter va concloure que podia ser possible el model d’univers de Tycho Brahe, segons el qual, la Terra era el centre de l’univers, amb el Sol girant al seu voltant i la resta de planetes girant al voltant del Sol. Júpiter era el centre del seu sistema, amb els quatre satèl·lits girant al seu voltant i tot el sistema girant al voltant del Sol.
Simon Marius va ser un dels primers astrònoms en fer ús del telescopi, sent el primer en descriure la galàxia d’Andròmeda el 1611 i dels primers en observar les taques solars.
Del document de Christopher Graney, Jefferson Community & Technical College in Louisville, Kentucky en el que explica els raonaments de Marius i Galileu. (6):
Inicialment Galileu va pensar que les seves observacions donaven suport al model de Tycho Brahe, però després es decidí pel sistema copernicà, en contra de les seves pròpies observacions. Simon Marius en canvi, va mantenir que les observacions donaven suport al model de Tycho Brahe. Al cap i a la fi, el model de Brahe implicava diferents centres del moviment, cosa que el de Copèrnic no contemplava. El satèl·lits de Júpiter posaven de manifest l’existència d’un centre diferent del Sol o la Terra i aquest fet podia ser un argument en favor del model de Brahe.
La polèmica sobre el descobriment dels satèl·lits de Júpiter no ha de treure importància al fet que, va ser el seu descobriment un dels fets que va refermar al model d’univers copernicà, marc en el que es començaria a moure ja la ciència des d’aleshores, l’anomenada ciència moderna, començada, sense discussió, per Galileu.
Fonts d’informació:
(1) http://www.britannica.com/EBchecked/topic/224058/Galileo
(2) http://es.wikipedia.org/wiki/Galileo_Galilei
(3) http://cosmology.carnegiescience.edu/timeline/1610
(4) http://www.britannica.com/EBchecked/topic/365562/Simon-Marius
(5) http://en.wikipedia.org/wiki/Simon_Marius
(6) http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=%22galileo%20galilei%22%20%22simon%20marius%22&source=web&cd=6&ved=0CFEQFjAF&url=http%3A%2F%2Farxiv.org%2Fpdf%2F0903.3429&ei=FFTCUNLfM9S4hAe0hIEg&usg=AFQjCNH78zXILx9caKMpfRyOVmYwqP28NQ&cad=rja
Emissió de Ràdio Banyoles, dins del programa d’Astrobanyoles “Sopa d’estrelles· del 17 de gener de 2013.
Àudio de l’emissió